Poc més d'any i mig després que la DANA del 29 d'octubre de 2024 deixara almenys 238 morts i quantiosos danys materials, situant-se entre les pitjors riuades de la història, l'alcaldessa de València, María José Catalá, va comparéixer este dijous al Palau de l'Exposició de Madrid davant els principals Consells Econòmics i Socials del país per a reclamar que la tragèdia no quede sense resposta institucional. El seu missatge va ser directe: ni una sola administració pot afrontar a soles una emergència d'eixa magnitud, i la prevenció ha de convertir-se en cultura ciutadana.
Un fòrum de consens per a temps d'incertesa
L'escenari triat no era casual. L'encontre de treball del Consell Econòmic i Social d'Espanya (CES) i els CES autonòmics reunix en una mateixa sala empresaris, sindicats i representants de la societat civil, precisament el tipus d'arquitectura institucional que Catalá defén com a antídot enfront de la polarització. La primera edil ho va formular sense ambages: "EnFront de la polarització o la confrontació, vostés representen el valor de l'acord. Front a la immediatesa, representen la reflexió."
"Millorar la capacitat de resposta de les administracions públiques davant situacions extraordinàries i d'emergència és una obligació ineludible, però cap institució pot afrontar a soles desafiaments d'esta magnitud" - María José Catalá, alcaldessa de València
L'alcaldessa va posar en valor la funció dels CES com a "espais permanents de cooperació, reflexió i construcció de consensos" i va subratllar la seua utilitat en un context marcat per transformacions tecnològiques, econòmiques i socials que, segons va advertir, no admeten respostes unilaterals ni improvisades. L'encontre va comptar amb la presència del president del CES d'Espanya, Antón Costas, així com del president del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i representants dels òrgans homòlegs d'Andalusia, Aragó, Illes Balears, Canàries, Castella i Lleó, Catalunya, Extremadura, Galícia, Múrcia i País Basc.
La DANA com a punt d'inflexió
Catalá no va eludir la referència més incòmoda i més necessària. La DANA que va colpejar el litoral mediterrani a finals d'octubre de 2024 va deixar un rastre de destrucció sense precedents a la Comunitat Valenciana, amb més de 200 víctimes mortals, desenes de desapareguts i milers de persones evacuades. La crescuda brutal va arrasar més d'11.000 vivendes i va afectar 48.700 negocis, truncant el present i el futur econòmic de més de 264.000 persones. Una ferida que, lluny de cicatritzar del tot, seguix oberta en molts municipis de l'àrea metropolitana.
L'alcaldessa va situar este episodi en un marc més ampli: incendis forestals, terratémols, erupcions volcàniques o crisis epidemiològiques són, va dir, "fenòmens cada vegada menys extraordinaris", amb un impacte humà, social i econòmic que recau directament sobre els ciutadans. La pregunta que va plantejar, en realitat, no admet dilació: com anticipar-se a allò que ja no és excepcional?
El Pla València+Segura: de l'emergència a la prevenció
La resposta municipal es diu Pla València+Segura. Impulsat per l'Ajuntament juntament amb la càtedra i el binomi Ciutat-Universitat, este programa de formació i informació en emergències va nàixer després de la recuperació de les tres pedanies de la ciutat afectades per la riuada. Hui, el canvi més profund potser siga cultural: la DANA del 29 d'octubre de 2024 ha obligat a repensar la relació entre aigua, territori i clima. I és precisament en eixe gir cultural on el pla troba la seua raó de ser.
La iniciativa va començar formant professionals i formadors, però ha anat estenent-se a distints sectors de la població i ha sigut adoptada per municipis de l'àrea metropolitana en coordinació amb la Conselleria d'Emergències. L'objectiu és construir una cultura de prevenció que no depenga de la memòria del desastre recent, sinó que s'incorpore com a hàbit col·lectiu. Cosa que, com bé saben els qui van viure el 29-O, fa una diferència brutal entre la vida i la mort.
València, part activa de la conversa sobre el futur
Més enllà de la gestió de crisis, Catalá va reivindicar per a València un paper protagonista en el debat sobre el futur de les ciutats. Sostenibilitat, innovació, cohesió social, qualitat de vida: l'alcaldessa va enllaçar la resposta a les emergències amb un projecte més ampli de resiliència urbana. "El verdader progrés no es mesura només en xifres. Es mesura en la capacitat de construir societats més resilients, més justes i més humanes", va concloure.
És una aposta que, vista des de la perspectiva d'allò ocorregut en la tardor de 2024, no sona a retòrica política, sinó a lliçó apresa a un preu massa alt. Allò que aleshores va ser caos, ara s'espera que es traduïsca en planificació. Que trobades com la celebrada este dijous servisquen perquè eixa planificació no es quede en els despatxos, sinó que arribe a cada veí abans que torne a ploure amb fúria, és exactament l'aposta que València porta ara davall del braç.