L’Ajuntament de València col·labora amb la universitat Jaume I per analitzar en l’aire de la plaça de l’ajuntament la presència de restes genètiques de la Covid-19

Giuseppe Grezzi: “Totes les propostes d’investigació i innovació són benvingudes a la nostra ciutat"

Guardar

0219 Mesurament COVID-19 plaça Ajuntament 1
0219 Mesurament COVID-19 plaça Ajuntament 1

L'Ajuntament de València, a través de la Regidoria de Qualitat Acústica i de l'Aire que dirigeix Giuseppe Grezzi, ha col·laborat amb la Universitat Jaume I de Castelló per facilitar la instal·lació en la plaça de l'Ajuntament d'una estació urbana de mesurament atmosfèric per analitzar la presència de restes genètiques de la covid-19. La instal·lació s'ha efectuat aquest divendres amb l'equip multidisciplinari que lidera la investigadora del programa GenT, Juana Mari Delgado-Saborit.

"Totes les propostes d'investigació i innovació són benvingudes en València. La nostra ciutat ha fet una aposta estratègia en eixe sentit i més encara quan es tracta de la salut i de la qualitat de l'aire en moments com els que estem vivint, tan durs, amb la COVID-19", ha explicat Grezzi, qui ha destacat que el projecte "és molt important perquè permetrà tindre dades diàries actualitzades per fer la traçabilitat del virus".

L'equip investigador del projecte 'Detecció de SARS-CoV-2 en mostres d'aerosol atmosfèric' també ha instal·lat una altra estació de mesurament de l'aire en Castelló. Amb aquestes estacions el personal científic podrà analitzar la presència de restes genètiques de la COVID-19 en l'aerosol atmosfèric amb l'objectiu de plantejar un sistema d'alerta que facilite a les autoritats sanitàries actuar amb més antelació davant possibles rebrots.

L'estació de la Plaça de l'Ajuntament estarà en funcionament els pròxims nou mesos. "S'ha triat aquest emplaçament seguint les directrius sol·licitades perquè fora un centre neuràlgic, amb un trànsit important de persones cada dia i així facilitar l'obtenció de mostres representatives de la càrrega genètica del virus", ha explicat Grezzi. En l'estació s'integren mesuradors que capten l'aerosol atmosfèric amb un gran cabal de mostreig (500 litres per minut) de la marca MCV. Un d'ells compta amb un capçal de selecció de partícules fines (2,5 micres de diàmetre) i un altre amb un capçal de selecció de partícules més gruixudes (10 micres de diàmetre). Així i tot, "les partícules d'aerosol que es recullen són tan xicotetes que no són visibles a l'ull humà", ha explicat Juana Mari Delgado-Saborit.Per a obtenir l'eina d'alerta que permeta avançar-se a possibles brots de la malaltia el personal del projecte recollirà els filtres dels mesuradors integrats en les estacions urbanes i posteriorment els analitzarà en el laboratori, en un procediment similar al de la PCR, per a detectar la càrrega genètica del SARS-CoV-2. D'aquesta manera es podrà estudiar el desfasament entre la incubació del virus i el pic d'infectivitat associat a l'espiració de partícules virals i la presència de símptomes amb l'objectiu de crear una xarxa d'alerta que facilite el disseny de plans d'emergència i mesures d'actuació preventives.

L'equip d'investigació, integrat per les universitats de Castelló, València i Elx, la Fundació FISABIO i la Direcció de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la GVA, està format per Juana Maria Delgado-Saborit, del grup d'Epidemiologia Perinatal, Salut Ambiental i Investigació Clínica de l'UJI; el catedràtic Vicente J. Esteve Cano (UJI) i les investigadores Ana Esplugues (UV) i Nuria Galindo (UMH) que conformen el comité assessor científic de qualitat de l'aire; les investigadores de l'UJI Rosa de Llanos, Manuela Barneo i Paula Carrasco com a expertes en Microbiologia; i els investigadors Marisa Reblagliato (UJI), Juan Bautista Bellido (UJI); Maria Luisa Estarlich (UV), Ferran Ballester (UV) i Carmen Iñíguez (UV), que conformen el comité assessor científic d'epidemiologia ambiental. L'estudi és finançat amb una de les ajudes a equips d'investigació científica en SARS-CoV-2 i COVID-19 de la Fundación BBVA.

El regidor de Transició Ecològica de Castelló, Fernando Navarro, ha destacat "el paper investigador de la Jaume I per superar la pitjor pandèmia que patim en un segle". Així mateix, el regidor de Reciclatge i Gestió de Residus de Castelló, Ignasi Garcia, ha assegurat que cal invertir més recursos en ciència perquè "l'emergència climàtica ens portarà més situacions similars i hem de preparar-nos per a fer-los front".

Arxivat a:

Destacats