La Sala penal del Tribunal Suprem (TS) ha absolt al que fora president del València CF Juan Bautista Soler de l'intent de segrest al també expresident 'che' Vicente Soriano, pel qual l'Audiència Provincial li havia imposat dos anys de presó, en declarar il·lícita i, per tant nul·la, l'enregistrament del confident de la Policia sobre la qual es va sustentar la causa i que es va obtenir en el pis de l'exdirigent valencianista i recollia converses amb la resta d'acusats.
D'aquesta manera, la sala accepta el recurs de Soler per vulneració dels drets fonamentals, i dels altres dos acusats, l'empresari italià Ciro d'Anna, i el ciutadà magrebí Abdellatif Laarouibi, conegut com a 'Tati', i anul·la les seues condemnes.
La Sala, en una sentència consultada per Europa Press, considera que l'examen de les circumstàncies que van presidir la generació d'eixa font de prova --l'enregistrament-- "condueix de manera inexorable a negar la seua legitimitat" i part "del fet incontrovertible" que el dispositiu utilitzat pel confident per a obtenir l'enregistrament de les converses, que va posar a la disposició del Grup d'Atracaments de la Prefectura Superior de Policia de València, li va ser entregat pels mateixos agents, que volien obtenir proves "més fundades" sobre el que els tres acusats estaven planejant.
En aquesta línia, la sala sosté que el confident "no va ser un particular que, per una raó o l'altra, al marge de l'exercici de l''ius puniendi' de l'Estat va decidir gravar les converses que mantenia amb el seu interlocutor" sinó que va actuar, per contra, "com un vertader 'amicus denuntiatoris' al servei dels agents que van assumir l'escaló inicial de la investigació".
Així, subratlla que és l'obtenció d'un material probatori defectuós --uns fotogrames de baixa qualitat-- el que porta als agents a valdre's d'un testimoniatge incriminatori "molt més segur", com era la declaració del confident "amb el suport de l'enregistrament clandestí de les converses que aquell anava a mantenir amb els coacusats" i aquest últim "es presta a suplir les mancances d'una font de prova inicialment inidònia" i a "solucionar el nerviosisme dels encarregats de la investigació, originat per una filtració".
SENSE AUTORITZACIÓ JUDICIAL
Tot això, assenyala, "en un context que prescindia de qualsevol coneixement i autorització per l'autoritat judicial". L'alt tribunal subratlla que, acceptar "sense reserves una declaració obtinguda en eixos termes, suposa obrir una inèdita i perillosa via que permetria a la investigació penal esquivar els pertorbadors límits que imposen les garanties del nostre sistema constitucional".
Sobre aquest tema, assenyala que els investigadors poden valdre's d'"un agent encobert" però la seua intervenció "no pot dependre de l'incontrolat interés a obtenir a qualsevol preu proves incriminatòries", sinó que ha d'ajustar-se als requisits de la llei.
"En definitiva, la judicialització d'una investigació criminal no hauria de ser mai contemplada com una rèmora per a l'agilitat en el desenvolupament de les investigacions", recalca, i subratlla que la intervenció del Jutge d'Instrucció "confereix als agents la seguretat que proporciona el treball de qui assumeix la salvaguarda dels drets fonamentals del ciutadà investigat".
És precisament l'exclusió d'eixe enregistrament de la causa la que priva de qualsevol base probatòria per a recolzar la sentència condemnatòria, sense que puga sanar-se la seua il·licitud perquè en el judici es formularen preguntes sobre els fets, exposa el TS.
La il·licitud de l'enregistrament obtingut pels agents de policia a través del confident porta a la sala a declarar vulnerat el dret a no confessar-se culpable i, amb ell, el dret a la presumpció d'innocència, per la qual cosa acorda la lliure absolució de tots els acusats, inclòs l'únic que no va recórrer, que va ser el confident.
L'Audiència de València va condemnar l'octubre de 2019 a dos anys de presó a Juan Bautista Soler per l'intent de segrest de Vicente Soriano, i li va atribuir els delictes de conspiració per a cometre un segrest en concurs amb un delicte de conspiració per a robatori amb violència a casa habitada.
COMPTES A SUÏSSA
La sentència de primera instància, amb el vot particular en contra d'un dels magistrats, va entendre que els encausats "van ordir un pla per a privar de llibertat a Soriano, amb la finalitat d'obligar-lo a transferir-los una suma indeterminada de diners des dels comptes que suposadament aquest tenia a Panamà, Suïssa i en diversos fons d'inversió a l'estranger com a condició per a posar-lo en llibertat".
Aquest pla, afigen, "comprenia igualment aprofitar la seua privació de llibertat per a entrar en l'habitatge de Soriano i fer-se amb una quantitat de diversos milions d'euros que pensaven que guardava allí".
La idea va ser, segons va considerar provat el tribunal, que "després d'esbrinar les seues rutines diàries, van acordar que quan Soriano isquera de desdejunar i es dirigira al seu despatx professional, situat a escassa distància, uns sicaris contractats a tal fi l'abordarien i l'introduirien per la força en una furgoneta per a traslladar-ho a un local llogat on el retindrien fins que facilitara les claus bancàries".
El confident es va posar en contacte amb la Policia per a comunicar-li el pla ordit per al segrest i es va oferir per a gravar una de les reunions del grup. Les defenses van demanar en el judici la nul·litat d'aquesta prova però la sala va entendre que havia de considerar-se vàlida "ja que es van respectar en la seua obtenció els principis de necessitat i proporcionalitat (a la vista de la gravetat dels fets)". Ara, el TS ha negat validesa a eixa prova, la qual cosa anul·la la sentència, i acorda la llibertat per als acusats.