Un laboratori pagarà 700.000 € a uns pares per no detectar en el seu bebé una malaltia greu en el test prenatal

Guardar

Ciutat de la Justícia de València
Ciutat de la Justícia de València

El Jutjat de Primera Instància número 6 de València ha condemnat a un laboratori a indemnitzar amb 700.000 euros a uns pares per no detectar en el seu bebé una malaltia greu genètica quan se li va practicar a la progenitora un estudi prenatal no invasiu.

Així es desprén de la resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, en la qual el jutjat estima parcialment la demanda dels pares contra el Laboratori Echevarne S.A., a qui reclamaven 1.544.621,47 euros pels danys ocasionats. La sentència és recurrible.

El cas gira entorn de l'error en el test prenatal. La demandant, representada per la lletrada Carmen Romero, es va quedar embarassada el 13 d'octubre de 2014 d'una xiqueta i ja tenia un altre fill. Els pares comptaven amb un parent amb síndrome de Down i, davant el risc de poder engendrar un fill amb malaltia genètica, van decidir descartar-lo i sotmetre's a un estudi genètic prenatal.

Així, van acudir al laboratori i se'ls va oferir la possibilitat de realitzar-li un Test Prenatal No Invasiu en sang que li permetria descartar les principals alteracions cromosòmiques del fetus i evitar, així, els riscos d'una amniocentesi.

Els pares van contractar la prova, van abonar els 885 euros que costava, i li la van fer. Segons els resultats obtinguts, tal com li va manifestar el laboratori, quant a les microdelecions i en relació amb la síndrome cri-du-chat, la gestant presentava un risc baix.

No obstant això, la filla dels demandants va nàixer l'abril de 2015 amb la síndrome, i encara que si bé la malaltia va passar desapercebuda els primers mesos de vida, al juliol es va informar la família que, davant l'aparença de retard en el desenvolupament evolutiu, s'havia detectat al bebé un símptoma compatible amb la síndrome cri-du-chat.

Un estudi genètic que se li va practicar va confirmar que la menor patia la malaltia i que contenia un nombre important de gens afectats, en concret, 83. I s'entén que hi ha síndrome quan hi ha afectats 22 gens.

Després d'això, segons van al·legar els demandants, es va demanar explicacions al laboratori i no van obtenir resposta, per la qual cosa es va instar un procediment de diligències preliminars a fi d'obtenir còpia íntegra de la història clínica de la mare que obrava en el laboratori, perquè s'informara sobre les mostres objecte d'estudi, el lloc i les condicions de conservació.

Davant aquesta sol·licitud, des del laboratori se'ls va informar que no eren ells els qui feien l'estudi prenatal, sinó que remetien la mostra a Califòrnia, que posteriorment signaven i entregaven als demandants.

Més tard, en el procediment judicial, el laboratori va apuntar que ja no conservava la mostra de sang analitzada, amb el que no es podia fer un nou estudi sobre aquesta.

LA MALALTIA

Quant a la malaltia que pateix la xiqueta, també dita Síndrome de 'Maullido de Gato', es caracteritza per retard mental, anomalies craniofacials i una deleció del braç curt del cromosoma del parell 5.

Està caracteritzada per un plor distintiu que s'assembla al miol d'un gat i és causant d'una discapacitat intel·lectual severa. Com més gran és la pèrdua de material genètic, majors, en quantia i gravetat, seran el nombre d'alteracions.

Actualment no existeix tractament mèdic per a curar aquesta malaltia genètica, tal com es recordava en la demanda, amb el que és crucial perquè la xiqueta puga aconseguir una mínima independència motora la realització diària de teràpies dirigides a lluitar contra la seua hipotonia.

ERROR DEL TEST

El jutjat, després d'avaluar tota la prova aportada i practicada, ha determinat que en aquest cas hi ha hagut un error en la realització del test, com acredita d'una banda el mateix resultat l'estudi, confrontat amb la realitat del diagnòstic que presenta la menor, i la "contundent" testifical d'una especialista.

Sobre aquest últim punt, el jutge aclareix que les pericials de part --les del laboratori-- no arriben a explicar "de cap manera" que la patologia patida per la xiqueta no poguera ser detectada.

"Partint de la patologia patida per la menor i de l'entitat d'aquesta, i que es va manifestar des del seu naixement, es conclourà en la possibilitat d'haver sigut detectada la mateixa amb el test realitzat. Pel que la seua no detecció s'imputarà a la demandada", exposa el jutjador.

Segons el parer del magistrat, la patologia de la menor és d'una entitat tal, que no troba justificació que la demandant no detectara el risc de la seua concurrència. "Ha de tindre's en compte el nombre de gens afectats i les deleccions existents", postil·la.

Enfront d'això, el jutjat no atén la pretensió del laboratori que al·legava falta d'intenció d'interrompre l'embaràs en cas d'haver tingut coneixement de l'existència de la patologia del fetus.

Amb tot, declara la responsabilitat del laboratori per la "defectuosa" realització de la prova que va motivar, per la confiança depositada en la mateixa conforme a l'oferit per la demandada, la privació als pares del seu dret a interrompre l'embaràs. Així, condemna al laboratori al pagament de 700.000 euros, més els interessos legals.

Destacats