La Conselleria de Qualitat Democràtica va publicar el 29 de desembre la convocatòria de subvencions destinades la recuperació de la memòria històrica. És a dir, a la localització, verificació, delimitació de fosses, exhumació, identificació, custòdia i reinhumació de víctimes desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, en el marc de la Llei 14/2017 de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana. En total, les ajudes ascendeixen a 700.000 euros, és a dir, 350.000 per a l'exercici 2021 i la mateixa quantitat per a 2022.
A més d'aquestes ajudes autonòmiques, el 15 de setembre de 2020, el Consell de Ministres va aprovar l'avantprojecte de la Llei de Memòria Democràtica. Amb això, el Govern va reprendre la partida del pressupost per a memòria històrica amb 11,35 milions d'euros, dels quals un 60% es dedicaran a exhumacions, segons indicava el Ministeri de la Presidència. Aquest tipus d'ajudes van dirigides a projectes relatius a la memòria històrica a Espanya i, per la qual cosa respecta a la Comunitat Valenciana, des que s'aprovara ja han sigut moltes les localitats que s'han posat en marxa per a exhumar els cossos d'aquells represaliats pel franquisme que segueixen en fosses comunes.
Entre els anys 2000 i 2019, la Comunitat Valenciana va ser de les quals més víctimes van exhumar en les fosses, amb un total de 814. Andalusia i Castella i Lleó van ser les úniques comunitats autònomes que van superar en número a la regió valenciana. Segons un informe publicat al desembre per la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, "en algunes Comunitats Autònomes hi ha hagut un empenyiment institucional decidit i això s'ha traduït en un gran nombre d'exhumacions. En contraposició, en altres Comunitats el nombre d'exhumacions és molt reduït per l'absència de promoció per part de les institucions polítiques, i per escassa iniciativa i demanda social". Així, en els últims mesos, la Comunitat Valenciana s'ha mostrat molt activa respecte a les exhumacions.
No obstant això, hi ha ocasions en les quals pot ocórrer que no es trobe res, com ja va ocórrer en les excavacions dels cementeris d'Oriola i Monòver, on només es va poder recuperar les restes d'un dels cinc brigadistes que se suposava que jeien allí. El problema, en casos com aquest és que s'arriba tard, com és el cas de Monòver, perquè no van poder trobar cossos en haver-se remogut el terreny en 1988 per a construir nous nínxols en el cementeri.
La xifra més usada amb freqüència és que en el conjunt de l'estat espanyol, hi haja més de 111.426 desapareguts forçats fruit de la violència colpista a Espanya. Aquests números, referits a víctimes civils, ixen de la causa que va obrir el jutge Baltasar Garzón en l'Audiència Nacional per a jutjar els crims franquistes. No obstant això, hui dia només és possible rescatar a 25.000 com a molt, segons explica l'informe del Govern 'Estat actual de les exhumacions de les fosses comunes de la guerra civil i la dictadura franquista. Recomanacions per al futur'.
Segons les últimes dades actualitzades en 2021 per la Conselleria de Transparència i Qualitat Democràtica, en la Comunitat Valenciana hi hauria aproximadament 559 fosses comunes. Distribuïdes entre províncies, la majoria es trobarien a València (326), que aniria seguida de Castelló (156) i Alacant (77). No obstant això, les xifres actuals podrien arribar fins a les 700, ja que cal tindre en compte les que queden per sondejar en la zona de la Batalla de Llevant.
D'altra banda, es calcula que hi ha entre 2.500 i 3.000 víctimes d'afusellaments en tot el territori valencià i unes 5.000 de la Guerra Civil (Batalla de Llevant-Línia XYZ). A més, segons aquestes últimes dades de Conselleria, en el Cementeri de Castelló hi hauria més de 400 víctimes en fosses comunes i 500 en les osseres (en total es calcula que hi hauria 976 víctimes). Mentre que, en el Cementeri d'Alacant trobaríem més de 360 víctimes.
Diverses localitats reprenen les exhumacions
La diputada castellonenca de Memòria Històrica, Tania Baños, va confirmar a la fi de 2020 que en 2021 continuarà "amb una major dotació econòmica" el suport provincial a les campanyes de recuperació de cossos de víctimes del franquisme. I és que, en el cementeri de Castelló van recuperar a la fi de novembre les restes de 36 persones víctimes de la crueltat de la dictadura franquista i el 3 de desembre a altres 18 represaliats. Anteriorment, el 12 d'agost es van trobar 7 cossos i 12 caixes de reducció, és a dir, en lloc de cossos van aparéixer unes caixes xicotetes amb ossos d'un cos humà.A Gandia, es van trobar a mitjan gener restes humanes en el cementeri de la localitat, que podrien correspondre amb alguns dels executats entre el 25 de maig de 1939 i el 31 d'octubre de 1940. Aquests executats podrien ser un total de vint homes en el que va ser l'última de les cinc execucions massives iniciades per l'exèrcit franquista a Gandia una vegada acabada la Guerra Civil. Des del 25 de maig de 1939 van ser afusellades 62 persones, totes elles homes. En concret, es van localitzar cinc cadàvers de l'època de la Guerra Civil i podria haver-hi més restes en aqueix mateix lloc.
Dijous passat 11 de febrer, Paterna va aprovar l'expedient d'excavació i exhumació per a donar sepultura digna als cossos dels republicans afusellats que jauen en la fossa 114, també coneguda com "la fossa de la cultura", per la quantitat de personalitats que jauen relacionades amb el món de l'art. A més, l'agost de 2018 van començar els treballs d'exhumació en la fossa 112, la primera a obrir-se en aquesta localitat, que es va convertir en un símbol de la recuperació de la memòria històrica. Transparència i Qualitat Democràtica afirma que , segons els últims, en el Cementeri de Paterna es localitzarien aproximadament 2.238 víctimes, distribuïdes en més de 70 fosses comunes.
En el cementeri de Paterna es localitzarien aproximadament 2.238 víctimes en més de 70 fosses comunes, segons les últimes dades de Conselleria. Des de 2003 fins a 2016, es van realitzar 16 intervencions d'exhumació, amb un total de 48 cossos exhumats, a pesar que algunes de les intervencions van donar resultat negatiu. Des de 2016 fins a abril de 2020, s'han intervingut 30 fosses: el Grup Paleolab hauria exhumat un total de 180 cossos i Arqueoantro fins a 556 cossos. Això sumaria un total de 825 cossos en tota la Comunitat Valenciana, dels quals 736 es van trobar en el Cementeri de Paterna.
Si les exhumacions s'han représ amb celeritat en gran part de la Comunitat Valenciana, Alacant està destacant últimament com la província més activa en aquest àmbit. L'Associació Científica ArqueoAntro, preveu abordar en el cementeri d'Alacant l'exhumació d'onze represaliats en la denominada Fossa X a partir de la setmana vinent. Tot això, després de la recent aprovació de Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, la qual cosa suposa posar en marxa la primera actuació centrada en el rescat de la memòria a la ciutat d'Alacant.
Per part seua, l'Ajuntament de Petrer va iniciar els tràmits per a exhumar a les víctimes del franquisme dilluns passat 15 de febrer. La regidoria de Cultura, Patrimoni i Memòria Històrica de la localitat informava que treballava per a promoure els treballs d'inhumació d'una de les fosses comunes del cementeri d'Alacant on descansen centenars de represaliats de la dictadura franquista de tota la província, 16 d'ells de Petrer. En concret, els treballs estan dirigits a exhumar la fossa número 35 del Cementeri d'Alacant. Segons Conselleria i diversos col·lectius, aquesta seria una fossa individual on residirien les restes d'Ernesto Maestre Castelló, veí de Petrer, afusellat a les set i mitja del matí del 27 de gener de 1942 per la barbàrie franquista.