Un cinturó verd de quasi 1.500 hectàrees per a frenar les riuades, cosir municipis i transformar l'àrea metropolitana de València. Eixe és l'objectiu del macroprojecte de parcs inundables dissenyat per la Generalitat. Una xarxa contínua pensada no solament per a protegir el territori enfront de futures inundacions, sinó també recuperar paisatges oblidats i transformar la mobilitat i la qualitat de vida de desenes de municipis i habitants.
La Generalitat Valenciana ha estructurat esta intervenció en 18 sectors que sumen una superfície total de 1.485 hectàrees i més de 72 quilòmetres de recorreguts verds i fluvials. El sistema està concebut com un complement a les obres d'encaixament que deu executar el Govern central i com una resposta estructural per a reforçar la resiliència del territori enfront del risc d'inundacions, especialment en l'Horta Sud.
El plantejament de la Generalitat va molt més enllà de crear parcs a l'ús. Es tracta de configurar una autèntica infraestructura verda i blava lligada a les conques del barranc del Poyo i del riu Túria, capaç de laminar avingudes, retindre aigua en episodis de pluges intenses i reduir l'impacte de les inundacions en els nuclis urbans. Al mateix temps, estos espais serviran per a recuperar sòls agrícoles, riberes degradades, antigues zones d'abocament i corredors ambientals que hui actuen com a barreres en lloc de com a connexions.
El resultat serà una xarxa contínua de parcs metropolitans interconnectats, amb passejos per a vianants i ciclistes, zones forestals, praderies, làmines d'aigua, espais estancials i equipaments d'ús extensiu. Tot açò integrat amb les infraestructures existents - carreteres, ferrocarrils, depuradores o nusos viaris - per a superar les fractures històriques del territori i millorar la permeabilitat entre municipis.
El Túria i el Poyo: dos parcs metropolitans
Un dels grans pilars del projecte és el Parc Metropolità del Túria, que permetrà donar continuïtat real al Jardí del Túria de València més enllà del Parc de la Capçalera. Al llarg de 10,2 quilòmetres, el nou corredor verd es perllongarà per les ribes del riu fins a connectar amb la Pinada de la Vallesa, integrant-se amb el Parc Natural del Túria.
Una de les actuacions més simbòliques serà la regeneració de l'enorme abocador que fa dècades va sepultar l'antic llit del riu entre el Parc de la Safor i Quart de Poblet. La recuperació d'estos terrenys permetrà salvar infraestructures que hui bloquegen la continuïtat del riu, integrant el paisatge fluvial i facilitant l'ús ciutadà d'este gran eix verd.
El segon gran eix del sistema és el Parc Metropolità del Pou i l’Horta Sud, directament vinculat a les zones més castigades per la DANA de 2024. El tronc principal, amb 18 quilòmetres de longitud, descendirà des del límit oest de l’àrea metropolitana seguint el curs del barranc del Pou fins a Torrent i Picanya. A partir de Paiporta, el recorregut travessa àrees devastades per les inundacions per connectar a Alfafar amb l’extrem nord del Parc Natural de l’Albufera.
A més, es planteja un segon braç de 5,5 quilòmetres que també assolirà l'Albufera travessant els entorns inundats de la séquia de Favara, les ribes del Poio entre Massanassa i Catarroja i el barranc de l'Horteta a Torrent. Este entramat permetrà completar la matriu verda metropolitana i connectar de forma contínua els parcs urbans, l'horta, l'Albufera, la façana litoral i l'interior metropolità.
Díhuit sectors per adaptar el projecte al territori
Per fer viable un projecte d'esta envergadura, la planificació s'ha dividit en 18 sectors, adaptats a la realitat física i urbana de cada tram. En la conca del Poyo, el Pla de Quart es concep com una gran zona de laminació i retenció d'avingudes, compatible amb usos agraris i forestals, mentre que espais com l'Horteta o Torrent incorporen la recuperació patrimonial, nous boscos urbans i la racionalització de l'espai públic.
Al llarg del recorregut per Picanya, Paiporta, Massanassa, Catarroja, Sedaví i Alfafar, els parcs combinen la funció hidràulica amb la creació de connectors urbans, ciclovies, passejos fluvials i la integració d'equipaments metropolitans, sempre amb especial atenció a la permeabilització de grans infraestructures com la V-31 o les línies ferroviàries.
En la conca del Túria, els sectors s'estenen des de l'Avinguda del Sud fins al Parc de la Capçalera, passant per Catarroja, Massanassa, Quart de Poblet i Manises. Ací, el projecte aposta per recuperar ribes ocupades, crear nous espais lliures, reforçar la connectivitat amb la Pinada de la Vallesa i el Parc Natural del Túria, i posar en valor elements patrimonials com assuts històrics o miradors sobre la vega del riu.
Una gran ciclovia metropolitana en anell
El sistema es completa en una gran ciclovoa i passeig anular metropolità. El tancament oest, de 6,1 quilòmetres, enllaçarà l'entorn de la Ciutat de les Arts i les Ciències amb Alfafar, salvant a diferent nivell infraestructures clau com el ferrocarril València-Barcelona, la ZAL i la CV-500. El tancament est, de 5,9 quilòmetres, connectarà Quart de Poblet amb el Barri del Crist, Aldaia i Alaquàs, reforçant la intermodalitat amb Metrovalència i Rodalies.
En conjunt, el macroprojecte suma vora 1.500 hectàrees i més de 72 quilòmetres de recorreguts verds i fluvials, configurant una de les majors operacions de regeneració territorial de l'àrea metropolitana de València. Una xarxa pensada per a conviure amb l'aigua, reduir el risc d'inundacions i transformar espais vulnerables en una infraestructura verda clau per al futur del territori