El Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han activat l'alerta sanitària per pigota de la mona després d'identificar la Direcció General de Salut Pública de la Comunitat de Madrid huit possibles casos en la capital. Actualment, els pacients es troben realitzant-se proves en coordinació amb el Centre Nacional de Microbiologia, que confirmaran o descartaran en uns dies si pateixen aquesta inusual malaltia. Segons fonts de Conselleria de Sanitat, es troben bé i evolucionen favorablement, encara que la malaltia pot requerir l'ingrés hospitalari.
El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha aclarit hui a València durant la I Cimera Internacional de Gestió de Pandèmies que, encara que és improbable que la pigota de la mona vaja a generar una transmissió important, no es pot descartar, i que per això estan ja treballant i estudiant totes les hipòtesis.
L'alerta sanitària ha sorgit després de la confirmació al Regne Unit de set pacients amb pigota de la mona o "monkeypox" entre el 6 i el 15 de maig. Les autoritats sanitàries estan investigant l'origen de la transmissió. A Portugal també es van identificar tres casos de la malaltia el dia 17 maig, i hi ha dos més pendents de confirmació i 15 en observació.
La pigota de la mona és una malaltia zoonòtica (que es transmet d'animals a humans) molt relacionada amb el virus de la pigota en humans (infecció natural ja erradicada), però amb efectes molt més lleus. La transmissió de la malaltia d'animals a humans es produeix a través de líquids corporals (gotes salivals o respiratòries) o després del contacte amb l'exsudat de la ferida. La transmissió entre humans és més complicada i es pensa que pot ocórrer a través de grans gotes respiratòries.
Els primers casos en humans es van detectar en els anys 70 a la República Democràtica del Congo, encara que també s'han identificat brots en altres països d'Àfrica occidental i central, així com als Estats Units, Israel o Singapur, sempre per casos importats.
Els símptomes més comuns d'aquesta malaltia són febre, mal de cap, dolor muscular, fatiga o inflamació dels ganglis limfàtics. Uns dies més tard apareix habitualment en la cara una erupció cutània o exantema, que se sol estendre més tard a la resta del cos. La malaltia, per norma general, és lleu i els pacients es recuperen en poques setmanes, encara que bé és cert que alguns poden desenvolupar una malaltia greu. No existeix vacuna o tractament específic.