Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, reivindica el model valencià de la llei trans com a exemple per a la llei trans estatal, que no farà més que reconéixer els drets fonamentals de les persones trans i no binàries en una societat democràtica.
A més de la llei 3/2007, pionera en el seu moment, és fonamental una llei trans estatal que unifique els criteris en tots els registres civils per al canvi de nom i la menció registral de sexe, de manera que assegure els drets de les persones trans independentment del seu lloc de residència, i que reconega la despatologització de les identitats trans que ja va fer la OMS (Organització Mundial de la Salut) en 2018.
Les lleis trans –valenciana i estatal– només són el primer pas «perquè les persones trans puguem tindre l'espai que ens correspon per dret propi en un estat democràtic», afirma Nhabi, una de les coordinadores del Grup d'Assessorament en Temes Trans de Lambda, i això vol dir «poder accedir a un treball digne i arribar als nivells del sistema educatiu que vulguem en equitat d'oportunitats a les persones cisgènere».
Per a aconseguir la igualtat real és necessari el suport de la major part de la societat perquè encara es discrimina les persones trans (binàries i no binàries) de forma recurrent, i «se'ns mata per ser com som o se'ns porta cap a la mort per suïcidi com única vàlvula d'escapament d'una societat trànsfoba i opresora», segueix.
Per això, campanyes de sensibilització que promoguen la comprensió de la diversitat i de les realitats trans binàries i no binàries, a més de formació específica dirigida al personal de les Administracions Públiques –especialment personal sociosanitari i aquell relacionat amb l'atenció a la ciutadania–, són imprescindibles per acabar amb les actituds trànsfobes, sustentades principalment en el desconeixement i la por.
Atenció prioritària a l'ocupació
«Enguany amb més raó per la crisi causada per l'emergència sanitària que hem patit, i que colpeja més fort les persones en situacions realment precàries, com és el cas de les dones trans que es dediquen al treball sexual, a conseqüència de la falta d'oportunitats que citàvem abans», assegura la coordinadora del GATT.«És essencial la implicació de les institucions davant de qüestions bàsiques com la discriminació, l'assetjament escolar, les violències masclistes, i l'exclusió social, laboral educativa i institucional de les persones trans», insisteixen des de Lambda, «per a equiparar els nostres drets amb els de la resta de la ciutadania».
Defensar la diversitat de les identitats i dels cossos passa «per polítiques pràctiques que fomenten la incorporació de les persones trans al mercat de treball i als plans de millora de l'ocupació per tal d'equiparar les oportunitats del col·lectiu trans per a tindre una vida digna amb les de les persones cis», finalitza Nhabi.