Investigadors de les facultats de Veterinària i Ciències de la Salut de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) de València han publicat en la revista científica 'Animals' la detecció de dos casos positius de coronavirus SARS-CoV-2 en visons americans silvestres, en dos rius de la província de Castelló.Aquests dos casos són els primers a Europa en els quals es detecta el virus en animals silvestres que no han estat en contacte directe amb persones infectades. L'article, que s'acaba de publicar després de la seua revisió per parells, planteja el possible origen del contagi per contacte d'aquests animals de vida aquàtica amb aigües residuals contaminades.Els visons són animals que han mostrat susceptibilitat al contagi del coronavirus SARS-CoV-2 per contacte amb persones infectades en granges pelleteres en diversos països d'Europa i Amèrica del Nord. No obstant això, el virus no havia sigut detectat fins ara en exemplars silvestres d'aquesta espècie, explica el professor de la CEU UCH Jordi Aguiló.En concret, els dos exemplars positius analitzats en aquest estudi van ser capturats al costat d'11 més durant la campanya de control d'espècies exòtiques invasores en els rius Palància i Millars, on hi ha constància de poblacions estables des de finals dels anys vuitanta.En tots dos casos es tractava d'animals silvestres sense contacte amb animals de granja. La instal·lació més pròxima, a més de 20 quilòmetres, no ha reportat la fuita d'exemplars des de 2007, ni s'han detectat casos de SARS-CoV-2 en les anàlisis periòdiques realitzades pels tècnics d'agricultura.
AIGÜES RESIDUALS, POSSIBLE CAUSA DEL CONTAGI
Encara que l'origen de la infecció d'aquests animals no es pot determinar amb total certesa, els investigadors plantegen com a causa més probable el seu contacte amb aigües residuals contaminades en els rius que habiten, en el curs alt del Millars i el Palància, separats entre si per la Serra d'Espadà.Aquests animals van ser capturats els dies 14 i 28 de gener, dates que coincideixen amb la tercera ona del virus, la incidència del qual va ser especialment alta en la Comunitat Valenciana. Això podria explicar el contagi dels visons silvestres.Després de la primera necròpsia dels exemplars capturats, que es va realitzar en el Centre de Recuperació de Fauna del Saler, els investigadors van detectar el coronavirus SARS-CoV-2 en teixit procedent del nòdul limfàtic mesentèric, mitjançant una RT-PCR de dos passos, i després van procedir a la seqüenciació de l'ARN del virus, detalla la professora del departament de Farmàcia de la CEU UCH i investigadora principal del grup de Virologia Molecular, Consuelo Rubio.Aquests positius no es van poder confirmar en les posteriors anàlisis fetes en el Laboratori Central de Veterinària d'Algete (Madrid), probablement a causa de la fragilitat de l'ARN i a les noves descongelacions a les quals van haver de ser sotmeses les mostres.
VISONS SILVESTRES, BIOINDICADORS DEL VIRUS
L'estudi planteja per primera vegada la possible transmissió indirecta de la SARS CoV-2 a la fauna silvestre, sense entrar en contacte amb l'ésser humà. Aquesta via podria suposar que espècies silvestres susceptibles a la infecció, com els visons americans, actuaren com reservoris de coronavirus, transmetent-ho a altres espècies animals i als humans.Per això, els investigadors subratllen la necessitat d'un enfocament 'one health', tenint en compte la interconnexió de la salut humana, animal i mediambiental per a evitar la transmissió del virus no sols entre les persones, sinó també als animals silvestres.També plantegen que els visons, per la seua susceptibilitat a la infecció per SARS-CoV-2, podrien constituir un bioindicador de la presència del virus en el medi ambient si es posen en marxa estudis que permeten analitzar més exemplars d'aquesta i altres espècies al llarg de les riberes dels rius que habiten, a més d'analitzar la presència del virus en les aigües fluvials.La caracterització de la variant del virus en aquests animals, mitjançant la seua seqüenciació completa, permetria identificar millor les possibles vies de contagi, així com mantenir una estreta vigilància davant potencials mutacions del virus en el seu salt entre espècies.Signen l'article els investigadors del Servei d'Anàlisi, Investigació i Gestió d'Animals Silvestres (SAIGAS) de la Facultat de Veterinària de la CEU UCH Jordi Aguiló, Víctor Lizana, Marta Muñoz-Baquero, Eva Chillida-Martínez i Jesús Cardells, al costat dels del departament de Farmàcia Consuelo Rubio i Miguel Padilla i Elisa Maiques, de Ciències Biomèdiques en la mateixa universitat.
