L'Ajuntament d'Alfafar ha impulsat una nova ordenança municipal per a regular la implantació d'allotjaments turístics en les zones d'ús dominant residencial, una regulació necessària atés que el pla general vigent, redactat en 1991, ha quedat desfasat i no contempla la realitat actual del turisme ni els problemes de convivència associats.
La mesura s'adopta en l'exercici de la potestat reglamentària municipal i conforme a la legislació autonòmica, que considera compatibles els usos turístic, residencial i terciari. L'objectiu no és prohibir els pisos turístics —cosa que xocaria amb els principis de lliure competència i amb les sentències emeses en municipis amb major pressió turística— sinó ordenar-ne la implantació, evitant conflictes veïnals i efectes negatius sobre l'accés a l'habitatge.
Implantació limitada a planta baixa i primera i obligació d'accés independent
L'ordenança establix que els allotjaments turístics només podran ubicar-se en plantes baixes i primeres d'edificis residencials o mixts, i sempre respectant una “gradació d'usos en altura” per a previndre molèsties. A més, si en qualsevol part de la planta baixa existix ja un ús turístic, no es permetrà un altre en la primera planta del mateix edifici. Així mateix, per a evitar sorolls, trànsit excessiu i conflictes en sengles i zones comunes, cada allotjament turístic haurà de comptar amb accés independent des de la via pública, tant si se situa en planta baixa com en primera.
Protecció de l'ús residencial: almenys el 50% de l'edifici haurà de mantindre's com a vivenda
Per a evitar una transformació massiva dels blocs en allotjaments turístics i contribuir a fer que el parc d'habitatge no es reduïsca, la normativa exigix que almenys el 50% de cada edifici conserve l'ús residencial.
Este punt respon a la necessitat d'evitar un agreujament del problema d'accés a l'habitatge, una qüestió que afecta tant a Alfafar com al conjunt del país.
Criteris de disseny segurs i inclusius amb perspectiva de gènere
Una de les novetats de l'ordenança és la incorporació de criteris de disseny urbà amb perspectiva de gènere, orientats a garantir accessos visibles, ben il·luminats i percebuts com a segurs per totes les persones. Estes pautes s'han elaborat després de revisar diagnòstics realitzats per gabinets especialitzats en urbanisme inclusiu.
Habitabilitat estricta i prevenció d'infravivendes
L'ordenança recorda que s'han de complir les exigències autonòmiques d'habitabilitat, superiors a les municipals. Entre estes, es prohibix habilitar soterranis com a cuines, dormitoris o sales d'estar, evitant així que futures reconversions puguen generar infravivendes.
També es limita al 20% la superfície destinada a espais d'ocupació nul·la (trasters, magatzems o cambres d'instal·lacions) en locals convertits en vivendes turístiques, garantint una correcta il·luminació i ventilació natural de les estances habitables.
Aparcament i altres condicions tècniques
Els allotjaments turístics hauran de complir les mateixes exigències de dotació de places d'aparcament que s'apliquen als habitatges ordinaris, en funció de la zona del Pla General.
Una regulació equilibrada per a protegir la convivència
La nova ordenança s'aplica exclusivament en les zones residencials —Casc Àntic, Orba, Alfalares i Sant Jordi— on la convivència veïnal podria veure's més afectada i on la pressió turística podria incidir en l'accés a l'habitatge.
La normativa s'ha elaborat seguint els principis de necessitat, proporcionalitat i lliure accés a l'activitat econòmica, amb l'objectiu de trobar un equilibri sense prohibir els allotjaments turístics, però garantint la convivència, la seguretat i el dret dels veïns a disfrutar de les seues llars en condicions dignes.
Arcadio Del Real, regidor d'Urbanisme, ha assenyalat que esta ordenança respon a una realitat que ja estava sobre la taula: el creixement dels allotjaments turístics en entorns residencials sense una regulació específica: “No es tracta de prohibir, sinó d'ordenar, garantir la convivència veïnal i evitar efectes indesitjats com la pèrdua d'habitatge o els conflictes en les comunitats”, afig. Del Real ha destacat a més el treball amb criteris tècnics, jurídics i socials, per a incorporar inclús la perspectiva de gènere i estàndards d'habitabilitat més exigents.
Per la seua part, el batle d'Alfafar, Juan Ramón Adsuara, ha subratllat que l'Ajuntament té l'obligació d'anticipar-se i protegir l'interés general: “Esta ordenança busca compatibilitzar l'activitat turística amb el dret dels veïns i veïnes a viure amb tranquil·litat i a accedir a un habitatge digne”. Adsuara ha afegit que Alfafar aposta per un model de municipi ordenat, segur i habitable, on el desenvolupament econòmic no vaja en contra de la cohesió social ni de la qualitat de vida.