Avancen els plans de la ZAL i, amb això, el cércol als veïns de Natzaret

En cas de continuar, es finalitzarà la conversió d’Horta tradicional en grans naus de mercaderies a escassos metres del barri

Guardar

Evolución ZAL 02
Evolución ZAL 02

Fins a mitjan anys 80, el barri de Natzaret tenia quatre fronteres naturals. Al nord i nord-est limitava amb el Llit Històric del Túria -que encara conservava la desembocadura-; al sud-est amb el mar a la Platja de Natzaret; a l'est, amb l'Horta. Quasi 40 anys després, els veïns han vist com canviava, en contra de la seua voluntat, el riu i la platja per un entorn tancat del Port de València; ja no existeix la desembocadura, són tres tubs sota un moll.

Ara, el pla del ZAL, contrari a les associacions de veïns i mediambientals, avança per a transformar el que en els 80 era Horta productiva i després solars tancats, en uns nous centres de mercaderies. Aquests acabaran per arrabassar, finalment, una altra frontera natural i paisatgística al barri.

L'entorn de Natzaret en la dècada de 1980 i en 2018.

L'Autoritat Portuària de València va anunciar, mitjançant una nota de premsa, que ja hi ha quatre empreses amb ofertes concretes per a establir-se en l'àrea coneguda com a Zona d'Activitats Logístiques (ZAL). Una àrea d'Horta històrica que va ser expropiada als propietaris en 1997 perquè, 22 anys després, siguen solars envoltats per un mur.

El pla de la ZAL es trobarà, si s'accepta el tràmit, en els tribunals; al febrer d'enguany l'associació de Per l'Horta va presentar una denúncia que, aquesta setmana que ve, hauria de formalitzar-se. Set mesos que la Generalitat ha tardat a entregar la documentació necessària. Segons va detallar Josep Gavaldá, el seu portaveu, el Tribunal Suprem va declarar nul tot el pla" en 2015. No obstant això, des del Govern del Botànic es va aprovar un nou pla que, no obstant això, no significava la reversió de l'espai. "Podrien haver fet un altre pla, no aquest altra vegada", lamenta Gavaldà.

Des del Botànic assenyalen que "no poden canviar" el passat, per la qual cosa l'expropiació dels terrenys als veïns de l'Horta i la renaturalización de l'espai es descarta. Com a contrapunt, van redactar un nou pla que mantenia en essència l'anterior però aborda la creació d'"un gran corredor verd" que connecte el Llit Històric del Túria amb el nou i l'Albufera. Uns "grans corredors" que, no obstant això, tindran una amplària màxima de 30 metres; l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana assenyala que l'amplària mínima són 500 metres.

Ocupació a canvi d'Horta

Des de l'APV, en ressaltar les ofertes de diferents empreses per a començar a treballar al ZAL, es ressalta el valor en ocupabilitat d'això. Les tres empreses xifren en 263 ocupacions directes la inversió, i en 830 indirectes. "En el seu projecte empresarial, QA Pimba -una de les empreses- es compromet a prioritzar l'ocupació a residents de l'entorn del ZAL i a desenvolupar una política de Responsabilitat Social Corporativa compromesa amb el seu entorn més pròxim", assenyalen en la nota. Una referència, encara que sense esmentar-los, als veïns i veïnes de Natzaret.

Procés de conversió d'Horta Tradicional en solars per a la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL).

Són 239.000 metres quadrats els que s'estan negociant en l'actualitat sobre la zona. Alguna cosa que des de Per l'Horta esperen que frene la justícia, perquè després de ser frenat en 2013 pel TSJCV i en 2015 pel suprem, es troba de nou a l'espera que es pronuncie la justícia, però el Port continua.

Arxivat a:

Destacats