L'Institut Valencià de Cultura (IVC), a través del seu Arxiu Gràfic de la Filmoteca Valenciana, ha participat activament en l'edició d'una obra fonamental per a la recuperació de la memòria cinematogràfica valenciana. Es tracta del llibre 'Anita Giner. L'estrela del cinema valencià dels anys vint', una monografia exhaustiva que ha sigut escrita per l'historiador i arxiver Joan Miquel Almela Cots. Esta publicació, que ha sigut possible gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de la Vall de Gallinera i la Unió Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera, ha posat en valor la figura d'Ana Giner Soler, una de les actrius més destacades del cinema mut espanyol de la dècada de 1920. La Filmoteca Valenciana, amb el seu vast fons documental, ha contribuït amb un valuós material gràfic, incloent-hi fotografies i cartells originals de les pel·lícules que ha protagonitzat esta icònica estrela.
L'ascens d'una estrella valenciana
Nascuda en 1902 en la localitat de Vilallonga, en el si d'una influent família burgesa valenciana, Ana Giner Soler ha irromput en l'escena cinematogràfica com a protagonista de 'La Dolores' (1924). Esta adaptació del drama de Josep Feliu Codina, baix la direcció de Maximiliano Thous, ha marcat el seu debut i ha catapultat la seua carrera. L'èxit rotund de la seua primera incursió en la gran pantalla ha consolidat Giner com una de les intèrprets més prometedores del cinema mut a Espanya. Maximiliano Thous, reconeixent el seu talent, ha tornat a comptar amb ella per a 'La alegría del batallón' (1924), una adaptació de la popular sarsuela de Carlos Arniches amb música del mestre José Serrano. En esta producció, Ana Giner ha compartit novament cartell amb l'actor i tenor valencià Leopoldo Pitarch, qui ja havia sigut el seu company en 'La Dolores'. La col·laboració entre Giner, Pitarch i Thous s'ha estés a 'Nit d'Albaes' (1925), una comèdia dramàtica que ha explorat els costums valencians, basada en un drama musical amb llibret de José Guzmán i partitura de Salvador Giner.
Un projecte ambiciós i la seua recuperació
La fructífera relació professional de Thous amb Ana Giner ha continuat amb 'Moros y cristianos' (1926), una producció cinematogràfica de gran envergadura que ha intentat fusionar passatges històrics de fantasia amb elements folklòrics propis del drama rural. Lamentablement, esta ambiciosa pel·lícula no ha arribat a completar-se ni a estrenar-se a causa de seriosos problemes financers que han afectat la seua producció. A pesar d'este contratemps, la Filmoteca Valenciana ha conservat una extensa documentació sobre el rodatge en el seu Arxiu Gràfic, la qual cosa ha permés preservar part del seu llegat. En un esforç significatiu per recuperar el patrimoni audiovisual, en 1993, una còpia de la pel·lícula ha sigut localitzada gràcies als hereus de Thous i posteriorment ha sigut restaurada per l'Arxiu Fílmic de la Filmoteca en el prestigiós laboratori L'Immagine Ritrovata de Bolonia. Coincidint amb el centenari de la pel·lícula, la Filmoteca Valenciana ha programat una projecció especial de 'Moros y Cristianos' per a finals d'octubre, en el marc de la celebració del Dia del Patrimoni Audiovisual, oferint una oportunitat única per a redescobrir esta obra.
L'epíleg d'una carrera i una vida compromesa
Després d'un període de tres anys allunyada de les càmeres, Ana Giner ha tornat a la pantalla en un paper secundari en la producció catalana 'L'Auca del senyor Esteve' (1929), l'òpera prima de Lucas Argilés, basada en la cèlebre obra teatral de Santiago Rusiñol. No obstant això, esta pel·lícula no ha aconseguit l'èxit esperat i Giner no ha tornat a aparéixer en el cinema, marcant la seua retirada definitiva de l'actuació. A partir d'eixe moment, l'actriu ha dedicat la seua vida a causes d'índole política, social i humanitària. Durant la Guerra Civil Espanyola, ha exercit un paper crucial com a supervisora adjunta en un hospital militar del bàndol republicà en Albacete. Ha sigut allí on ha conegut el brigadista anglés Frank Ayres, qui més tard s'ha convertit en el seu espòs. En concloure la contesa, el matrimoni s'ha exiliat en Londres. En 1968, Ana Giner ha pres la decisió de tornar a Espanya juntament amb el seu marit, establint-se en Benialí, prop de la seua germana Consuelo. Finalment, l'actriu ha mort en 1974, deixant un llegat que transcendix la seua breu però intensa carrera cinematogràfica, recordada ara gràcies a esta valuosa publicació.