Oltra: "No s'ha jutjat a la Conselleria, sinó un cas d'abusos sexuals"

Guardar

Monica Oltra
Monica Oltra

La vicepresidenta de la Generalitat i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha defensat sobre la condemna a un educador social a cinc anys de presó per abusar sexualment a una menor tutelada que "no s'ha jutjat a la Conselleria, sinó un cas d'abusos sexuals".

Així s'ha pronunciat Oltra durant la roda de premsa posterior al ple del Consell sobre la condemna al seu exmarit. En ser preguntada si considera que aquesta circumstància va influir sobre l'actuació de la Conselleria, ha asseverat: "Rotundament no".

De fet, la vicepresidenta ha incidit en què la direcció política de la Conselleria va tindre coneixement d'aquests fets "quan ja havien passat diversos mesos i diverses actuacions", i ha incidit que no es jutja al departament, sinó al condemnat.

Preguntada sobre si l'actuació de la Conselleria va ser correcta, Oltra ha assenyalat que "en uns casos sí, en uns altres no", i ha considerat que "la no comunicació a Fiscalia no va ser una actuació que es puga dir acceptable".

Sobre aquest tema, ha defensat que res més conéixer la direcció política, "es va ordenar per escrit l'absoluta col·laboració amb la fiscalia" i que un mes després es va publicar un nou protocol que "recordava a tots els centres i direccions territorials l'obligació de comunicar a la Fiscalia de menors qualsevol sospita d'abús".

Respecte a si va haver-hi "desprotecció" per part de la Conselleria, Oltra ha argumentat que els professionals van actuar "seguint els protocols vigents en aquell moment" referits a l'atenció en cas de sospita d'abusos. Així, ha defensat que el fet que hi haja informes és "conseqüència" que la xiqueta va rebre atenció.

Així, ha indicat que se li va atendre per part del mateix centre, la direcció territorial i la fundació Espill per a l'atenció especialitzada. Oltra ha explicat que aquesta entitat treballa amb casos d'abusos sexuals i compta amb "professionals de gran prestigi", per la qual cosa, "com és la pràctica habitual, se li va derivar (a la menor) igual que molts altres casos durant l'any 2017 per al seu tractament i sosteniment emocional i psicològic".

No obstant això, ha agregat: "Qualsevol error o disfunció que s'haja detectat per part del tribunal s'analitzarà al detall i per a millorar, amb l'objectiu de millorar sempre l'actuació de l'administració", ha manifestat. Prova d'això, considera, són tant l'ordenació de col·laborar amb la fiscalia, com el nou protocol aprovat el setembre de 2017.

"TOTA LA RESPONSABILITAT POLÍTICA"

Sobre aquest tema, Oltra ha recordat que ha demanat comparéixer en Corts per a donar "totes les explicacions que facen falta" sobre aquest assumpte, i ha assumit "tota la responsabilitat política" ja que és la seua "responsabilitat política que el sistema funcione".

Preguntada si veu "normal" que un sospitós d'abusos envie una carta a la directora per a preguntar-li si modifica o canvia alguna cosa de la seua versió, Oltra ha explicat que en el centre es fa una investigació "contradictòria", en el sentit "d'escoltar a les dues parts". En opinió de la vicepresidenta, "no sembla que en el que podríem dir el plec de descàrrec, la direcció del centre haguera d'intervenir".

"En tot cas, ací el que jo entenc és que la persona instructora en aquest cas, ha de mantenir primer, sent que es tracta d'un centre d'infància, la màxima protecció de la persona menor d'edat i la neutralitat respecte a qui està sotmés a eixa instrucció", ha apuntat.

Preguntada sobre l'autocrítica realitzada des de l'anterior sentència (el primer judici, celebrat el novembre de 2019, es va declarar nul), Oltra ha indicat que aquests fets són de fa quatre anys. "La reacció de la Conselleria es va produir res més conéixer-se, per part de la direcció política els fets, i en només un mes s'havia elaborat el protocol i en només cinc dies s'havia comminat a la direcció territorial a la col·laboració amb la fiscalia".

Així, considera que "siga la sentència del 21, del 22 o del 25", "a vegades es perd la perspectiva que els fets van ocórrer en un moment determinat" entre febrer i estiu de 2017. Des de llavors, ha indicat que en 2018 es va posar en marxa el "nou model residencial" i que "s'han incrementat plantilles professionals, s'han millorat els equips tècnics". "Eixa és la meua responsabilitat política fonamental, construir un sistema de protecció de la infància que protegisca", ha manifestat.

RELACIÓ PERSONAL

Preguntada respecte al vídeo en què anunciava la seua compareixença i criticava que es culpabilitzara a les dones, Oltra ha argumentat que plantejava "una cosa molt quotidiana". "Dic que es responsabilitza a les dones i a les famílies de fets que no són responsabilitat seua".

Al seu judici, aquest cas ha despertat interés "no per la raó de fons", ja que aquesta setmana s'ha conegut una altra sentència del Tribunal Suprem davant un cas de prostitució de dues xiquetes en el centre de Montolivet de València. "Eixa sentència no ha despertat gens d'interés informatiu. Aquestes xiquetes també són víctimes, i no han despertat l'interés de l'oposició", ha asseverat.

Així, espera que la diferència entre tots dos casos no siguen les víctimes: "La diferència és la meua relació personal amb el condemnat. Quan jo faig el vídeo, el que estic explicant són situacions molt quotidianes, on a persones, famílies i especialment a dones, li les responsabilitza d'alguna cosa que no és la seua responsabilitat o li les assenyala. Si tens un fill que és drogodependent, no és responsabilitat teua, però és possible que en la finca et diguen que t'has d'anar", ha posat com a exemple.

De fet, preguntada sobre per què es van ometre els cognoms del condemnat en l'informe, ha indicat: "Pot ser que siga per la mateixa raó per la qual en moltes cròniques s'han omés els seus cognoms, però el meu no".

Respecte al cas de Montolivet, ha indicat que la Conselleria no està personada en cap dels dos casos, per la qual cosa estan intentant aconseguir la sentència. "Quan tinguem accés a la sentència també l'estudiarem".

A més, ha indicat que la Generalitat no podia personar-se en aquest cas perquè encara no estava aprovada la llei d'infància, una normativa "garantista que posa el dret del menor per damunt de qualsevol altra circumstància".

Destacats