Equips de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Waseda del Japó i empreses especialitzades en habitatge, comerç, seguretat, riscos davant inundacions i iniciatives veïnals van presentar ahir les principals línies d'actuació després dels diagnòstics de l'Agenda Urbana de la Reconstrucció de Catarroja.
Les conclusions presentades són el resultat d'un procés de treball que ha combinat l'anàlisi tècnica amb la implicació directa de la ciutadania. A través d'enquestes, tallers, trobades i altres activitats desenvolupades durant la fase de diagnòstic, més de 1.000 veïnes i veïns de Catarroja han participat activament en la identificació de necessitats i prioritats del municipi, contribuint de manera decisiva a definir les línies d'actuació.
L'alcaldessa de la localitat, Lorena Silvent, va destacar la participació ciutadana com a eix central del procés i va subratllar el compromís municipal de traslladar el resultat dels diagnòstics a accions concretes: "Creiem en una manera de governança diferent, amb la ciutadania al centre. Este procés no s'ha limitat a analitzar dades, sinó que ha permés recollir les preocupacions, propostes i prioritats de les persones que viuen Catarroja. Només entenem la reconstrucció amb una mirada comunitària".
La jornada va començar amb la presentació de l'Estudi de Qualitat de Vida i Satisfacció amb els Serveis Públics, a càrrec de Rosa Cierres, directora general d'INVESTGROUP. L'informe, elaborat a partir de 800 enquestes als diferents barris del municipi, va identificar com a principals preocupacions ciutadanes les infraestructures urbanes (90 %), el trànsit i la mobilitat (50 %) i la neteja viària (49,4 %). Cierres va assenyalar que, malgrat això, "les persones enquestades reflectixen una percepció positiva del futur, ja que el 77,8 % es mostra optimista".
A continuació, Alejandro Gil, tècnic de PATECO, va presentar el diagnòstic de l'activitat econòmica de Catarroja. L'estudi va assenyalar com a principals reptes frenar la pèrdua de teixit comercial al nucli urbà i revitalitzar l'activitat econòmica dels barris, millorant espais clau com l'eix del Camí Reial, la Rambleta o el Mercat Municipal. Així mateix, va destacar la necessitat d'impulsar la modernització del Polígon Industrial El Bony com a motor de l'economia local. El diagnòstic també va apuntar la importància de potenciar l'aprofitament turístic del Port i avançar en l'adaptació tecnològica empresarial.
En el bloc dedicat a l'habitatge, presentat per l'arquitecte d'URBHE Carlos Guillem, es va exposar una radiografia del parc residencial del municipi. Guillem va assenyalar la dificultat d'ampliar el parc d'habitatge per la manca de sòl disponible, així com les diferències entre el nucli històric i les zones de la perifèria quant a eficiència energètica o accessibilitat, que generen situacions de vulnerabilitat social i econòmica. També va alertar sobre l'encariment del lloguer. Com a resposta, va plantejar actuacions centrades en la rehabilitació de barris vulnerables, l'impuls del lloguer assequible i la mobilització d'habitatges buits, entre altres.
Les iniciatives veïnals per a la revitalització dels barris van ser presentades per Pilar Díaz i Ana Pérez, de Paisaje Transversal. Les propostes són el resultat d'un procés participatiu que va incloure entrevistes, marxes exploratòries i tallers que van permetre reforçar el teixit veïnal i definir objectius. Com a resultat, es van considerar prioritàries la millora dels entorns dels centres educatius, l'impuls d'un grup promotor per a la construcció del nou equipament multiusos de les Barraques, la revitalització de barris especialment afectats per la dana, l'activació de l'avinguda Diputació com a eix cultural i la millora del carrer Pelayo, entre altres.
El professor de la Universitat Politècnica de València, Jordi Peris, va presentar l'estudi sobre infraestructura verda i preservació de l'horta per a la resiliència climàtica. El treball va combinar un diagnòstic territorial amb propostes sorgides dels processos participatius, dels quals han emergit projectes a desenvolupar, com ara la recuperació de l'horta com a espai productiu, la renaturalització d'eixos urbans com la Rambleta i la millora de la connectivitat entre el nucli urbà i el Port. "Catarroja disposa de les condicions necessàries per a convertir-se en un referent mediterrani en resiliència climàtica, i és una oportunitat sense precedents que cal aprofitar", va concloure.
Per a finalitzar, Sergio Palencia, professor de la Universitat Politècnica de València, i Yaiza Pérez, professora de la Universitat de València, van presentar l'actualització del Pla d'Actuació Municipal davant Emergències. El procés participatiu va evidenciar mancances en preparació, planificació i comunicació de les emergències. La proposta de millora inclou el disseny d'una operativa municipal davant pluges i inundacions, coordinada pel CECOPAL, amb la identificació de persones vulnerables, plans d'evacuació, espais de refugi, formació ciutadana, xarxes de col·laboració i simulacres.
La jornada va concloure amb l'anunci de la posada en marxa, a partir de febrer, de l'Estratègia de Desenvolupament Integrat Local post dana (EDIL-DANA) i la pròxima realització d'un simulacre d'emergències. A més, la sessió es va poder seguir en directe a través del canal municipal de Catarroja i, en els pròxims dies, es publicaran totes les ponències a la web Catarroja Avança.