L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) presenta el dijous 6 de novembre una nova mirada sobre l'exposició d'Ignacio Pinazo a càrrec de Manuel Bellver (Sagunt, 1956). L'artista ha intervingut en l'exposició a través d'imatges fotogràfiques, dibuixos, un vídeo i una escultura per a reflexionar entorn del concepte de les absències que va abordar Pinazo en la seua obra.
“Els meus treballs naixen de la necessitat de trobar imatges que identifiquen les pulsions davant de l'observació de manifestacions, tant en el tema extern com en la psicologia de qui observa. Treballe amb imatges que fluïxen encara ara i guarden allò que hi havia (allò que vaig percebre) quan van ser fetes, però que, inexorablement, són vestigis, presències d'absències. Així, en les meues propostes sempre hi ha alguna cosa en absència. Hi ha persones, animals, plantes, moviments geològics, manifestacions atmosfèriques...”, explica Manuel Bellver.
El treball de Manuel Bellver dialoga en les obres d'Ignacio Pinazo en què l'autor de Godella va plasmar paisatges i escenes on les persones han desaparegut temporalment dels seus entorns habituals. L'artista sembra en estes escenes la percepció d'un futur hipotètic i d'un passat evocat on eixes identitats en fuga i disposades a tornar tornarien a fer-se presents.
Les 399 obres de Bellver conviuran en les obres que componen l'exposició ‘Pinazo: Identitats’. La mostra, que s'exhibix fins al 25 de gener de 2026, reflexiona sobre el procés de treball de l'artista valencià dedicat a la qüestió de les identitats, un element clau en el debat cultural i social de l'actualitat.
Al llarg de l'any 2025 l'IVAM ha presentat noves lectures de l'exposició ‘Pinazo: identitats’ amb tres creadors contemporanis per a abordar cada una de les seccions que conformen la mostra: ‘Reconeixements’, ‘Anonimats’ i ‘Absències’. Després de la primera invitació al col·lectiu Societat Doctor Alonso (la companyia formada per Tomàs Aragay i Sofía Asencio) i la intervenció de Sofía Alemán, arriba la tercera proposta de la mà de Manuel Bellver amb la qual es clausura esta sèrie de diàlegs.
Manuel Bellver
Va nàixer en 1956 a Sagunt. És artista visual i escriptor. Bellver comença a mostrar la seua obra plàstica a mitjans de la dècada de 1970 en format de pintura, escultura i gravat. La seua tendència inicial va passar per identificar-se estèticament en els grans estils representacionals i formalistes, encara que molt prompte va ser desplaçada pel seu interès creixent cap a l'art experimental, el marc que acabarà per acollir la major part de la seua producció.
Manuel Bellver explora els límits dels mitjans artístics, així com els llenguatges intermedials, aprofundint tant en les especificitats pròpies de la pintura, dibuix, fotografia, cine, poesia visual i intervencions en mitjans naturals, com en els mecanismes d'hibridació entre tots ells.
De forma molt similar a la seua creació visual, les seues obres escrites manifesten la pulsió experimental i nos inviten a submergir-nos en la potència suggerent del buit i del no dir. La seua poètica, reconeguda en prestigiosos premis i difosa per mitjà de les edicions de tots els seus poemaris, atorga un paper prominent a la dimensió virtual d'allò que s'experimenta com a intuïció, com a desaparició o com a aparició desplaçada en l'espai i en el temps.