L'alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, analitza els grans reptes de la ciutat: la projecció de la Setmana Santa, la Fira i Festes, el turisme sostenible, l'habitatge assequible i la connexió ferroviària. Prieto defensa un model de ciutat que conjuga tradició i modernitat, qualitat de vida i noves oportunitats.
¿Què significa per a la ciutat acollir una trobada nacional de Cofradíes després de més de 30 anys?
És un esdeveniment important. Tornem a ser seu d'una trobada nacional de Setmana Santa després de tres dècades, i això suposa situar Gandia com a referent entre les millors del territori nacional. La nostra és festa d'Interés Turístic Nacional i, amb esta trobada, mostrem les nostres tradicions com un element de projecció exterior.
Participaran confraries de tota Espanya, la qual cosa ens permet donar a conéixer la nostra Setmana Santa en un moment diferent de les dates habituals. A més, mostrem un patrimoni únic: el Visitatio Sepulchri, un drama sacro litúrgic que es representa únicament a Gandia i que atribuïm a sant Francesc de Borja. És un exemple extraordinari del nostre valor cultural, i estic convençut que acabarà sent reconegut com a Bé d'Interés Cultural.
Gandia es prepara també per a una nova edició de la Fira i Festes. Quin és el model d'enguany?
Tenim un model participatiu de festa popular que es viu al carrer. Poques ciutats concentren en pocs dies tantes activitats culturals, esportives, associatives i cíviques per a tots els públics. Enguany ampliem espais i estrenem més de 30 activitats noves, des d'espectacles d'arts de carrer fins a un mercat medieval.
A més, recuperem la plaça dels Jocs, que després de la seua reforma s'obri per primera vegada com a espai de Fira, i consolidem altres llocs ja tradicionals com la plaça del Mosset o el Parc de la Festa. Volem que la Fira continue sent un model clar de festa participativa, pensada per a tots.
¿Com es manté l'equilibri entre el més tradicional i el més modern?
La societat canvia i la Fira ha d'evolucionar amb ella. Conservem la seua essència històrica —naixé com un intercanvi comercial en temps de Jaume I i ha perdurat segles—, però al mateix temps introduïm activitats que responen a les demandes actuals: més programació infantil, el tardeo, concerts multitudinaris, nous horaris. La clau és ampliar l'oferta sense perdre la identitat.
Enguany tots els concerts seran gratuïts. ¿Per què?
Perquè volia que la Fira i Festes fora accessible per a totes les famílies, independentment de la seua capacitat econòmica. Gandia té festivals amb grans cartells al llarg de l'any, però a la Fira hem apostat per una programació oberta i gratuïta, com a compromís amb la ciutadania.
Un altre símbol és el Tio de la Porra. ¿Què representa per a Gandia?
És un dels nostres elements identitaris més forts. Anuncia l'arribada de la Fira i connecta la infància amb la tradició. Tenim constància escrita de la seua existència des del segle XIX i, des de 2012, és Bé de Rellevància Local. El bonic és que s'ha convertit en una figura col·lectiva: participen des de fallers i confraries de Setmana Santa fins a estudiants o persones majors.
Volem continuar potenciant-lo, i per això hem organitzat una exposició a la Sala del Arcs, un espai municipal que hem reconvertit en centre cultural, on es mostra la història i evolució d'este personatge.
A nivell turístic, Gandia està vivint un creixement notable. ¿Com es conjuga este impuls amb la qualitat de vida?
La premissa és clara: una ciutat bona per al turisme ha de ser, primer, una ciutat bona per a viure. Hem apostat per la sostenibilitat i per integrar Gandia i la platja gràcies a fons europeus que milloren mobilitat, accessibilitat i qualitat de l'espai urbà.
Els resultats són visibles: tenim molt bons nivells d'ocupació, però a més hem diversificat. Ara atraem visitants en mesos com març, abril, octubre o novembre, la qual cosa allarga la temporada. Més del 30% dels turistes ja són estrangers, la qual cosa confirma l'aposta per la qualitat i la fidelització.
¿Quin paper juga la cultura en este model?
La cultura és un dels grans atractius de Gandia. Tenim el Polisònic, els Concerts de la Marquesa, el Festival de Curtmetratges, la programació del Teatre Serrano o els museus de la ciutat. Oferim una agenda cultural àmplia i de qualitat, i a més estem treballant per integrar-la en l'oferta turística, amb entrades combinades i un futur centre de recepció de visitants.
La nostra ambició és convertir-nos en un referent cultural no sols de la comarca, sinó de tota la Comunitat Valenciana.
L'habitatge és un dels principals problemes socials. ¿Què està fent Gandia?
L'habitatge assequible és la gran emergència nacional i també de Gandia. Nosaltres hem dissenyat un pla propi amb tres línies.
La primera, augmentar el parc públic adquirint habitatges de la SAREB. La segona, mobilitzar habitatges buits amb ajudes pioneres: cobrim assegurances de fiança perquè els propietaris tinguen garanties davant d'impagaments i donem subvencions per a reformar habitatges i posar-los per a lloguer. La tercera, posar parcel·les municipals a disposició de promotors per a construir habitatge protegit al costat de l'habitatge lliure.
És un problema enorme que no es resoldrà a curt termini, però és imprescindible treballar de forma coordinada amb Generalitat i Govern central.
I els pisos turístics? ¿Són un problema com en altres ciutats?
Hem tingut una proporció important, però la clau ha estat la regularització. Apostem per professionalitzar l'habitatge turístic, evitar l'intrusisme i garantir que no cause problemes. Amb inspeccions i col·laboració amb el sector hem aconseguit que la majoria estiguen ja en el mercat regulat.
Un dels grans dèficits de la comarca és la connexió ferroviària amb València. Quins avanços hi ha?
Ja està en redacció el projecte de la doble via entre Cullera i Gandia i s'ha desbloquejat la declaració d'impacte ambiental. Això permetrà millorar la freqüència i la qualitat del servei de rodalies, i reduir els temps de viatge.
Però necessitem anar més ràpid. Portem massa anys esperant solucions, i no podem perdre competitivitat. La connexió sud és més complexa, però Gandia liderarà el diàleg amb les administracions perquè no es retarde més.
Esta setmana s'han implantat restriccions al trànsit al centre històric. Quin objectiu persegueixen?
Volem un centre històric obert, amable i equilibrat. Els aparcaments municipals continuen sent gratuïts si es consumeix en comerços locals, i hem habilitat parades de sis minuts a tot el perímetre per a facilitar compres i càrrega i descàrrega.
No es tracta de sancionar ni de posar multes, sinó d'ordenar i prioritzar l'ús comercial i peatonal. És un model de centre històric viu i comercial que ja funciona en moltes ciutats d'Espanya, i ací també donarà bons resultats.
Després de diversos anys com a alcalde, de quins projectes se sent més orgullós?
Em sent orgullós de tots els projectes estratègics que transformen Gandia. La doble via ferroviària, la transformació del port, les obres urbanes que milloren la qualitat de vida... Però si he de destacar-ne un, seria el futur centre de diversitat funcional per a persones a partir de 23 anys.
És un projecte de 14 milions d'euros finançat íntegrament per l'Ajuntament, que convertirà un nou sector urbanístic en un pol sociosanitari i empresarial. Donarà ocupació i, sobretot, oferirà qualitat de vida a famílies que necessiten recursos per als seus fills. Veure esta resposta social compensa qualsevol esforç.
I com a repte pendent, diria el Centre Integral de Formació Professional compromés per la Generalitat. No pararé fins que siga una realitat.