Del 17 de setembre al 15 de novembre, la Casa de Cultura Marquès Gonzàlez de Quirós de Gandia mostra la varietat d'usos que les societats del passat donaren als productes d'origen marí amb una exposició produïda pel Museu de Prehistòria de València (MUPREVA). ‘La Prehistòria i la Mar. Recursos marins en el passat’ "ha visitat Zarra i Ràfol de Salem i ara arriba a Gandia, però amb la particularitat que compta amb les aportacions de la ciutat, la qual cosa la fa molt més atractiva", ha assenyalat el diputat de Cultura, Paco Teruel.
Així, a partir de les peces del Museu Arqueològic de Gandia i amb la col·laboració del departament de Cultura i Festes de la localitat, la mostra anirà acompanyada també de visites guiades, xarrades sobre els principals jaciments litorals del nostre territori, a més d'altres activitats, amb la finalitat d'acollir un important volum de visitants, tal com s'ha informat en la presentació de la mostra. L'acte ha comptat també amb la participació de l'alcalde, José Manuel Prieto, la regidora de Cultura, Balbina Sendra; la directora del Museu de Prehistòria de València, Mª Jesús de Pedro; la comissària de l'exposició i conservadora del MUPREVA, Begoña Soler; i l'arqueòleg municipal, Joan Negre.
"La Diputació de València -continua Teruel- a través del Museu de Prehistòria de València, aposta per promoure i visibilitzar el patrimoni històric de la província, i iniciatives com les que hui presentem venen a reafirmar este objectiu". En este sentit, el responsable de Cultura de la Diputació ha incidit que "el treball i la col·laboració de la institució provincial amb els municipis de la província és fonamental per impulsar sinergies culturals que oferisquen als ciutadans propostes d'interés que permeten conéixer més del nostre passat".
Per la seua part, l'alcalde José Manuel Prieto ha subratllat que esta exposició "reforça la capitalitat cultural de la ciutat i la seua trajectòria en l'organització de mostres de primer nivell", recordant mostres anteriors dedicades a Sorolla, Benlliure o Àlex Alemany. Prieto ha destacat també que la ciutat oferix un ampli patrimoni arqueològic a través del Museu Arqueològic de Gandia (MAGa), i de jaciments com Sanxo Llop o la Cova del Parpalló, que evidencien pràctiques com l'aprofitament de recursos marins o costums funeraris molt abans dels nostres dies.
Últimes investigacions
‘La Prehistòria i la Mar. Recursos marins en el passat’ està emmarcada en el programa d'exposicions itinerants del MUPREVA, que té com a objectiu mostrar de manera didàctica les últimes investigacions zooarqueològiques realitzades en el sector central del litoral mediterrani peninsular sobre l'aprofitament de recursos marins.
En esta ocasió, de manera excepcional, es presenten restes originals procedents de jaciments arqueològics de l'àmbit de la Safor i, especialment de Gandia, que cobrixen una cronologia d'entre 30.000 i 3.000 anys. A partir d'estes restes es fa palés com els recursos marins foren aprofitats per les comunitats prehistòriques de formes molt diverses: alimentació, útils, instruments musicals, ornaments personals i fins i tot rituals d'enterrament.
En el Golf de València, la informació sobre l'ús alimentari de productes marins durant el Paleolític Superior és escassa. Els jaciments costaners d'aleshores es troben actualment sota l'aigua per la inundació de les plataformes costaneres a causa de la pujada del nivell del mar en acabar el període glacial. Posteriorment, es constata el consum de diverses espècies de mol·luscos com escopinyes, lapes i caragolins, i de peixos com daurades, rajades, llisses i corbines, entre altres tipus. Estos productes del mar arribaren a vegades a jaciments de l'interior situats a més de 40 quilòmetres de la costa, la qual cosa mostra l'ús de sistemes de conservació, com l'assecat al sol o el fumat.
Així mateix, les closques s'aprofitaren per a la decoració ceràmica, com recipients o com aplanadors i esmoladors. També es confeccionaven culleres, cullerots, agulles i instruments musicals (trompes). Els grans ossos de cetacis (costella i vèrtebres) foren utilitzats com a taules de treball o encluses. També s'empraven closques de nombroses espècies de mol·luscos per a la fabricació d'adorns personals mitjançant la seua perforació.
Molts dels adorns tenien un valor simbòlic afegit, però també n'hi ha altres que s'associen amb el món funerari, com closques no perforades ni manipulades documentades en coves d'enterrament d'uns 5.000 anys, les quals formarien part del ritual funerari i que poden considerar-se com amulets-ofrenes funeràries i, excepcionalment, com ofrena alimentària.
Un cas excepcional és la presència d'un dofí mular dipositat en un enterrament humà de caràcter secundari ubicat en una fossa al costat de la desembocadura del Serpis. Es tracta d'un fet únic i extraordinari, ja que es coneixen dipòsits d'animals terrestres com gossos, bovins, caprins i porcs, però mai s'havia trobat un cetaci en context funerari.