Només l'1,84% de les persones a les quals la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha ofert la vacuna contra la Covid-19 ha refusat posar-la-hi. Aquest baix percentatge de rebuig evidencia que la necessitat d'immunitzar-se ha calat entre els grups on més avançat està el procés: personal sanitari, tant d'Atenció Primària com d'Atenció Especialitzada, i persones que viuen o treballen en centres de majors o de diversitat funcional de la Comunitat Valenciana.
El principal objectiu de la vacunació és prevenir la infecció per coronavirus i disminuir la seua gravetat i mortalitat en cas d'emmalaltir, i, com ocorre amb la resta de vacunacions a Espanya, la vacuna enfront del coronavirus és gratuïta, voluntària i també molt recomanable per a reduir l'impacte de la pandèmia.
En aquest sentit, la vacuna protegeix la persona immunitzada, però també, d'una manera indirecta, a la resta de la població, perquè com més persones es vacunen, menor probabilitat hi haurà que els grups més vulnerables entren en contacte amb el virus.
En aquest moment, estan autoritzades per les agències reguladores de medicaments, i disponibles en la Comunitat Valenciana, les vacunes de Pfizer, Moderna i AstraZeneca. Totes han demostrat en assajos clínics la seua capacitat de prevenir la malaltia, és a dir, que són eficaces i també segures.
Aquesta evidència científica explica que el percentatge de rebuig siga reduït entre el personal de centres de salut i hospitals, on s'han produït 0,71 rebutjos per cada 100 dosis administrades. La quantitat de rebutjos també és baixa entre personal de residències (1,11 rebutjos per cada 100 dosis declarades) i pràcticament inexistent en persones institucionalitzades en residències.
Per a monitorar l'estratègia de vacunació correctament, els sistemes d'informació i registres valencians diferencien els rebutjos explícits dels casos que la vacunació està contraindicada (0,16 rebutjos per cada 100 dosis declarades). Com tots els medicaments, hi ha grups poblacionals per als quals les vacunes no es recomanen, per exemple, en dones embarassades no hi ha evidència suficient per a aconsellar el seu ús durant la gestació, encara que si la dona en qüestió té un alt risc d'exposició, s'estudia el cas concret i se sospesen pros i contres.