La Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT) ha triat a la política i advocada Clara Campoamor com a protagonista de la seua moneda especial pel Dia Internacional de la Dona, ja que enguany es compleixen 50 anys de la seua mort.
Aquesta serà la segona moneda a formar part de la col·lecció que la FNMT encunya amb motiu del 8M, la primera va ser l'emesa l'any passat en commemoració a la novel·lista gallega Emilia Pardo Bazán.
En el revers de la moneda apareixerà Campoamor durant un míting polític el 5 d'abril de 1931 en el frontó Urumea de Sant Sebastià. També figuraran el símbol de la dona i el lema 'Igualtat, Llibertat i Progrés'. En la part de baix del revers també estarà escrit '8-M Dia Internacional de la Dona' i 'Clara Campoamor'.
En l'anvers de la moneda apareixerà el retrat del rei Felip VI i una llegenda que dirà 'Felip VI Rei d'Espanya', mentre que en la part de baix apareixerà l'any d'encunyació, 2022.
El valor facial de la moneda serà de 10 euros, dada que també apareixerà en el revers de la moneda, i el seu preu de venda serà de 55 euros, tal com s'ha anunciat en el BOE. Cada moneda tindrà un contingut mínim de 925 mil·lèsimes de plata i la resta serà de coure. La FNMT emetrà un màxim de 7.000 unitats.
Clara Campoamor
Clara Campoamor és considerada com una de les pioneres del feminisme a Espanya. Una de les seues principals lluites va ser la d'aconseguir el sufragi femení. Va nàixer en 1888 i la mort del seu pare li va forçar a endinsar-se en una societat especialment dura per a les dones des de molt primerenca edat.
Als 26 anys va obtenir una ocupació pública com a professora de mecanografia. Arran d'això es va endinsar en un ambient progressista en el qual va conéixer a activistes i persones que marcarien el seu desenvolupament com a feminista, com Carmen de Burgos o Eva Nelken.
Va començar a col·laborar en diverses associacions feministes i va ser la segona dona a llicenciar-se en el Col·legi d'Advocats de Madrid després de Victoria Kent. Es va unir al Partit Radical d'Alejandro Lerroux i va ser elegida en les eleccions de 1931, en les quals les dones podien ser votades, però encara no podien votar.
Des d'ací va lluitar no sols pel sufragi femení, sinó per tot un conjunt de drets, com el divorci, la igualtat dels fills nascuts fora del matrimoni i l'abolició de la prostitució.