L'alcalde de València Joan Ribó i la vicealcaldessa Sandra Gómez han presentat aquest matí a l'ajuntament les bases per al Concurs de Projectes Internacional del Parc de Desembocadura, que constituirà la fase final d'enjardinament i renaturalització dels Jardins del Túria. Amb una superfície de 253.441 m², es convertirà, quan estiga acabat, en el parc urbà més gran d'Europa, tal com ha afirmat l'alcalde durant la roda de premsa. Per a la primera fase de les obres l'Ajuntament destinarà 16.723.453 €, i per al projecte total 35 milions.
Sandra Gómez ha insistit en la importància de dur a terme aquest projecte, que donaria per conclòs el treball que va iniciar en els anys 80 Ricard Pérez Casado, l'exalcalde socialista que va posar en marxa l'enjardinament de l'antic llit del riu Túria, malgrat la negativa de l'oposició, que optava per convertir l'antic llit en una autopista.
Ara, que des de l'Ajuntament s'està portant una política que vol convertir València en una ciutat que "camina per les seues places i respira pels seus parcs", en paraules de la vicealcaldessa, és el moment perfecte per a acabar amb el treball que es va començar fa ja tants anys. A més, el projecte és també positiu perquè integraria la ciutat amb el port a través d'una façana marítima verda, en contraposició al que es veu actualment que són les infraestructures portuàries.
En aquesta línia, tant Gómez com Ribó han volgut remarcar i agrair la col·laboració de l'Autoritat Portuària de València (APV), que ha cedit unes 9 hectàrees del port a la ciutat per a la construcció del parc, i, a més, participaran en el projecte amb una aportació de 13,5 milions d'euros.
La superfície que formarà part del Parc de Desembocadura ha sigut dividida per a l'execució del mateix en quatre àrees. La primera àrea (A-I) correspon a la zona de Natzaret, part de la qual integrada en el port, la segona (A-II) a la zona del Pont de les Drassanes, la tercera (A-III) comprén l'àrea del PAI del Grau i la quarta (A-IV) la zona de l'Oceanogràfic.
L'execució del projecte es durà a terme en dues fases. La primera d'elles, a la qual es destinaran 16.723.453 €, englobarà les obres en les àrees I i II, és a dir, les compreses entre el barri de Natzaret i el port fins al Pont de les Drassanes. L'execució de les mateixes tindrà una duració de 24 mesos.
Selecció de projectes
Abans d'arribar a aquest punt, un jurat compost per l'Ajuntament de València, el Col·legi d'Enginyers, el Col·legi Territorial d'Arquitectes, la Conselleria de Territoris, l'Autoritat Portuària i la Federació de Veïns, i que comptarà amb la col·laboració d'una persona experta en enfocament de gènere i en consultors de la UV i la UPV, haurà de triar d'entre totes les propostes inscrites.
Les empreses interessades i que consideren tinguen un projecte interessant podran inscriure's durant una primera fase que durarà 30 dies. Una vegada inscrites, començarà una segona fase de 60 dies en la qual hauran de presentar les propostes i el jurat haurà de triar les cinc millors sobre la base de la seua qualitat arquitectònica i paisatgística, la integració en l'entorn i la façana marítima, la seua adequació al programa d'usos, els seus valors ambientals i de gestió i la viabilitat econòmica i de manteniment. Els equips de treball, per part seua, hauran de comptar amb experts de disseny d'instal·lacions, matèria hidràulica, planificació d'obres, enfocament de gènere i matèria mediambiental.
L'Ajuntament proporcionarà 12.100 € als cinc equips seleccionats perquè matisen les seues respectives propostes en 45 dies, a més de dos accèssits de 6.050 € per a premiar la dedicació i l'esforç dels equips que hagen quedat en sisé i seté lloc. Finalment, al guanyador del concurs se li encarregarà el projecte i la direcció d'obra de la A-I i A-II, amb un contracte màxim d'1 milió d'euros.
Polèmica entre Oltra i Bravo
Al final de la roda de premsa, l'alcalde Joan Ribó ha sigut preguntat per la polèmica sorgida arran de les paraules de la consellera de Justícia Gabriela Bravo dirigides a Mónica Oltra. Bravo va declarar en els micròfons de la cadena COPE que, si hi haguera una sentència judicial que comprometera la credibilitat de la seua institució es plantejaria deixar el càrrec.
Ribó ha sigut breu, i ha contestat que "si haguera de donar un exemple de lleialtat institucional, sens dubte, no posaria a la consellera Bravo". Unes paraules que reafirmen el suport de Ribó a la vicepresidenta de la Generalitat.
Per part seua, Sandra Gómez ha apuntat que es tracta d'unes paraules que expressen una "opinió personal de la consellera", i que si ella haguera de posar un exemple de lleialtat institucional, ella posaria al PSPV-PSOE. "En tots els problemes que hi ha hagut judicialment que ha afectat algun dirigent de Compromís, el PSPV, tant a l'Ajuntament com en la Generalitat, ha apostat per l'acord, el consens i l'estabilitat", ha manifestat la vicealcaldessa.