Comunitat Valenciana

La Generalitat i 5 ajuntaments construiran nous centres sanitaris

1 minut

El president Carlos Mazón en un centre sanitari

El Consell ha aprovat el decret llei que regula la col·laboració entre la Generalitat, a través de la Conselleria de Sanitat, i cinc ajuntaments de la Comunitat Valenciana perquè estos últims puguen desenvolupar actuacions relacionades amb la construcció de nous centres sanitaris o l'ampliació dels ja existents.

D'esta manera, baix el marc jurídic d'este nou decret, la Conselleria Sanitat ha establit una línia de cooperació perquè puguen construir nous centres o desenvolupar obres en determinades infraestructures sanitàries a Burriana, Santa Pola, Torrent-El Vedat, Mislata i Oriola Costa. Estos edificis s'han de destinar únicament a ús assistencial, i amb caràcter indefinit.

Es tracta de cinc ajuntaments que complixen amb una sèrie de criteris establits donades les condicions patrimonials de les parcel·les en què es duran a terme obres de construcció o millora de les instal·lacions sanitàries. A més, tenen una població igual o superior als 20.000 habitants i, a causa de condicions especials com l'augment de la demanda assistencial, resulta necessari la col·laboració entre les dues institucions per a ampliar com més prompte millor els recursos sanitaris.

Així mateix, este decret establix, entre altres aspectes, que únicament poden estar cinc obres en funcionament alhora, i cada ajuntament pot optar a una sola actuació. A més, han d'estar contemplades prèviament en la planificació de millora de les infraestructures sanitàries de la Conselleria i el seu finançament ha d'estar arreplegat en la Llei de Pressupostos.

La finalitat és agilitar i aconseguir una major eficiència en els processos per a la construcció o millora de centres sanitaris. Per això, este decret permet a la Conselleria delegar determinades competències en estos ajuntaments perquè es facen càrrec de la gestió i les actuacions pertinents per a la posada en marxa o millora d'un centre de l'àmbit de l'Atenció Primària.

D'esta manera, seran els ajuntaments que tinguen la propietat de l'obra i es facen càrrec del procés administratiu com són els tràmits de contractació o seguiment de l'obra. Posteriorment a la seua construcció, estos ajuntaments es faran càrrec de les despeses de manteniment dels edificis, des de la llum o l'aigua fins als servicis de neteja, entre altres.

Per la seua banda, el finançament de l'obra corre a càrrec de la Conselleria de Sanitat, per a la qual cosa es contempla una partida d'aproximadament 30 milions d'euros durant el període 2025-2028.

Així, la participació dels ajuntaments en la construcció i ampliació dels centres d'Atenció Primària permetrà ampliar i millorar els recursos assistencials a disposició de la ciutadania, així com afavorir i promoure el model estratègic orientat a garantir l'equitat, l'eficàcia i la proximitat de la prestació assistencial a la població.

Nou model de productivitat per assoliment d'objectius

D'altra banda, el decret establix en una de les seues disposicions finals la possibilitat d'establir acords complementaris de gestió retributiva per mitjà de resolució del conseller de Sanitat.

En este sentit, s'ha informat les organitzacions sindicals de la Mesa Sectorial de Sanitat que se'ls traslladarà per a la seua posterior negociació la proposta de resolució que contempla un nou model complementari d'acords de gestió que es preveu implementar a partir de segon semestre de 2025.

Este model no substituïx el sistema actual, sinó que el reforça amb una sèrie d'incentius basada en resultats, qualitat i eficiència, alineada amb els reptes i necessitats actuals del sistema sanitari valencià i que s'implantarà en totes les categories professionals, la qual cosa garantix l'equitat entre tot el personal participant.

La finalitat de la Conselleria de Sanitat és posar en marxa un model per a la seua posterior avaluació en sis mesos, que establisca una incentivació econòmica variable per compliment d'objectius, reforçant la gestió clínica davant dels reptes actuals del sistema sanitari públic valencià.

Els motius que justifiquen el nou sistema de complements de productivitat són diversos. Entre ells, cal destacar que els nous sistemes d'informació disponibles permeten una avaluació més precisa de l'activitat assistencial.

A més, la creixent pressió assistencial exigix una resposta més eficient i davant dels resultats limitats del model d'incentivació actual de Productivitat Variable fora de la jornada ordinària, existix una necessitat urgent de consolidar una gestió clínica que millore els resultats, l'eficiència i garantisca la sostenibilitat del sistema.