1 de cada 4 valencians patirà un trastorn mental greu en 2050. En l'actualitat, 50.000 valencians i valencianes ho pateixen directament i més de 200.000 persones ho pateixen de forma indirecta. "Bojos", "Vagues" "Que volen cridar l'atenció" són algunes de les coses que podem arribar a sentir cap a aquestes persones i per aqueix motiu, des de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, s'ha engegat una campanya per a visibilitzar a aquest col·lectiu i fer un gir de 180 graus cap a la seua inclusió total.
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha explicat que estan treballant en el disseny d'una "xarxa estable" d'atenció a les persones amb trastorn mental greu, basada en el "suport i inclusió social" a aquest col·lectiu, i que serà complementària de la sanitària. Les persones amb trastorn mental greu, ha explicat, "han patit una llarga història de marginació, han sigut víctimes d'una actitud general d'incomprensió i durant molt temps no se'ls ha prestat la protecció necessària", la qual cosa els ha portat, en moltes ocasions, a "rebutjar-se" ells mateixos, arribant al que es coneix com el "autoestigma".
Oltra ha presentat la campanya per a l'erradicació de l'estigmatització de les persones amb trastorns mentals greus, en companyia de la presidenta de la Federació Valenciana de Salut Mental, Rosa Bayarri, amb qui ha coincidit en la necessitat de visibilitzar a un col·lectiu que a la Comunitat Valenciana representa a 50.000 persones de forma directa, i a 200.000 de forma indirecta. La campanya a més ha comptat amb les veus d'usuaris dels centres d'ADIEM Ontinyent envers els seus testimoniatges visibilitzar la situació de tot el col·lectiu.
Des de la Vicepresidència s'ha treballat en els últims tres anys per a incrementar els recursos destinats a aquest col·lectiu amb 296 noves places corresponents a 16 centres nous i a altres 8 centres per ampliació, sent el 68 % d'elles habitatges tutelats.
A més, prop del 80% dels 77 programes subvencionats per Igualtat dirigits a persones amb malaltia mental es desenvolupen l'àmbit de la convivència, la cooperació, el foment de la vida independent i la intervenció.
Xarxa de suport i inclusió
La xarxa estable de suport i inclusió social per a les persones amb malaltia mental, complementària i coordinada amb la xarxa sanitària, "estarà plantejada en un doble vessant", ha explicat Oltra.D'una banda, els recursos d'atenció diürna, com els centres de recuperació i inclusió sociolaboral (CRESOL) on s'oferirà suport per a la inclusió de les persones en la comunitat mitjançant actuacions amb el protagonisme central de la persona usuària, els centres de dia per a persones amb major risc d'exclusió i que necessiten un suport específic, i els equips de suport social i comunitari, amb equips multidisciplinaris coordinats amb les unitats de salut mental que oferiran atenció domiciliària.
D'altra banda, la xarxa de suport i inclusió social estarà formada pels recursos vivencials, com els centres residencials de salut mental de caràcter obert i flexible amb caràcter temporal o puntual amb estades màximes de 6 mesos, i els habitatges tutelats que estaran vinculades als recursos sociocomunitaris i a les comissions de coordinació sociosanitàries i de gestió.
La vicepresidenta ha destacat que l'autonomia i la recuperació del projecte vital de les persones amb trastorn mental greu "és l'element que guia la constitució d'aquesta nova xarxa" que s'està consensuant amb les i els professionals de salut mental.