El pròxim 3 de juliol es complixen vint anys d'un dels accidents més dolorosos de la història recent de València. Eixe dilluns de 2006, dos unitats de tren de Metrovalencia van descarrilar a les 13:03 hores en una corba pròxima a l'estació de Jesús, arrabassant la vida a 43 persones i ferint-ne altres 47. Dos dècades després, l'Ajuntament ha fet un pas concret perquè la ciutat no oblide: ha adjudicat el contracte de restauració integral del monument commemoratiu que guarda la seua memòria.
Un memorial deteriorat que recupera la seua dignitat
L'empresa Cerrajerías Calvo SL s'encarregarà dels treballs de rehabilitació per un import de 8.002,34 euros i amb un termini estimat d'un mes. L'objectiu és que el memorial estiga recuperat abans que arribe la data de l'aniversari. No és un encàrrec menor ni merament estètic: el monument, conegut com a Prime Time, porta des de 2016 instal·lat al carrer de Sant Vicent Màrtir, just damunt de la corba on va ocórrer la tragèdia, i el pas del temps —i el mateix metro que circula davall dels seus peus— li han passat factura.
"Des de l'actual Govern municipal avancem, fidels a la nostra paraula, en una actuació molt necessària i l'objectiu de la qual no és un altre que restituir el monument al seu estat original, revertir els danys que presenta actualment i mantindre viva la memòria de les persones que van perdre desgraciadament la vida eixe dia" - José Luis Moreno, Delegat d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València
Què és 'Prime Time' i com va nàixer
El memorial no va sorgir d'una iniciativa institucional, sinó de la pròpia determinació dels qui ho van perdre tot. L'Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol (AVM3J) sempre ha mantingut viva la lluita pel reconeixement de les víctimes. En 2014, eixa mateixa associació va convocar un concurs artístic per a crear l'homenatge. La proposta guanyadora va ser la d'Anja Krakowski, artista alemanya establida a València, elegida tant pel jurat —integrat per noms com Manuel Borja-Villel, Vicente Todolí o Agustín Pérez Rubio— com per més de 1.100 ciutadans que van votar telemàticament.
El resultat és una obra d'una senzillesa devastadora: quatre envans de vidre laminat muntats en angles de 90 graus sobre murets de formigó. Damunt d'ells, 43 rellotges blancs —un per cada víctima— i set rellotges negres que marquen les 13:03, l'hora exacta que aquelles vides es van detindre. El monument va ser finançat mitjançant una campanya de micromecenatge popular i donat a l'Ajuntament en 2016. Que el mateix metro continue passant davall d'ell té un poc de paradoxa silenciosa.
Els danys: vibracions, humitat i el sol com a enemics
Els tècnics del Servici de Patrimoni Històric i Artístic han constatat que 21 dels 43 rellotges blancs han girat respecte a la seua posició original, de manera que ja no marquen l'hora correcta de l'accident. La causa és tant mundana com pertorbadora: les vibracions del metro que circula per davall han anat desplaçant les esferes, que a més a més manquen de fixació suficient. Que el mateix transport que va protagonitzar la tragèdia siga ara l'agent del seu deteriorament diu molt sobre les complexitats de preservar la memòria en un entorn urbà viu.
A això se sumen problemes de condensació interior en diverses esferes, probablement per un segellat deficient des de la seua instal·lació, la qual cosa ha generat humitat, oxidació i deteriorament superficial en algunes d'elles. Les set esferes negres, fabricades en vinil, presenten un avançat estat de degradació per l'exposició contínua a la radiació ultraviolada.
Una restauració consensuada, no imposada
Un dels aspectes més destacables del procés és que la intervenció no s'ha decidit des d'un despatx. El Servici de Patrimoni ha mantingut diverses reunions de treball amb Anja Krakowski, la mateixa autora del memorial, i amb representants de l'AVM3J. L'últim encontre va tindre lloc el passat 12 de maig, al costat del monument, on es va concretar la metodologia a seguir. Es tracta de respectar no sols l'obra, sinó també la voluntat dels qui la van impulsar.
Els treballs inclouran la substitució completa de les 43 esferes blanques per unitats noves d'idèntiques característiques, fixades per a evitar futurs desplaçaments per vibració. L'interior de cada rellotge es netejarà i s'assecarà, s'eliminaran les zones oxidades i se segellarà el perímetre de les carcasses amb polímers per a impedir l'entrada d'aigua. Les set esferes negres, per la seua part, seran reemplaçades per altres elaborades mitjançant serigrafia tèrmica, una tècnica més duradora que el vinil original.
Vint anys després que eixe tren descarrilara a les 13:03, la ciutat torna a posar en hora els seus rellotges. És un gest xicotet en pressupost, però carregat de significat: que la memòria no es deteriore en silenci, que algú s'ocupe de mantindre viva l'hora exacta que 43 persones deixaren d'estar.