El Congrés aprova definitivament la llei de l'eutanàsia

Guardar

Hemicicle del Congrés dels Diputats a Madrid
Hemicicle del Congrés dels Diputats a Madrid

El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous, amb 202 vots a favor, 141 en contra i dues abstencions, la Llei orgànica per a la regulació de l'Eutanàsia, després que el Senat l'aprovara la setmana passada amb alguns canvis en el text en el dictamen de la Comissió de Justícia, a la qual pertany aquesta norma.

La normativa, que entrarà en vigor tres mesos després de publicar-se en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), estableix que aquesta pràctica es podrà dur a terme a pacients que els sol·liciten i que es troben en un context de "patiment greu, crònic i impossibilitat o malaltia greu i incurable, causants d'un sofriment intolerable".

Aquest pacient haurà de tindre nacionalitat espanyola, residència legal o certificat d'empadronament que acredite un temps de permanència en territori espanyol superior a 12 mesos, així com tindre majoria d'edat i "ser capaç i conscient en el moment de la sol·licitud".

Sobre el procés, la llei indica que, si el pacient està conscient, ha de sol·licitar l'eutanàsia dues vegades per escrit (o per un altre mitjà que deixe constància si no pot escriure) en dos documents separats per 15 dies, fent patent que no és "resultat de cap pressió externa".

Després de la primera sol·licitud, el metge responsable informarà el pacient sobre el seu diagnòstic, possibilitats terapèutiques i resultats esperables, així com sobre possibles cures pal·liatives, assegurant-se que comprén la informació que se li facilita". Després d'això, el pacient haurà de confirmar la seua intenció.

Així i tot, després de la segona sol·licitud ha d'haver-hi una nova reunió entre tots dos. Serà aquest metge qui autoritzarà el procés, abans, ha de demanar l'opinió d'un facultatiu format en l'"àmbit de les patologies que pateix el pacient" però que no siga del seu "mateix equip mèdic". Així mateix, la comissió d'avaluació autonòmica (la formació de la qual està especificada també en la norma) haurà de triar a dos experts (un d'ells jurista) que avaluen el cas.

Tots dos experts han d'estar d'acord en la seua decisió, ja que, en cas contrari, serà el ple de la comissió qui la prenga. De la mateixa manera, aquest text recull que els professionals sanitaris directament implicats en aquesta prestació "podran exercir el seu dret a l'objecció de consciència", una objecció que "haurà de manifestar-se anticipadament i per escrit".

SOCIETAT "MÉS HUMANA I MÉS JUSTA"

Abans de la votació, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha agraït el treball realitzat per tots els grups parlamentaris, destacant la "importància" d'aquesta aprovació perquè s'avança en el reconeixement dels drets dels ciutadans i cap a una "societat més humana i més justa".

"Hui és un dia important per a les persones que es troben en una situació de greu patiment. Hui fem un pas més en el camí de progrés iniciat amb la presidència de Pedro Sánchez cap a una societat més justa, més decent i que es preocupa per evitar el sofriment de tots els seus membres", ha dit Darias, per a recordar que l'aprovació de l'eutanàsia respon a una demanda "molt important" de la societat espanyola.

Així mateix, la diputada del Grup Parlamentari del PSOE, María Luisa Carcedo, impulsora del desenvolupament de la llei, ha felicitat que el Congrés haja "agafat el testimoni" de les persones malaltes que porten "anys" demanant la regulació de l'eutanàsia. I és que, tal com ha insistit, aquesta normativa estableix que la persona decidisca "amb llibertat" quan pot fer ús d'aquest "dret", recordant que el dret a la vida va "lligat" a la dignitat humana i a la integritat física i moral.

"Hui concloem un procés llarg i complex sobre la consecució d'un dret i no d'una obligació", ha asseverat per la seua part el diputat del PNB, Joseba Andoni Agirretxea, qui ha esperat que "ningú" haja de recórrer a aquest dret però que, si el necessita, puga fer-ho amb "total garantia". "No hi ha res pitjor que no poder viure per no poder morir", ha afegit.

A més, el diputat d'EH Bildu, Iñaki Ruiz de Pinedo, ha avisat que, una vegada aprovada, és quan correspon el desenvolupament de la llei perquè el dret que regula es convertisca "en un poder". "Ha sigut gràcies a les famílies i a les persones afectades l'aprovació d'aquesta norma", ha detallat.

"LA ULTRADRETA NO RESPECTA ELS DRETS"

Per part seua, la portaveu d'Unidas Podemos en matèria de Sanitat, Rosa María Medel, ha criticat que aquesta llei estiga sent "perseguida" per la ultradreta perquè el seu "pensament totalitari no respecta els drets".

"Com la ultradreta amb rabiosament intolerants, omplin el seu discurs d'odi o amenacen des de l'escó que l'il·legalitzaran quan governen. La seua intolerància porta a tal extrem que volen imposar als altres com cal morir", ha assenyalat Medel.

A més, la diputada del Grup Parlamentari de Ciudadanos, Sara Giménez, ha assegurat que aquesta llei és "garantista" amb la voluntat del pacient i una "fita històrica" que reforça el compromís del Congrés amb les llibertats dels ciutadans. "Hui els espanyols tenen un nou dret", ha asseverat.

No obstant això, la diputada de la formació taronja ha criticat també que el PP no haja votat a favor d'aquesta llei, encara que ha recordat que els 'populars' es van posicionar en contra de la llei del divorci, del matrimoni igualitari i de la llei sexual i reproductiva. "Sempre han estat en contra de l'avanç en els drets i ara el que volen plantejar és anar al Tribunal Constitucional perquè no volen que existisca la llibertat de decidir", ha lamentat Giménez.

Així mateix, la portaveu de Justícia d'Esquerra Republicana (ERC) en el Congrés, Carolina Telechea, ha comentat que el seu partit ha sigut pioner a reivindicar aquest dret, al mateix temps que ha mostrat la seua satisfacció per l'aprovació d'aquesta norma que, tal com ha insistit, "no obliga a ningú".

"Ja basta que els partits de la dreta autoritària manipulen a l'opinió pública amb mentides. La llei no crea cap dret, sinó que el reconeix perquè el dret a una mort digna és un reflex a la dignitat de la persona", ha postil·lat Telechea.

VOX RECORRERÀ Al TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I DEMANARÀ LA SEUA PARALITZACIÓ

La llei ha sigut rebutjada pel Grup Parlamentari de Vox, la diputada del qual Lourdes Monasterio ha informat que presentaran un recurs davant el Tribunal Constitucional i, a més i fins que no es produïsca la sentència, sol·licitarà la paralització de la normativa.

"Li farem front i, més prompte que tard, guanyarem i donarem esperança a qui l'ha perduda i, així, protegirem la vida a tots els espanyols", ha detallat. I és que, al seu judici, aquest dijous s'ha consumat el "pla" del Govern d'implantar "la cultura del descart i de la mort", lamentant que s'haja rebutjat implantar les cures pal·liatives a Espanya per a alleujar el dolor i sofriment.

"La vida no pot estar a la disposició dels poders públics. Hui diem adeu a més de 20 segles de cultura a favor de la vida i adeu al constitucionalisme modern, és per tant el fracàs d'una civilització", ha retret Monasterio.

De la mateixa manera s'ha pronunciat el diputat del Grup Parlamentari del PP, José Ignacio Echániz, qui ha afirmat que la llei d'eutanàsia és un "atemptat" al respecte a la vida i dignitat humana i un "acte antimèdic". A més, ha criticat que es vaja a crear una "llista negra" de sanitaris objectors de consciència, ja que és un "insult" a aquests professionals. "Es tracta d'un xantatge intolerable", ha criticat.

Destacats