Divendres passat 14 de gener el Govern de coalició va haver d'afrontar una dura garrotada. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va rebutjar l'aprovació de l'avantprojecte la Llei d'Habitatge a l'ésser l'informe que l'avalava "imprecís en les seues previsions en diversos extrems" i tindre un "evident biaix ideològic". Aquesta llei pretenia, entre altres coses, la regulació dels preus dels lloguers, i va comportar mesos la seua negociació. Si bé anava a ser aprovada demà en el Consell de Ministres com es tenia previst, ara caldrà esperar al 27 de gener, quan es debatrà el nou text.
El resultat final de la votació es va saldar amb quinze vots en contra i sis a favor. Eixa proposta d'informe va ser a càrrec de l'exdiputat socialista Álvaro Cuesta, no obstant això, l'esmena a la totalitat redactada pel vocal Enrique Lucas va tindre un major suport. Així mateix, es va acordar designar nous ponents per a la pròxima reunió, que seran els vocals José Antonio Ballestero i Enrique Lucas.
Un punt clau en el qual es va discrepar va ser quant a la qualificació del dret a l'habitatge com un dret subjectiu, perquè entenen que incorpora "un evident biaix ideològic" que serà abordat en l'informe que es presente a la fi de gener. En qualsevol cas, el CGPJ no donarà el seu aval a aqueix avantprojecte del Govern de Pedro Sánchez, "sinó tot el contrari". Segons el CGPJ, Lucas --vocal que va ser proposat pel PNB-- en les seues al·legacions assenyala els dubtes sobre la competència de l'Estat per a legislar sobre una matèria -el dret a l'habitatge- que la Constitució atribueix a les Comunitats Autònomes en el seu article 148.1.3r.
L'autor de l'esmena adverteix que la proposta d'informe rebutjada part d'una idea errònia, la que l'article 47 de la Constitució garanteix el dret de tots els ciutadans a un habitatge digne i adequat. Recorda que l'informe de Cuesta assenyalava que "té a l'Estat com a destinatari, si no únic sí principal, i que, per tal motiu, la garantia i efectivitat d'aqueix dret només pot proporcionar-la una regulació estatal que ha de ser el més exhaustiu i dirigista possible perquè una cosa tan important com l'habitatge no pot deixar-se en mans de les Comunitats Autònomes ni ser objecte de tractaments diferenciats en funció de l'orientació política majoritària de cadascuna d'elles".
El text aprovat pel Ple afig que el punt de partida de l'informe ha de ser l'article 148.1.3r de la Constitució, "que no sols opera com a fonament de les competències autonòmiques, sinó que, també, és un límit de les estatals".
L'Esborrany de Cuesta
L'esborrany de l'informe sobre l'avantprojecte de Llei pel Dret a l'Habitatge elaborat per Cuesta indicava que era un instrument normatiu adequat per a consagrar i dotar de contingut el dret a l'habitatge que recull la Constitució. No obstant això, entenia que es donava una "falta de concreció" en alguns punts, especialment en els preceptes que determinen les regles d'intervenció de preus del mercat de lloguer d'habitatges.
En la nota que va emetre el passat 11 de gener el CGPJ s'afegia, no obstant això, que les consideracions generals que feia l'informe sobre la norma eren "favorables". I afegia que donat el seu caràcter "bàsic", el text de l'avantprojecte pretén garantir el compliment d'aquest dret en igualtat de condicions per a tots els ciutadans espanyols, sense perjudici de les competències que sobre la matèria tinguen atribuïdes les comunitats autònomes.
Segons expliquen des del CGPJ en el ple d'aquest divendres van votar a favor de les al·legacions de Lucas el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, i els vocals Roser Bach, José Antonio Ballestero, Ángeles Carmona, Victoria Cinto, Nuria Díaz, Juan Manuel Fernández, Rafael Fernández Valverde, Vicente Guilarte, Enrique Lucas, Carmen Llombart, José María Macías, Juan Martínez Moya, Gerardo Martínez Tristán i Wenceslao Olea. S'han oposat a aquestes al·legacions els vocals Mar Cabrejas, Álvaro Cuesta, Clara Martínez de Careaga, Rafael Mozo, Concepción Sáez i Pilar Sepúlveda.
Indignació des d'Unides Podem
Unides Podem ha carregat contra la decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de rebutjar l'informe sobre la nova Llei d'Habitatge, que havia elaborat el vocal progressista Álvaro Cuesta, i estudiar la nova ponència a la fi de mes i que serà crítica atés que, com han indicat fonts de l'organisme, l'avantprojecte té un evident "biaix ideològic".
En l'espai confederal critiquen que implica "retards injustificats" en una normativa clau en aquesta legislatura i alguns dirigents, com el portaveu parlamentari Pablo Echenique, adverteixen del que implica "en termes democràtics". En IU, un dels integrants de la seua Executiva, Carlos Sánchez Mato, ha recriminat a l'òrgan de govern dels jutges d'exercir com a "advocat defensor dels grans propietaris".
Després de conéixer aquesta decisió, fonts de l'espai confederal han manifestat la seua "preocupació" davant aquesta demora "injustificable" per a avançar en el tràmit d'una llei cridada a "donar resposta a l'emergència residencial que viu el país". D'aquesta manera, han destacat que aquesta norma "per primera vegada" permet la regulació dels lloguers en les zones amb mercats encarits, "posa fre" als desnonaments sense habitatge alternatiu per a famílies vulnerables o "prohibeix" la venda d'habitatge protegit.
"És una de les lleis estrela dels morats i ha sigut negociada en primera persona per la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra", aprofundeixen des d'Unides Podem.