Tractar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) com una "constitució d'obligat compliment". Així argumentava el President de la Generalitat, Ximo Puig, en el seu discurs de Nadal, la necessitat d'aconseguir un "gran Pacte Verd"; un "acord transversal" entre els diferents agents socials per a fer front a l'"emergència climàtica". Una sèrie de mesures, estratègies i iniciatives legislatives perquè la Comunitat Valenciana faça front al canvi climàtic.
Ja ho va avançar en diferents rodes de premsa la Consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica -comunament resumit com Medi Ambient-, i ara Puig reafirma les iniciatives. La Secretària Autonòmica d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón, amb motiu del passat Cim del Clima de Madrid, va apuntar per què és tan necessària la involucració del territori valencià en això: "Cal perfilar, aprofundir i accelerar les polítiques d'adaptació i mitigació. Veure i especificar, en el nostre àmbit territorial, les accions concretes. Estem en una zona sensible".
La ubicació geogràfica de la Comunitat Valenciana la fa especialment sensible al canvi climàtic; la seua latitud, en la zona temperada compresa entre el Cercle Polar Àrtic i el Tròpic de Càncer, és una de les més sensibles al canvi de temperatura mitjana global. A això se suma, a més, les particularitats de la regió; la proximitat al desert de terra més gran del món, el Sàhara, i la seua posició al Mediterrani. Les probabilitats de més i majors episodis extrems de sequera, onades de calor i grans inundacions augmenten a mesura que ho fa, també, la temperatura mitjana de la Terra.
Aridesa i incendis
Així, Puig denomina a la zona de la Comunitat Valenciana com la "Zona 0 del canvi climàtic", des de la qual cal prendre mesures d'adaptació concretes, però també de mitigació amb repercussió global. Una d'aquestes mesures és un Pacte Valencià pels Boscos. Les masses forestals verdes són assenyalades, en els diversos informes sobre efectes i mitigació del canvi climàtic, com a zones sensibles a aquest però, al seu torn, capaces de mitigar i frenar el seu efecte. La seua capacitat per a generar sobra, regular la temperatura i retenir aigua poden significar l'habitabilitat o no d'un territori concret.Segons un estudi de la Universitat d'Alacant, en col·laboració amb la Universitat d'Utercht, els boscos mediterranis són especialment sensibles als canvis del clima, que accentuen l'avanç de l'aridesa del sòl i la possibilitat d'incendis. Per això, polítiques concretes per a la seua protecció, recuperació en cas de danys i fins i tot ampliació són tan necessàries.
Redaccions paral·leles
Es tracta d'accions que, encara que amb la pretensió que es formen part d'un acord més ampli que involucre a totes o a la majoria de les forces polítiques i socials, estan dins de l'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia 2030. Una estratègia elaborada pel Botànic la passada legislatura que ha constituït la base pròximes iniciatives legislatives. La futura Llei d'Economia Circular que, segons la consellera Mollà, "involucrarà a tots", tractarà noves maneres d'abordar el sistema de producció, usos i gestió de residus, en una cerca de minimitzar l'impacte ecològic i maximitzar la reutilització.També es va avançar, des de la Conselleria, la redacció paral·lela de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que abordarà qüestions que, en alguns casos, ja s'estan implementant, com buscar l'autosuficiència energètica en l'Administració Pública valenciana.
A aquestes iniciatives Puig va sumar també unes altres, com l'Estratègia Valenciana per la Biodiversitat, o la intenció d'abordar el delicat estat de l'Albufera, l'aiguamoll més gran de la península. "Ara, per a complir l'Agenda 2030, necessitem caminar tots junts, tots a una veu", va assenyalar.