La vicepresidenta del Govern valencià i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha anunciat aquest dilluns la posada en marxa del procés de creació d'una nova Llei d'Igualtat entre homes i dones en la Comunitat Valenciana, que vindrà a substituir la de 2003, sobre la base de tres eixos: "redistribució de la riquesa, del poder i dels usos del temps".
La futura norma, que preveu estar aprovada aquesta legislatura, no vol quedar-se en una mera declaració d'intencions sinó que busca tindre "conseqüències" en la vida real i "sobretot impacte". En aquest sentit, es planteja regular que per a accedir a subvencions o a contractació pública, les empreses tinguen número un mínim de dones -tendent a la paritat- en els consells d'administració o òrgans directius o que tinguen plans d'igualtat i conciliació.
També es podria "afavorir" a aquelles empreses que apliquen jornades laborals reduïdes de 32 hores setmanals o 4 dies a la setmana, que la Conselleria d'Economia Sostenible està promocionant. A més, la futura norma vol fomentar masculinitats igualitàries, la corresponsabilitat i la conciliació.
Així ho ha avançat Mónica Oltra, en una entrevista en À punt i posteriorment en declaracions als mitjans després de reunir-se per videoconferència amb representants Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE), amb l'objectiu d'escoltar les seues propostes entorn de la futura Llei d'Igualtat.
Amb aquesta trobada, arranca la fase prèvia d'al·legacions de la futura norma, però ho fa "sense proposta prèvia" perquè segons ha explicat Oltra, no volen "condicionar" les diferents propostes que puguen fer les associacions de dones, els col·lectius feministes, entitats o les persones particulars i que té a partir d'ara l'oportunitat de "dir que esperen d'aquesta llei".
A partir d'ací, s'elaborarà un esborrany i es treballarà sobre ell, però "sense apriorismes i sense dirigir cap a on han d'anar aqueixes propostes", ha subratllat la titular d'Igualtat i Polítiques Inclusives.
La norma vol abordar les "qüestions pendents" en matèria d'igualtat com són la bretxa salarial o "trencar sostres de cristall, però mirant els sòls de fang, on moltes dones s'enganxen, o dit d'una altra manera, no pot ser que quan es trenque un sostre de cristall no pensem en les dones que recullen els cristalls trencats", ha advertit Oltra.
A més, ha assenyalat que ha de ser una llei que tinga en compte la pluralitat de cada cas, ja que "no és el mateix ser una dona blanca de posició econòmica acomodada i estudis superiors, que ser una dona migrant, racialitzada i sense formació. Els problemes no són els mateixos i el feminisme ha d'abordar tota la pluralitat de la nostra societat", ha reivindicat.
Es tracta de buscar on pot incidir la norma autonòmica. Per exemple, l'administració valenciana no pot regular la prohibició de subcontractació, però sí que pot "dir que aquelles empreses que externalitzen i subcontracten a cambreres de pis que acaben cobrant 2 euros l'hora, no puguen accedir a ajudes públiques", ha apuntat.
És una llei "complexa", ha admés Oltra, i encara que ha volgut ser cauta quant als terminis, ha apuntat que "estaria bé com a objectiu en un any tindre avantprojecte aprovat".
PROGRAMA PILOT PER A REDUIR LA JORNADA LABORAL
Per part seua, el secretari autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdedéu, ha posat l'accent en la seua proposta de reducció de jornada laboral 32 hores setmanals o quatre dies a la setmana de la mà dels sindicats i la patronal, que forma part d'una economia de triple balanç: mediambiental, social i econòmic.El programa pilot, ha explicat, pretén un "objectiu ambiciós". Les empreses que voluntàriament decidisquen incorporar-se hauran de presentar un acord amb els representants sindicals i un projecte de modernització dels seus sistemes productius.
Per part seua, l'administració valenciana oferirà formació i una ajuda econòmica a les empreses que aposten per aquesta fórmula al llarg de 2 o 3 anys. D'aquesta manera, ha subratllat Nomdedéu, es compromet a pagar el diferencial per la reducció de jornada, això és el 100% el primer any, un 50% el segon any i un 25% el tercer any per a "acompanyar a les empreses fins que es demostre en la pràctica el que diu la teoria: que treballant millor podem treballar menys hores".
LLEI TRANS
D'altra banda, quant a la polèmica que està generant la Llei Trans que impulsa el Govern central entre alguns col·lectius feministes, la consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha defensat que el moviment feminista i el moviment pels drets LGTBI "sempre han sigut aliats".En la seua opinió, "no és incompatible, és més, són complementàries les regulacions de drets de les persones transsexuals i de les dones". De fet, "moltes persones trans són dones, que han tingut més discriminació, agressions, sofriment i suïcidis". Per a Oltra, "forma part del feminisme garantir drets de persones trans" i és "tot un complement".