La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha defensat una reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC) per al període 2021-2017 que esmene "el seu deute històric amb l'agricultura de la Comunitat Valenciana".
Mollà s'ha pronunciat en aquests termes després de participar aquest dijous a Madrid en el Consell Consultiu de PAC, una trobada de les Comunitats Autònomes i el Ministeri per a preparar el pròxim Consell Europeu d'Agricultura que inclou en el seu ordre del dia un punt amb el títol 'El futur de la PAC després de 2020'.
La reforma de la política agrària comunitària encara la seua recta final que, segons les previsions, conclourà la seua proposta a la fi del pròxim mes d'abril. Davant aquest escenari la consellera ha instat a defensar aspectes clau de l'agricultura en el territori de la Comunitat Valenciana.
Un model singular caracteritzat pel minifundisme que fa que la terra estiga repartida entre molts petits agricultors. Una "democratització de la terra", que la consellera ha enaltit com a valor enfront de les grans explotacions concentrades en poques mans.
"Volem que aquesta particularitat -en referència al caràcter minifundista- es reconega en el primer pilar de la PAC perquè entenem que aquesta serà la fórmula per a combatre l'abandó de terres, el principal problema que tenim; l'abandó de terres i la falta de competitivitat d'aquestes", ha assenyalat.
"Totes les terres són vàlides, cap terra ha de ser desaprofitada", ha subratllat la consellera sobre els efectes beneficiosos de la terra treballada no sols per a la producció agrària sinó també enfront del canvi climàtic. Una perspectiva necessària per a afrontar els reptes mediambientals que la Unió Europea ha posat en el centre del debat.
La titular d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha expressat la seua preocupació davant una nova proposta que privilegie a les grans arquitectures agràries i "condemne el desenvolupament d'un mitjà de vida digne per al sector primari valencià".
El model continental ha suposat la pèrdua del 40% de beneficiaris i de més del 25% de pagaments directes en l'última dècada, segons les estimacions del sector.
Mireia Mollà ha indicat que negociarà a favor d'una proposta que incloga ajudes sectorials als cultius tradicionals, mantinga un espai de reconeixement als petits agricultors, enfortisca les ajudes al sector hortofructícola -més del 60% de la nostra Producció final Agrària- i aborden el desafiament climàtic i l'impacte sobre l'erosió associat a qualsevol política que impossibilite la rendibilitat del camp i accelere la pèrdua de terres conreades.