La televisió pública valenciana està de celebració. Hui, dijous 10 de juny, es compleixen tres anys des que van començar les emissions regulars d’À Punt. Per a celebrar-ho, els responsables del centre de Burjassot han preparat una gala molt especial des del Teatre Principal de València. Una festa que inclou actuacions musicals, humor i moltes sorpreses que divertiran el públic assistent i entretindran el de casa. "Celebrem 3 anys" serà un programa de televisió que els espectadors i les espectadores podran gaudir a través de la televisió i les plataformes digitals a partir de les 22:00 hores d’aquesta nit. Àlex Blanquer i Lluís Cascant, presentadors de "Duel de veus" i "Tàp Zàping" respectivament, condueixen una gala que la televisió ha promocionat amb una campanya especial.Així, per l’escenari del Teatre Principal passaran les actuacions de Samantha Gilabert, La Fúmiga, Pep Gimeno Botifarra i la guanyadora i finalista del concurs de talents Duel de veus, Laura Sánchez i Guillem Mayo. D’altra banda, À Punt substituirà els discursos protocol·laris habituals en aniversaris i celebracions per tres monòlegs a l’estil del programa "Comediants". L’actor Ferran Gadea ‘Tonet’ i els presentadors Òscar Tramoyeres i Pepa Cases seran els encarregats de parlar als assistents.La gala farà un agraïment especial als i les professionals que han participat activament a totes les fites que À Punt ha aconseguit durant els tres anys d’existència de la televisió, també la ràdio i el web, com ara cobertures especials, pandèmia, premis i rècords d’audiència. Servirà, a més, d’homenatge a aquelles persones que han cuidat de nosaltres durant la pandèmia. Aquesta festa vol ser una abraçada a tots els que durant aquests tres anys han fet i fan possible les emissions d’una televisió pública valenciana de proximitat. Aquest 4% de quota d’audiència representa una xifra amb la qual traure pit, segons pot deduir-se de la nota de premsa emesa amb els resultats. "Aquest 4% iguala els últims registres que va tindre durant l’última etapa la predecessora, Canal 9, i ho fa amb un pressupost 3 vegades menor: 55 milions d’euros d’À Punt el 2021 davant dels 154 milions de Canal 9 al 2012. Cal afegir també que el 2013 només existia Canal Plus com a televisió de pagament, mentre que ara la competència és molt major pel canvi d’hàbits en el consum de televisió, i pel creixement de les cadenes temàtiques de pagament i plataformes de reproducció en continu, com ara Netflix, Amazon Prime i HBO, entre altres", expressaven. I és que À Punt és la cadena amb el pressupost "més barat per espectador" i només disposa de 17 milions d’euros per a continguts, la qual cosa impedeix, entre altres coses, participar en la compra de pel·lícules d’estrena dels grans estudis. L'entrada de Costa en la primeria de 2020 i de Raquel Ejerique, com a directora d'Informatius, va suposar un trencament amb l'etapa de la nova televisió autonòmica. Empar Marco, primera directora general d'À Punt, des de l'apagada de Canal 9 el 29 de novembre de 2013, es va trobar tot per fer: unes instal·lacions desmantellades, manca de professionals, invisibilitat davant una audiència que feia anys que havia donat l'esquena a l'ens públic, manca de suport... Tot així, a poc a poc, els valencians i les valencianes van recuperar uns mitjans de comunicació públics, que apostaven fermament pel valencià i la informació de proximitat. El camí elegit, ple d'obstacles, va rebre moltes crítiques principalment perquè es considerava la programació "elitista" i que deixava fora una part important de l'audiència.Siga com siga, el ben cert, és que cada dia hi ha més valencians que connecten À Punt per a informar-se, formar-se i entretenir-se I també, s'ha creat un nou "star-system" televisiu amb les cares de l'antic Canal 9, com ara Carolina Ferre i Eugeni Alemany i els personatges de L'Alquería Blanca, però també d'altres nous com Lluís Cascant, Àlex Blanquer, Màxim Huerta, María Fuster i Óscar Tramoyeres. El programa posa el focus en els perquès i les seues conseqüències. En el mateix sentit, apunta cap a les claus de cada assumpte a través de l’entrevista i de la investigació per a entendre-ho tot més i millor. Entre les qüestions plantejades a l’audiència hi figuren l’explotació del cultiu de taronjes; les actuacions de l’extrema dreta al País Valencià; l’assetjament escolar i, l’últim, dedicat a les immatriculacions de l’Església.Alfred Costa, director general d’A Punt Mèdia, va destacar l'"important pas" que donava la TV pública valenciana amb aquesta aposta. "Coincidint amb el tercer aniversari del seu naixement, és el moment de demostrar que s'obri una etapa madura per a arriscar amb els continguts i fer reporterisme d’investigació". Ernest Sorrentino va expressar que l’objectiu marcat era el de "crear debat en l’opinió pública valenciana" i, per això, segons Sorrentino, "hem tractat de buscar temes valents que interessen als valencians".La primera temporada està composta per 13 programes, amb una duració que oscil·larà entre els 55 i els 60 minuts, i es compta amb un pressupost global de 410.000 euros. Per la seua part, el programa "L’hora fosca" consolida la nit de dimarts i atrau prop de 200.000 espectadors en cada emissió. D’altra banda, "Escola d’infermeria", "La bomba Carraixet", "Crònica mèdica", "TàP Zàping", "No tenim trellat", "Crims" i "El meu lloc al món" completen la llista dels programes més vistos.La programació infantil també destaca aquest mes amb els espais de "La Colla Sapiens" i "La Colla Challenge", amb un 14,6% i 13,7% de quota al matí dels dissabtes.