El melanoma maligne és una malaltia la incidència de la qual està augmentant de forma progressiva i el canvi dels hàbits d'exposició al sol és l'única cosa que permet explicar aquest augment d'incidència.
L'associació entre el dany produït en l'ADN per la llum ultraviolada i el desenvolupament de melanoma està clarament establida. No obstant això, segons explica Alfonso Berrocal, cap de secció del Servei d'Oncologia, "no hem de demonitzar el sol, sinó corregir els mals hàbits d'exposició".
El sol és capaç de produir efectes beneficiosos en l'organisme i 15 minuts d'exposició suposen la síntesi del 80 per cent de les necessitats diàries de vitamina D.
Tal com s'aconsella, l'exposició s'ha de realitzar fora de les hores centrals del dia on els rajos arriben d'una forma més ortogonal a la superfície i per períodes limitats que no haurien d'excedir els 20 o 30 minuts. "En la resta d'exposicions, sí és precisa la fotoprotecció, que ha de basar-se en la roba i altres barreres físiques, a més dels cosmètics fotoprotectores", assenyala Berrocal.
Aquest expert posa l'accent que l'exposició solar ocorre no solament en l'època estival, sinó al llarg de tot l'any i en totes les activitats que es realitzen a l'aire lliure, com eixir a córrer o anar amb bici.
I tan important com la fotoprotecció és la consulta precoç de qualsevol lesió pigmentada que presente senyals d'alarma. "Afortunadament els dermatòlegs, molt conscients de la importància d'aquest diagnòstic precoç, desenvolupen una important activitat formativa i assistencial amb campanyes periòdiques" comenta Berrocal.
La majoria dels casos es diagnostiquen en etapes inicials en què les taxes de curació són superiors al 80 per cent, però desgraciadament hi ha una xicoteta proporció de pacients en què la malaltia es diagnostica en fases més avançades que pot arribar a ser incurable. Per açò és important saber reconéixer senyals d'alerta en l'autoexploració que permeten una ràpida consulta amb el dermatòleg.
Altea Esteve, metge adjunt del Servei de Dermatologia, explica que la presència d'una d'aquestes característiques ha de suposar la consulta amb un especialista. "Hi ha una altra forma de reconéixer el melanoma anomenat el signe de l''aneguet lleig', bàsicament el que vol dir és que el melanoma és diferent de la resta de pigues que podem tenir per grandària, color o molèsties que puga produir, de manera que s'ha de consultar quan existisca una lesió que es diferencie de la resta de les nostres pigues", afig.
Existeix una regla mnemotècnica senzilla denominada ABCDE que identifica lesions sospitoses. Les diferents lletres d'aquesta regla corresponen a:
A: Asimetria. Si una lesió pigmentada és asimètrica i una meitat no és igual a l'altra meitat. Les lesions benignes tendeixen a ser simètriques.
B: Bord. Si la vora és irregular o està mal definit. Les lesions benignes tenen vores regulars i ben definits.
C: Color. L'existència de diferents tipus de coloració en una lesió és una característica sospitosa. Les lesions benignes tenen un color homogeni.
D: Diàmetre: Hem de sospitar de les lesions de més de 6 mil·límetres de diàmetre.
I: Evolució: el melanoma creix i va canviant amb el temps, així que s'ha de consultar per qualsevol lesió que presente canvis.
Esteve també recorda que encara que cal vigilar les pigues "la major part dels melanomes es desenvolupen sobre pell sense lesió pigmentada prèvia, per la qual cosa hem d'explorar la totalitat de la nostra pell i no solament les pigues".
Per la seua banda, Juan José Vilata, cap del Servei de Dermatologia, conclou aconsellant que "hem d'obtenir una cultura de prevenció del càncer cutani, i del melanoma maligne en particular, mitjançant l'autoconcienciació de la prevenció per a evitar-ho i transmetre als més joves l'educació sanitària específica perquè sàpien cuidar de la seua pell, observar les lesions pigmentàries, protegir-se del sol i evitar en ells el sentit d'invulnerabilitat".