El TSJCV revoca la readmissió de la directiva acomiadada de l'EMT i veu procedent el seu acomiadament per "greu negligència"

La sala social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha revocat la readmissió de la directiva acomiadada de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de València després de l'estafa milionària i veu procedent el seu acomiadament per "falta absoluta de criteri" i "greu negligència".Així es desprén de la resolució, facilitada pel tribunal valenciana, en la qual els jutges estimen el recurs de suplicació interposat per la mercantil pública i revoquen la resolució dictada en primera instància per un jutjat social que donava la raó a la directiva i declarava la improcedència del seu cessament.La directiva, C.Z.R., va ser acomiadada el setembre de 2019 per l'EMT després de patir una estafa informàtica per un import superior als quatre milions d'euros.Contra aquesta decisió, l'afectada va presentar una demanda i el jutjat li va donar inicialment la raó. No obstant això, el TSJCV, després d'estudiar la resolució, l'anul·la en estimar que la conducta seguida per la treballadora en facilitar als presumptes estafadors documents signats per dos superiors jeràrquics, que eren apoderats de la societat, "constitueix una greu transgressió de la bona fe contractual que ha ocasionat, a més, un perjudici substancial per a l'empresa demandada".Igualment, "ha compromés la reputació d'altres treballadors" --afigen les magistrades en referència al llavors gerent i a la directora de Gestió de l'EMT--, "que es van veure involucrats sense el seu coneixement en l'estafa patida per l'empresa, a través de la utilització fraudulenta de les seues signatures".Per a la Sala, el fet que la C.Z.R. no confirmara amb els seus superiors el coneixement que aquests tenien de l'Oferta Pública d'Accions (OPA) de l'EMT per a adquirir una empresa xinesa, que van simular en els seus correus electrònics els presumptes estafadors, "evidència una falta absoluta de criteri i una greu negligència en el compliment de les seues obligacions laborals, amb la consegüent pèrdua de confiança de l'empresa demandada"."L'actora, que és directora de Negociat d'Administració de l'empresa demandada i no una mera administrativa, no degué donar crèdit a l'OPA (...), sense realitzar abans unes mínimes comprovacions amb els seus superiors jeràrquics", estableix la sentència, que pot ser recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina.D'altra banda, el lliurament dels documents signats pels apoderats de la societat tampoc resultava necessària per a la suposada OPA i "mancava de tota justificació", abunda la resolució judicial.Segons el Tribunal, eixa actuació implica una transgressió de la bona fe contractual i un abús de confiança en l'acompliment del treball tipificada en l'article 54.2 de l'Estatut dels Treballadors i que està descrita com una falta molt greu pel Laude d'Obligat Compliment que estableix el règim de faltes i sancions en l'EMT.La sala social de l'Alt Tribunal Valencià conclou que la sanció d'acomiadament és per tant "proporcionada" a la gravetat d'aquest incompliment contractual.No obstant això, aprecia també un motiu justificat per a declarar la procedència de l'acomiadament en el fet que la treballadora ocultara a l'empresa, en el marc de la investigació interna del frau, que havia enviat els documents abans esmentats, que van ser "els que es van utilitzar per a falsificar les signatures i incorporar-les a les cartes de pagament que es van cursar juntament amb les ordres de transferència".