Un advocat ha presentat un recurs davant el Tribunal Suprem (TS) amb la intenció que suspenga les noves restriccions imposades per la Generalitat Valenciana a la regió per a contenir la pandèmia de coronavirus, encara que també ha qüestionat l'habilitació que va fer el Govern a les comunitats autònomes perquè modularen l'estat d'alarma, per la qual cosa ha sol·licitat també al TS que cite a declarar tant a Ximo Puig com a Pedro Sánchez.
El recurs, presentat davant la Sala contenciosa administrativa, es dirigeix contra el Decret 2/2021, de 24 de gener, pel qual el Govern valencià limita a dos les persones no convivents que poden reunir-se en espais públics i a convivents les que poden fer-ho en domicilis, al mateix temps que prorroga el tancament perimetral de la regió i restringeix l'accés a uns certs municipis en caps de setmana i festius.
"De manera indirecta", també impugna l'article 10 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual el Govern va declarar el segon estat d'alarma. En aquest precepte es dona a les autoritats autonòmiques la possibilitat de "modular, flexibilitzar i suspendre" les mesures relatives a les limitacions d'accés a la comunitat autònoma i a les reunions en espais públics i privats.
L'advocat afirma que el decret autonòmic "lesiona de manera directa els drets fonamentals de llibertat, lliure circulació i reunió del recurrent i de milions de persones" i, en conseqüència, sol·licita al Tribunal Suprem que acorde una mesura cautelaríssima per a suspendre les noves restriccions, que defineix com "un confinament 'de facto'" per als valencians.
"El perjudici a la persona del meu representat i per a milions de persones que veuen prohibits els seus drets cada dia que passa és irreparable, ja que suposa una privació total de la seua llibertat, un càstig propi del Codi Penal, suposant un mal irreversible, perquè ja mai podrà reparar-se els dies que no ha pogut gaudir", resa el recurs, al qual ha tingut accés Europa Press.
DEMANA Al TS QUE PREGUNTE Al TC
Quant a l'article 10 de l'altre decret, l'advocat denúncia que ha permés crear "subestats d'alarma en tot el territori nacional, en funció dels criteris adoptats per cada comunitat autònoma", la qual cosa en la seua opinió "clarament desvirtua aquest mecanisme previst constitucionalment i constitueix un clar abús de dret i frau de llei".Referent a això, recorda que la Constitució reserva a la llei orgànica la regulació dels drets fonamentals i sosté que, en permetre que les comunitats autònomes puguen modular-los amb resolucions administratives, el Govern nacional "s'està erigint en poder constituent, per a desvirtuar aquest mecanisme (l'estat d'alarma) i crear una nova figura" no prevista en la CE.
Per això, el recurrent sol·licita també al Tribunal Suprem que formalitze davant el Tribunal Constitucional una qüestió de constitucionalitat, "en tant que existeix una clara falta de constitucionalitat en les mesures acordades pel president de la Generalitat Valenciana i en la mateixa essència del Reial decret impugnat de manera indirecta".
L'INSTRUMENT CONSTITUCIONAL
L'advocat ha volgut aclarir que "no s'oposa a l'establiment de mesures de salut pública per a protegir el dret a la vida", subratllant que "aquesta no és la qüestió", sinó que "la qüestió és si el Govern d'Espanya i el d'altres comunitats autònomes estan respectant o no els instruments reconeguts en la Constitució espanyola per a dictar tals mesures"."El dret a la vida, així com el dret a la salut --evitant el col·lapse del sistema sanitari--, no es discuteix quant a la seua supremacia sobre altres drets (...) La qüestió és que la delimitació de l'exercici de drets fonamentals requereix una especial cautela i sempre ha de respectar els principis constitucionals", assenyala.