Olor de pólvora, bunyols de carabassa en cada cantonada, clavells de tots els colors en la Plaça de la Verge, música de bandes en cada cantonada i per descomptat, monuments grans i xicotets en cada barri; tot això i molt més resumeix el que es viu a València cada març: Les Falles, una festa declarada patrimoni immaterial de la humanitat.
Malgrat aquest reconeixement, ni les Falles van poder contra una pandèmia mundial. Hui es compleix un any d'aqueix dia que ho va canviar tot. Va ser precisament en escoltar aquestes paraules: "els responsables del Ministeri de Sanitat ens han traslladat una instrucció clara: la conveniència de no celebrar els actes festius de les Falles i la Magdalena en les dates previstes, perquè, en aquests moments, hem de minimitzar elements de risc per al contagi, com són les aglomeracions humanes o els desplaçaments massius de persones procedents d'altres zones".
Així ho va anunciar el President Ximo Puig amb unes paraules que ens van deixar congelats a tots. A penes el coronavirus havia arribat a les nostres vides i com més tard vivim, ho va canviar tot. Però el sector festiu contra tot pronòstic va donar una lliçó una vegada més a la societat. Monuments a les cases de fallers, música als balcons també gràcies a una iniciativa impulsada per Eugeni Alemany i molt més van demostrar que els fallers van ser i són responsables davant la crisi sanitària que actualment vivim.
La resiliència és una paraula que no ens hem cansat de dir perquè els valencians la coneixem bé. Resiliència, resistència però també suport. Han passat 365 dies d'aqueix anunci i un dels nostres principals motors econòmics es troba en coma. Les falles abasten molts gremis singulars de la nostra terra: els artistes fallers, la indumentària valenciana, els pirotècnics, les bandes de música, entre molts altres. Just fa una setmana, els pirotècnics es van concentrar en la Plaça de l'Ajuntament asfixiats davant els 365 sense disparar pólvora.
Ací les institucions han de demostrar més que mai aqueix suport perquè correm el risc de perdre no sols la festa sinó uns gremis artesans de la nostra terra. La Generalitat Valenciana i la Diputació han mantingut reunions i han emprés alguna acció. El passat estiu la pròpia Diputació va disparar uns castells per a ajudar al sector. Però personalment va trobar a faltar una actitud més activa d'una institució: L'ajuntament de València.
Lamente recordar que eixe 10 de març el propi alcalde de València no es trobava en aqueixa reunió que va suposar la cancel·lació històrica de les Falles. La cultura festiva de l'Ajuntament de València ha programat ajudes a les comissions falleres per a pagar monuments però hi ha molts sectors més que representen la festa. En l'última setmana, des del cap i casal s'ha anunciat. Més val tard que mai per a reaccionar atés que les falles necessiten més que mai un compromís per part de tots.
Març per als valencians és un mes especial on celebrem l'arribada de la primavera i que suposa un autèntic tsunami de turistes que arriben a la nostra ciutat. Hui lamentablement no podem esperar-los per la pandèmia mundial. Els seus carrers es mantenen tranquil·les, no se senten petards i no veiem per les cantonades llocs de venda ambulant de bunyols. Aquest març a més acabem de començar a respirar d'una tercera ona duríssima en la Comunitat on hem tingut les restriccions més dures de tota Espanya.
Hui ha passat un any: sense Crida, sense mascletas, sense cercavila, sense ofrena a la nostra patrona. Els valencians esperarem temps millors però la nostra indústria, el nostre gran motor econòmic no ha de morir, mai ens perdonarem perdre una indústria tan singular i 100% valenciana com són Les Falles. El 10 de març de 2020 es van congelar però serem responsables de la seua mort si els organismes públics no els secunden com toca.