El tancament dels col·legis amb motiu del confinament que viu la societat espanyola des de fa ja més d'un mes ha convertit les llars en els nous col·legis i classes per als alumnes i alumnes de totes les edats, des d'infantil fins a la universitat. No obstant això, tot no és un camí de roses, perquè moltes famílies afronten diferents problemes davant la situació que els seus xiquets i xiquetes no puguen anar a escola. Des de la bretxa digital que sofreixen moltes famílies amb pocs recursos fins a la falta de recursos com per exemple en l'alimentació bàsica dels més petits, aquests són els problemes que pot suposar aquest confinament i aquest canvi de "l'escola de sempre".
Per a moltes famílies, el fet que els seus fills i filles anaren a classe no sols era el motiu del projecte educatiu sinó que l'oferta de menjadors i les seues beques que s'ofereixen en tots els col·legis, suposava també, un mal de cap menys, perquè la falta d'ingressos a vegades era un problema per a omplir la cistella de la compra.
A més de no poder seguir les classes de manera telemàtica, ja que el 10% dels 8,2 milions d'estudiants afectats pel confinament no té Internet a casa, ara, hi ha una altra barrera important: l'alimentació.
En tot l'estat, el 16% dels alumnes, d'Infantil i Primària, rep la beca de menjador i des que es va decretar l'estat d'alarma, totes les comunitats han estat buscant diferents fórmules perquè el menjar arribe a les seues cases. Amb la finalitat d'evitar l'estigmatització de les famílies i els desplaçaments, les mesures que s'han adoptat han estat des de l'enviament de targetes de crèdit amb un import tancat a Catalunya o Balears; un SMS en el mòbil per a canviar per compra en el supermercat a la Comunitat Valenciana o transferències bancàries com a Aragó, País Basc o Astúries. No obstant això, hi ha mesures com l'adoptada pel govern autonòmic d'Ayuso en la Comunitat de Madrid, a la qual li han plogut les crítiques per tots els costats, perquè el govern de PP, Ciutadans i Vox, ha decidit que la beca menjador dels xiquets i xiquetes de Madrid i voltants siga confeccionada per les grans cadenes de fast food com Telepizza i Rodilla, sense atendre els criteris de nutrició.
D'altra banda, mentre es viuen aquests moments de reclusió, les autoritats recorden "que és important mantenir pautes saludables d'alimentació, la qual cosa contribueix a millorar les defenses del nostre organisme", no obstant això, la Comunitat recorre a empreses amb menús molt deficients, poc equilibrats, que no compleixen els estàndards de qualitat nutricional, amb excés de processaments, greixos i hidrats refinats i a penes aliments frescos. "Són menús destinats precisament a un col·lectiu que per si mateix arrossega els pitjors índexs d'obesitat infantil, tal com van posar de manifest els estudis de Madrid Salut en 2017 i 2019", critiquen diverses entitats madrilenyes a l'agència europa press.
La realitat valenciana respecte a la beca menjador és completament diferent, mentre a Madrid els xiquets i xiquetes reben pizzes i fast food amb aliments per a res saludables, els i les estudiants valencians i valencianes reben un cupó quinzenal de 60 euros per a comprar aliments als supermercats de Consum o Charter. Aquesta mesura adoptada per la Conselleria d'Educació encapçalada per Vicent Marzà ha estat lliurada totes les famílies dels 58.925 alumnes beneficiaris del 100% de l'ajuda de menjador per raó de renda i dels 29 centres d'Educació Especial.
D'altra banda, una altra de les mesures del Govern Díaz Ayuso, fora de la beca menjador, que ha rebut moltes crítiques ha estat la del repartiment de les màscares per a evitar nous contagis de la COVID-19. Mentre en el territori valencià les persones majors de 65 anys, amb malalties oncològiques o malalties cròniques rebran tres mascaretes gratis per persona amb solament presentar la seua targeta SIP en la seua farmàcia, a Catalunya cada persona només podrà rebre una mascareta, i a Madrid, de moment no s'han pronunciat respecte al repartiment d'aquestes, la qual cosa evidencia que els ciutadans no obtindran cap mascareta de manera gratuïta. D'aquesta manera, el Consell valencià ha destinat un total de 3,6 milions de mascaretes de manera gratuïta i el Govern català 1,5 milions.