Pérez Garijo estudia la reversió d'immobles públics inscrits per l'Església Catòlica

Guardar

rosa-perez-garijo
rosa-perez-garijo

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, s'ha reunit amb representants del Col·legi de Registradors de la Comunitat Valenciana per a posar en marxa accions que permeten la reversió d'immobles públics que es troben en el llistat d'immatriculacions realitzades per l'Església Catòlica.

Durant la trobada, les representants dels registradors i les registradores han informat de les vies per a reclamar immobles que puguen estar inscrits indegudament.

En concret, han constatat que són principalment els ajuntaments els legitimats per a realitzar aquestes reclamacions. Per això, Rosa Pérez Garijo, ha anunciat que el seu departament "col·laborarà" amb ells per a detectar "quins immobles consten als inventaris de béns públics" i "preparar la documentació necessària".

La consellera de Qualitat Democràtica ha anunciat així mateix que es reunirà amb la Direcció General del Cadastre, dependent del Ministeri d'Hisenda, per a comprovar les circumstàncies i característiques de cada propietat i determinar així si són susceptibles de reclamació.

El departament dirigit per Pérez Garijo va sol·licitar en gener de 2020 el llistat dels béns immatriculats per l'Església Catòlica a la Comunitat Valenciana per a comprovar si existien immobles que podien revertir en el patrimoni públic.

Posteriorment, en el mes de juliol, es va enviar una carta a la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, adscrita al Ministeri de Justícia, on es va reiterar aquesta petició.

En la missiva, la consellera Pérez Garijo argumentava que el fenomen de les immatriculacions dels béns immobles "ha suposat el major espoli del patrimoni històric del país per l'Església Catòlica, propiciat per l'article 206 de la Llei Hipotecària de 1946 que va permetre a les autoritats eclesiàstiques inscriure béns al seu nom sense acreditar títol de cap domini, mitjançant un procediment d'acte-certificació".

De fet, tal com recull l'escrit remés al Govern central el mes de juliol passat, entre 1996 i 2015 aquesta possibilitat d'autocertificació va continuar mantenint-se a través de modificacions legislatives en 1996 i 1998 "sota preceptes que difícilment poden sostindre's a causa de la seua inconstitucionalitat".

De fet, amb la modificació de la Llei Hipotecària en 1998 es va permetre la inscripció de béns públics espoliats per l'Església Catòlica amb una certificació de l'òrgan diocesà corresponent, "la qual cosa ha derivat en la privació a les valencianes i valencians de la utilització d'aquests béns immobles en tot aquest temps, a més de perdre's la rendibilitat patrimonial que hauria pogut derivar-se en benefici de les institucions públiques valencianes", afirmava Pérez Garijo.

Cal assenyalar que no és fins a 2015, amb l'aprovació de la Llei de 13/2015, de 24 de juny de Reforma de la Llei Hipotecària, quan queda circumscrita únicament a les Administracions Públiques i a les entitats de Dret Públic la facultat d'autocertificar la titularitat a favor seu de les finques i immobles.

Finalment, el Govern espanyol va fer públic el llistat d'immobles el passat 16 de febrer. Dels 35.000 detectats, 912 es troben a la Comunitat Valenciana.

Destacats