Lorena Alarcón Molero, Premi Enrique Merino per l'anàlisi del microambient tumoral en pacients amb càncer gàstric avançat

Lorena Alarcón Molero, especialista en Anatomia Patològica i investigadora de l'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA, de l'Hospital Clínic de València, ha rebut el Premi Enrique Merino per la comunicació oral presentada en el XXX Congrés Nacional d'Anatomia Patològica (SEAP-IAP), XXV Congrés SEC i VI Congrés SEPAF, celebrat a Barcelona del 26 al 28 de maig, amb el títol 'Anàlisi integrada transcriptòmica i anatomopatològica del microambient tumoral en càncer gàstric avançat', de la qual és primera autora. El treball ofereix interessants resultats preliminars sobre la composició del microambient tumoral en pacients amb càncer gàstric avançat (estadis III-IV) i obri vies per a millorar el coneixement sobre l'evolució del tumor i l'aplicació del tractament més adequat en cada cas.L'estudi s'ha desenvolupat en el marc del projecte FIS (Fons d'Investigacions Sanitàries), de l'Institut Salut Carles III, 'Macròfags associats al tumor, angiogènesis tumoral i resistència a les teràpies en Càncer Gàstric Difús fenotip Mesenquimal', en INCLIVA, projecte marc de la seua tesi doctoral, sota la direcció dels doctors Tania Fleitas-Kanonnikoff (investigadora principal del projecte FIS), Carolina Martínez-Ciarpaglini i Samuel Navarro Fos. En el treball han participat -a més d'Alarcón, Fleitas-Kanonnikoff i Martínez-Ciarpaglini-, Manuel Cabezas (co-primer autor), Valentina Gambardella, Juan Carbonell, Sheila Zúñiga, Mireia Gil, Rossana Villagrasa, Paula Richart, Zahara Garzón, Clara Alfaro-Cervelló, Andrés Cervantes i Josefa Castillo.El càncer gàstric constitueix un problema sanitari, ja que presenta una elevada incidència. En l'actualitat és el cinqué tipus de càncer més comú i, en la majoria dels casos, es diagnostica en estadis avançats, sent el tercer en mortalitat a nivell mundial. Es tracta d'una neoplàsia heterogènia i quimiorresistent, on el microambient tumoral juga un paper fonamental en la regulació del comportament del tumor afavorint el seu creixement, a més d'influir en la resposta terapèutica.En l'anàlisi, es van seleccionar 35 pacients amb càncer gàstric avançat (estadis III-IV) pertanyents als hospitals Clínic, General i La Fe de València. Es van classificar segons la mena de tumor (tipus histològic de Lauren) i, mitjançant uns marcadors (estudi immunohistoquímic) amb un panell específic per a l'estudi de les cèl·lules immunitàries, per a l'estudi del microambient tumoral. D'altra banda, en 10 d'aquests casos, es va realitzar simultàniament un estudi genètic (estudie RNA-seq).En analitzar els resultats de tots dos estudis (immunohistoquímic i RNA-seq) mitjançant una anàlisi estadística, es van separar els casos en pro- i antiinflamatoris, observant-se una coincidència en 9 dels 10 casos (cosa que significa un 90% de precisió). Aquests resultats preliminars suggereixen que la combinació de l'estudi genètic i immunohistoquímic podrien proporcionar un reflex de l'estat de la resposta inflamatòria del tumor. Actualment, aquests resultats s'estan validant en una cohort prospectiva de pacients per a avaluar la seua supervivència i evolució.El projecte FIS -amb una duració de tres anys (2019-2021) i una subvenció de 199.166 euros-, en què s'emmarca l'anàlisi, es troba en la seua fase final. El mes de juny s'ha tancat el reclutament i actualment es troba en la fase d'anàlisi de resultats finals i preparació del manuscrit.En l'estudi han participat els Serveis d'Oncologia i endoscòpies de l'Hospital Clínic Universitari de València, de l'Hospital General de València i de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, el Biobanco d'INCLIVA; el Departament d'Anatomia Patològica de la Universitat de València (UV); la Unitat Central d'Investigació en Medicina de la Facultat de Medicina de la UV; i els serveis de Bioinformàtica i Bioestadística d'INCLIVA.