Comunitat Valenciana

Podem critica la “falta de voluntat del PSPV” per revertir l'Hospital de Dénia i els socialistes diuen que ho intentaran fins al final

Ana Barceló, consellera de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana, va explicar el passat dijous que s’esgota el termini per a recuperar-lo

3 minuts

Hospital Dénia (EP)

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, amb la socialista Ana Barceló al capdavant, va anunciar la setmana passada que la proximitat a les Eleccions Autonòmiques del 28 d'abril impediran que la Generalitat Valenciana rescate un segon hospital privatitzat. Una promesa que ha marcat la legislatura i que la mateixa consellera assegura treballar fins a l'últim moment, igual que Rubén Martínez Dalmau de Podem, que ha insistit que el seu partit l'aconseguirà si aconsegueix formar govern.

La declaració del candidat de Podem a la Generalitat Valenciana el divendres passat va incloure altres propostes relacionades, com la reversió del departament de salut de Torrevella (la concessió de la qual expira en 2021), d'Elx-Crevillent i Manises, a més de revisar la situació de Dénia "per la falta de voluntat del PSPV".

Així, el de la formació morada ha criticat als socialistes que "hagen optat per fórmules que no han estat resolutives", com la proposta de creació d'una empresa pública per a recuperar la gestió per part de l'administració pública en el cas del centre de Dénia o la compra d'accions per a impulsar una cogestió, idees "davant les quals Podem ja va mostrar les seues reticències", tal com ha informat Europa Press.

El dijous 14, l'asseguradora alemanya que poseeix el 65% de les participacions, no va acudir a la reunió per a negociar amb Conselleria

En aquest sentit, a la fi de gener, Les Corts Valencianes van aprovar una iniciativa de Podem per a impulsar al Consell a avançar en la recuperació d'aquest servei al més aviat possible i PSPV i Compromís van donar suport, amb els vots en contra de Ciutadans i PP.

Malgrat això, i segons la consellera Barceló, sembla que les negociacions amb les empreses estan fredes. La Conselleria de Sanitat ha optat, finalment, per comprar l'Hospital de Dénia, gestionat per Marina Salud, que el seu 65% de participacions és de DKV, una asseguradora alemanya, i el 35 restant de Ribera Salud, amb una concessió que acaba en 2023. No obstant això, la primera empresa no va acudir, per segona vegada, a la reunió del grup de treball de Sanitat i Hisenda del dijous 14 de març, ni tampoc ho va fer Ribera Salud perquè, en declaracions a Valencia Plaza, en ser soci minoritari no tenia sentit presentar-se".

I és que la Generalitat va comunicar a DKV que el preu màxim que podria pagar és de prop de 16 milions d'euros més el deute de 35 (és a dir, 51 milions en total). D'aquests 16 milions, explica el periòdic, el 65% seria per a DKV, un percentatge molt ajustat en comparació al que podria oferir Ribera Salud. Per això, sembla que l'asseguradora alemanya no ha volgut asseure's amb Conselleria.

D'aquesta manera, encara que Ana Barceló ha assegurat als mitjans de comunicació que continuarà negociant per a revertir-ho, el més probable és que es quede en intenció, ja que queda poc més d'un mes per a les eleccions autonòmiques, que se celebraran el 28 d'abril després que Ximo Puig les avançara. Un fet que sí que va poder fer-se realitat en el cas de l'Hospital de la Ribera, que des d'abril de 2018 ja està en mans del departament que dirigeix la política del PSPV.

Una marca en la legislatura

El Consell va anunciar l'inici de les negociacions per a revertir l'Hospital de Dénia al juny de 2018 després que 13 anys abans el govern de Francisco Camps adjudicara la concessió a DKV Ribera Salud per un termini de quinze anys amb possibilitat de pròrroga. Des de llavors, el PSPV ha tractat d'aconseguir comprar-lo perquè recuperar la seua concessió i fer que la Conselleria de Salut siga qui prenga el comandament.

Tal com ha informat Valencia Plaza, actualment l'àrea de salut de la Generalitat ja té acabada la liquidació dels anys 2012 a 2015 amb Marina Salud per 77 milions d'euros en favor de l'administració pública, un deute a la qual l'empresa va fer front perquè ja comptava amb ella en el seu balanç de 2017 i comptava amb tresoreria suficient. Així mateix, les liquidacions de 2016 i 2017 estan a punt de tancar-se, segons les seues fonts.