Al capdavant de la Conselleria de Sanitat, dues dones empoderades, coneixedores de totes les actualitzacions del coronavirus i sens dubte, lluitant contra la fatiga pandèmica. Un escaló per baix de la titular de Sanitat, trobem a Isaura Navarro, la Secretària autonòmica de Salut Pública i del Sistema Sanitari Públic, encarregada, sens dubte, dos dels eixos més colpejats per la pandèmia de la COVID-19 que va arribar al territori valencià fa justament un any.
Els dies previs al confinament domiciliari així com tots aquests mesos amb els carrers buits, Navarro, al costat del grup d'experts encarregats de prendre les mesures pertanyents als primers passos de la pandèmia, van acampar, literalment en les dependències autonòmiques de Sanitat, ni més ni menys que treballant dotze hores diàries de dilluns a diumenge per a dur a terme la reestructuració del sistema sanitari públic valencià, ja que "cap sistema està preparat per a atendre una pandèmia d'aquest tipus", ens confirma Navarro.
Després de superar la tercera ona de la pandèmia per la COVID-19, la Comunitat Valenciana tanca una etapa negra, arribant a registrar fins als 10.000 contagis diaris en ple mes de gener, però que amb la finalitat de febrer, els contagis se situen quasi per sota de la mitjana nacional i amb la incidència fora de la zona de risc màxim. Per això, amb la desescalada a punt de començar, amb el turisme mossegant-se les ungles, i les vacunes a bon ritme a espera d'una immunització massiva, parlem amb Isaura Navarro sobre aquest balanç pandèmic d'aquest any "atípic", així com per a conéixer el treball que es va realitzar, es continua realitzant i es realitzarà per a plantar cara, com diu Navarro, "al bitxo".
Si tornem un any enrere, com van ser eixos primers moments, com eren eixos primers dies amb molt pocs contagis?
Ha passat un any, però és com si fora una altra vida des de l'inici de tot açò. Tinguérem moltes discussions i estàvem molt pendent del que es decidia a Europa i per part del Ministeri i veure com això venia cap ací i com podríem fer-li front. Ficàrem de seguida un telèfon d'informació per a les persones que havien estat en eixos països. Férem una crida a tots els que van anar al partit de futbol, al nord d'Itàlia a Bèrgamo entre l'Atalanta i el València i la gent que havia estat en països que estaven classificats com a risc per al contagi de la pandèmia, però òbviament en un món globalitzat, amb els intercanvis comercials estava clar que això aniria 'in crescendo' com havia passat en països del nostre entorn com a França. La xarxa de salut pública estructurada en l'agenda valenciana, en la Conselleria de Sanitat, estava prou preparada en sistemes informàtics per a donar resposta en eixe moment al nivell que teníem i donàvem les dades diàriament, al matí, a la vesprada, dues vegades al dia. La veritat és que molt es parla del debat sobre la suspensió de les Falles, però s'ha de dir que en aquell moment no s'arribava a 100 contagis en tota la Comunitat Valenciana. Que de fet es comentava, com és possible que no es contagiaren més? Perquè teníem molt pocs casos. Estic parlant de dades acumulades, no diàries. També és cert que en eixe moment, en març, el Ministeri davant la situació de transmissió descontrolada en la qual la presidenta de Madrid es nega al tancament perimetral en eixe moment es decideix l'estat d'alarma i el tancament de tota Espanya. Perquè a Madrid no tanquen la comunitat però sí les escoles i universitats. Aleshores, donada eixa situació, ens obliga a tots al tancament perimetral. En el món hi ha dues estratègies per a fer-li front a la pandèmia i en eixe moment des del Govern central s'adopta l'estratègia que és la del tancament total. El confinament absolut, que és considerada com una estratègia d'èxit que, de fet, va reduir substancialment els contagis i va ser l'estratègia de major èxit que hem tingut i que és una estratègia que s'ha aplicat a altres països del món com Austràlia, Nova Zelanda, i han tingut el mateix èxit. Però, després entrem en la desescalada i el que hi ha ací és un canvi d'estratègia que és el d'anar variant les restriccions segons la incidència acumulada de la pandèmia, que és obrir tancar, obrir tancar. Es confronten dues estratègies arreu del món: una és la de tancar 15 dies, baixar de cop la incidència i després retornar a una certa normalitat i l'altra és tindre les coses mig obertes, jugar en obrir i tancar per a reduir els contagis i no saturar el sistema sanitari. Són dues estratègies diferents.Com va ser aquell primer confinament des de la Conselleria de Sanitat?
Mentre estava tot el món tancant en eixe confinament absolut en març, nosaltres estàvem ací reestructurant tot el sistema i estàvem organitzant tots els protocols d'atenció. El sistema sanitari, que no pot parar i al que de l'ordinari que tu has d'atendre li sumes el que et puga vindre de la pandèmia. Aleshores, has de buscar espais per a atendre, aïllaments, crear tots els protocols d'atenció, ruta d'entrada i eixida, convocatòries de personal, nosaltres passàvem 12 hores de dilluns a diumenge treballant per a reestructurar tota l'atenció i donar resposta. En aquell moment, la identificació de la malaltia, les PCR al principi es feien en alguns hospitals només en UCI, havíem de comprar les màquines, després estava la compra del material, les mascaretes, els respiradors si venien o no. Una situació molt d'estrés i molt complexa perquè tot el món estava igual. Alemanya va decidir no vendre res perquè si no es quedaven sense materials ells i la compra de material no es feia. Des dels Estats Units ja no arribava res, després també de sobte no venien els reactius, després sí que venien... L'increment de personal en microbiologia s'havia de reforçar i dedicar-se en exclusiva a fer proves PCR per a detectar la malaltia. Tot un sistema que ara un any després ens pareix tan ordinari en aquell moment calia estructurar-ho tot. Va ser molt de treball, d'estrés, molta complexitat també perquè el funcionament de la malaltia ha anat canviant. Per exemple, al principi hi havia alguns científics que parlaven dels aerosols, però l'OMS rebutjava acceptar que el contagi era per aerosols i es parlava molt del contacte i ara es veu que no és així, que és molt més fàcil contagiar-te per aerosols que per contacte. La gent anava al supermercat i netejava tots els pots i ara se sap que el risc és mínim en això. Nosaltres hem anat sempre amb l'actualitat científica, adaptant-nos al que s'estableix en l'àmbit internacional i canviant els protocols. No ha sigut fàcil.Si centrem el focus en eixes reunions amb la consellera i els grups d'experts, dins de la Conselleria de Sanitat quines mesures creus que han sigut més dures d'aplicar?
En primer lloc, tancar a la gent en les seues cases durant tot el dia, al principi, emocionalment fou molt dur. Després, l'afectació als sectors comercials és molt difícil d'aplicar perquè deixaves a xiquets sense escoles, que s'ha vist que es pot amb protocols. Jo sempre he dit que en aquesta pandèmia sabem com funciona el bitxo, tot es pot fer si complim els protocols. La qüestió és eixa, que siguem capaços de complir-ho i que no ens oblidem a meitat partida del que hem de fer. Si tu vas complint, les coses poden funcionar, si incompleixes no. Òbviament, sempre hem dit, en l'àmbit social i familiar és més difícil de complir perquè al treball estem acostumats a seguir unes regles, a l'escola si es compleixen els protocols està servint més per a identificar casos que per a provocar transmissions, però clar, el moment de relaxament que tot el món necessita ací és més complicat. A mi no m'agrada jutjar a la gent perquè tots necessitem el nostre espai de relaxament i desconnexió i jo tinc la feina de recordar a la gent que complisca amb les normes bàsiques, però després d'un any entenc que la gent patisca fatiga pandèmica i estiga cansada d'escoltar el que diem. Però, sempre hem de pensar en les conseqüències que pot tindre per a la gent volguda, al final un poc de relaxació per una banda pot tindre un efecte domino indesitjable i ho hem de tindre present. Però, vull dir, el cansament de la gent és comprensible, però hem de fer aquest esforç. Estem a la recta final pel que fa a l'arribada de les vacunes, que sobretot van a protegir a les persones més vulnerables, aleshores hem d'aguantar un poquet més.
S'esperaven que aquesta tercera onada fora tan forta i tan mortal?
La veritat és que en octubre començaren a pujar els casos i per a Nadal anàvem de pujada. El que passa és que el virus té una pujada molt fàcil, perquè es multiplica molt. A Nadal es van donar una sèrie de recomanacions que després també hi havia una sèrie de peticions de ser més restrictius i al final l'onada ha sigut duríssima, la més dura al País Valencià perquè a la resta no arribarem a tant com en aquest cas. Hem aconseguit a doblegar la corba i ara estem baixant. El que demostra és que al final depén de com ens comportem nosaltres i que sí que som capaços de lluitar contra el virus si complim les mesures de distància.Hi havia sectors que advocaven per mesures més restrictives, un confinament total de 15 dies abans de Nadal, vosté es mostrava partidària?
És el que et comentava abans, que hi ha dues estratègies i una és la del confinament total que alguns països han fet per 15 dies i altres països com Espanya no estan adoptant eixa estratègia i ara està adoptant una estratègia d'anar desescalant i escalant.Les posicions respecte a les mesures abans de Nadal, per exemple, la vicepresidenta Oltra, es va mostrar molt favorable a mesures molt més restrictives abans que pujara tant la tercera onada. Compartia vosté aquesta posició?
És que eixes mesures ja han sigut aprovades, i s'ha vist l'èxit que han tingut.Feien falta abans?
Jo el que et dic és que l'adopció de les mesures que plantejava Compromís s'ha vist que han funcionat. Inclús passar de recomanacions a norma les limitacions de qui pot anar a visitar-te a casa, les excepcions, han funcionat molt bé.El sistema sanitari valencià, abans de la pandèmia, estava preparat per al que venia si no s'haguera fet eixa reestructuració?
Cap sistema està preparat per a atendre una pandèmia d'aquest tipus i tot això es va organitzar de la manera més ràpida possible.
Ara que estem parlant de les vacunes i una vacunació massiva, el sistema sanitari està preparat per a dur a terme no sols una vacunació massiva sinó per a seguir tot el protocol normal de diagnòstics, patologies o Atenció Primària? Estem preparats per a compaginar eixos dos escenaris?
La Comissió Tècnica està organitzant la vacunació massiva que està preparada per al moment en què vinguen eixes vacunes massives, perquè no pot haver-hi una vacunació massiva si no arriba una quantitat massiva de vacunes. És una cosa molt important que s'ha d'entendre perquè les vacunes que estan arribant no són les vacunes que s'havien compromés a enviar des de la Unió Europea perquè les farmacèutiques no les estan enviant. Aleshores, nosaltres des d'ací, de la Conselleria de Sanitat, la Comissió Tècnica ho està organitzant a l'espera que arriben. Òbviament, la necessitat de tindre llits disponibles per a atendre pacients de COVID ha suposat l'endarreriment de les operacions que eren no urgents i que podien requerir un llit hospitalari. Ara, en el moment que va baixant la pressió assistencial s'aniran recuperant. Una de les coses més importants de la vacunació és tindre a la gent més major que és la gent més vulnerable que és la que té més riscs de patir ingressos hospitalaris, en el moment que la tingues vacunada, la seua immunització suposa que pots recuperar la normalitat assistencial i això és molt important.Per això, molta gent que demana ser vacunada sent més jove i que no té risc d'hospitalització ha de tindre en compte que nosaltres hem vacunat primer a les persones més vulnerables que estan en una situació de major risc perquè és el que obrirà la porta a tindre una normalitat en l'assistència hospitalària.S'havia obert una investigació de tots els alcaldes que s'havien vacunat indegudament, com va aquest procés?
La documentació que va arreplegar tant Assistència Sanitària com Salut Pública, com Recursos Humans, està remesa als organismes pertinents. Salut Pública la va remetre a la subsecretària perquè les direccions territorials, que és l'organisme competent dugueren a terme la tasca d'investigació de cada cas perquè una de les coses que jo sempre he dit és que no s'ha de jutjar socialment a tots per igual, sinó que cada cas haurà de saber exactament que va ocórrer, perquè aquesta persona està vacunada, en quina situació, etc. No es pot oblidar del principi de presumpció d'innocència ni del dret a l'audiència abans de ser jutjat. S'ha d'anar amb molta cura perquè eixes coses són delicades i s'ha de veure perquè eixa persona ha sigut vacunada.Per part de Conselleria s'havia manifestat que aquells que es van vacunar indegudament no havien de rebre la segona dosi, però des del Ministeri i altres experts indicaven que sí que l'havien de rebre. Per tant, al final, han sigut immunitzats amb les dues dosis?
Jo ho desconec si l'han rebut o no perquè estem parlant d'una dada personal a la qual jo no tinc accés.A la Conselleria de Sanitat es va dur a terme el cessament de la directora de Salut de València, Elvira Mensat, per eixe informe inexistent sobre les instruccions quan sobraren vacunes. Existia aquest informe en el qual es donaven instruccions si es donava aquest cas?
Vacunes no sobren, hem de partir d'ací. Jo crec que és prou obvi que no sobren vacunes, més bé falten. Aleshores hi ha uns grups de prioritat de vacunació, una estratègia pública remesa i explicada per dues videoconferències a tots els departaments, aleshores eixir-se'n d'eixa estratègia suposa estar fora de les directrius donades per la Conselleria de sanitat i el Ministeri.
Com parlàvem abans, fa un any des que començaren els contagis i de sentir parlar del coronavirus i de l'aplicació del primer estat d'alarma, quin balanç fas de la gestió ací en la Conselleria i també des del Ministeri? Heu trobat a faltar suport o eixa cogovernança?
Ha canviat molt. En la primera part de la pandèmia tot estava dirigit des de Madrid i era un estat d'alarma i se li va donar un pes al cos militar. Va estar dirigit pel Ministeri i es va encarregar del control i gestió i això generava certes dificultats perquè és dirigir des de Madrid, sense tindre competències en l'aplicació de les normes sent que està transferida la sanitat, benestar social, polítiques inclusives... No era fàcil. Després això ha canviat i se li ha donat certa potestat a les comunitats autònomes, però clar també les comunitats tenien una certa limitació com era que sense un estat d'alarma hi havia mesures que no es podien acordar i de fet han sigut recorregudes per sectors afectats. L'estat d'alarma en l'àmbit estatal ha facilitat que tu adoptes mesures més restrictives quan aquestes són necessàries. Un exemple és amb el toc de queda, que tu no pots avançar-lo abans de les 22 h. Quan en algun moment pots necessitar, que algunes comunitats ho han reclamat, inclús una ho va aprovar i va ser anul·lat perquè fora a les 20 hores. Però, sí que s'ha donat marge per a altres mesures la declaració de l'estat d'alarma. És obvi que les comunitats autònomes tenen un sistema de resposta sanitària diferent, n'hi ha comunitats que tenen només un hospital i és molt diferent de la situació de la nostra comunitat autònoma, així com que les incidències també varien molt d'un territori a un altre, aleshores el marge per a les comunitats autònomes és important perquè siga d'acord amb la seua situació concreta, perquè al final no tingues unes mesures que vagen d'acord amb la situació de Madrid que a la valenciana, per tant, és important que cada comunitat autònoma puga donar resposta. També és cert que en alguns casos és molt important que estiga tot ben coordinat, en el cas de l'estratègia de vacunació, és important que l'estratègia siga la mateixa perquè hi ha molt col·lectius que demanen ser prioritaris davant d'altres col·lectius, aleshores així ha d'anar pactat perquè la immunització vaja al mateix ritme i evitar conflictes socials. No obstant això, també és veritat que a nosaltres ens estan envaint menys vacunes de les que ens toquen per població perquè la distribució de les vacunes es va fer per grups de vulnerabilitat i donat que també s'està fent per edats i no per grups, seria recomanable fer un nou estudi del percentatge de vacunes que ens toquen, perquè nosaltres quant a població estem més afectats, poder tindre més personal sanitari, més docents, etc.I respecte al ritme de vacunació, quin balanç feu des de Sanitat?
El nostre ritme de vacunació és molt bo, estem a més del 90% de vacunes i anem prou de pressa respecte a altres comunitats autònomes, i per tant, no passaria res si ens enviaren unes poques vacunes més per avançar en aquesta immunització.El 9 de maig acaba aquest estat d'alarma que ha durat vora sis mesos, i sense a priori, cap pròrroga, sense aquest marc jurídic i legal, com es duria a terme la situació de la pandèmia quant a restriccions de mobilitat, etc.?
Bé, hem tingut un període sense estat d'alarma i a través de resolucions de la consellera de Sanitat i del president de la Generalitat s'han anat regulant perquè nosaltres tenim les competències en Salut Pública i es poden adoptar aquestes resolucions, per tant tornaríem a una situació que ja hem viscut.Preveuen que hi haja alguna pujada més de contagis? Una quarta o quinta onada?
En estiu esperem que la vacunació s'haja incrementat considerablement si les empreses farmacèutiques compleixen el nombre de vacunes pactades i anunciades no hauria de ser així perquè sobretot, la gent més vulnerable ja estaria vacunada. Quant a la quarta onada de la qual es parla, es parla molt relacionada amb la soca britànica i la sud-africana, però sobretot amb la britànica. Aleshores anirem veient, ho tenim present i estem molt pendents de les dades per a veure com va tot, i de fet, la desescalada que s'acaba d'aprovar ha de ser molt cautelosa precisament per eixa possibilitat.