El Ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la Llei orgànica per a la regulació de l'Eutanàsia amb els únics vots en contra dels diputats de PP i Vox. La iniciativa compleix així amb la primera fase de la seua tramitació, que passa ara al Senat.
Abans de la votació, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, s'ha dirigit al Congrés, per a agrair l'aprovació d'una norma que, al seu judici, és un avanç cap a "una societat més humana i més justa". Per a Illa, aquesta mesura demostra que Espanya és "una democràcia moderna" i "prou madura" per a afrontar aquesta qüestió.
A més, ha agraït la labor en aquests anys de les organitzacions de la societat civil lluitant per aquesta regulació, als qui han aportat esmenes a la norma i, especialment al PSOE, grup proponent de la llei, i a la impulsora d'aquesta, l'exministra de Sanitat socialista María Luis Carcedo "per la convicció amb la qual l'ha defensada".
En la seua intervenció en aquest debat, Carcedo ha defensat el contingut de la llei que, segons ha explicat, "pensa en la condició humana", regula "les condicions i procediments pels quals es pot accedir a aquesta sol·licitud d'ajuda a morir", tal com "recomana el Tribunal d'Estrasburg"; "despenalitza" la seua pràctica i la inclou en la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut.
LEGISLAR "MÉS ENLLÀ DEL CODI ÈTIC" PERSONAL
Carcedo ha defensat l'"avanç" en "llibertat" que suposa aquesta mesura i ha retret que "la dreta sempre s'enrede" en batalles apocalíptiques" durant la tramitació i, "passat un temps assumisca" aquests avanços i "passat altre temps els practique".La portaveu d'Unides Podem en matèria de Sanitat, Rosa María Medel, també s'ha dirigit a PP i Vox per a retraure'ls que "neguen als qui no tenen diners" o "no pensen com ells" el dret a l'ús de la seua "llibertat personal". De fet, Medel creu que a totes dues formacions "no els importa la llibertat personal" i volen "imposar" a la resta d'espanyols "com han de morir".
El representant del PNB, Joseba Agirretxea, també ha optat per dirigir-se als partits que s'han mostrat contraris a aquesta norma, per a recordar-los que, com a diputats, tenen l'obligació de "legislar més enllà del codi ètic de cadascun" i "donar cobertura legal" a qui no tinga els mateixos conceptes "de la sobre vida o mort" que ells.
De manera similar ho ha expressat el representant de Junts, Sergi Miquel, qui ha recordat que durant la tramitació del text PP i Vox han parlat molt de "moral i de fe", dues qüestions que, en la seua opinió, no s'han d'"imposar" i, menys, "en una democràcia, en una societat avançada i en un estat aconfessional".
SUPORT, PERÒ A UN TEXT INSUFICIENT
El portaveu de Més País-Equo, Iñigo Errejón, ha coincidit amb Carcedo a retraure a la dreta que seguisca sempre un "cicle" en la tramitació de drets: primer "ho rebutgen", després "ho usen" i després "acaben acceptant-ho". Això és van fer, va explicar, amb "el sufragi universal, la jornada laboral de huit hores, la llei del divorci o el matrimoni igualitari".Per part seua, la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, s'ha dirigit a la bancada de PP i Vox per a defensar una llei que, al seu judici, ha sigut un treball "responsable" i "assenyat" i ha indicat que es tracta d'"un model garantista". "Hui ningú perd drets i avancem una mica més en la nostra llibertat individual", ha declarat, abans de demanar a la dreta "respecte" per als qui sí que donen suport a aquesta mesura.
Mentrestant, formacions com a ERC, EH Bildu, BNG o CUP, encara que han mostrat el seu suport a la norma sí han reconegut que és "insuficient" i, per això, han mantingut vives en aquest debat diverses esmenes que, finalment, no s'han aprovat. Aquestes formacions han parlat, per exemple, d'estendre el dret a menors de 16 anys, considerar les malalties mentals o el cansament vital per a demanar el suïcidi assistit, la despenalització completa d'aquesta pràctica, o la simplificació dels mecanismes de verificació, entre altres.
CRÍTIQUES DE PP I VOX
Enfront d'aquests arguments, PP i Vox s'han mostrat molt crítics en els seus discursos. El representant dels 'populars', Ignacio Echániz, ha acusat el PSOE d'aprovar aquesta norma "al final de l'últim dia, de l'últim Ple ordinari" i a través del procediment de proposició de llei, "sense informes tècnics ni jurídics", "sense audiència pública", "sense estudis demoscòpics recents" o "sense permetre les compareixences d'experts" entre altres, perquè és "injusta, inoportuna i inconstitucional".Al seu judici, el Govern ha aprovat aquesta llei "frívola" de forma "atropellada i potinera" en lloc d'optar per l'"alternativa" de les cures pal·liatives que, segons ha assenyalat, és "encaixa en el sentir majoritari dels espanyols" i en la qual coincideixen organismes i associacions internacionals, judicials i de l'àmbit sanitari. Echániz ha lamentat aquesta "derrota" i "fracàs" del "sistema sanitari" i de la "societat".
Per part seua, la diputada de Vox Lourdes Monestir, ha lamentat que després d'aquesta "traïció despietada, inhumana i il·legítima", els partits a favor ho celebren "al mateix temps que signen sentències de mort als més febles". Al seu judici, s'aquesta "infringint el dret a la vida" amb aquesta norma i creu que l'Estat prefereix aquesta decisió perquè és "més fàcil, més còmode i econòmic".
En aquest sentit, ha acusat als qui han pujat a la tribuna del Congrés a "fer teatre de manera hipòcrita i nècia, usant la llibertat i la compassió per a legalitzar l'horror viscut en les residències" i "estalviar-se l'ingrés" en les mateixes "de les persones majors". "Recorrerem aquesta barbàrie al Tribunal Constitucional", ha advertit.