El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha remarcat el compromís del Consell "per a posar en marxa els Centres de Crisis 24 hores en les tres províncies abans de finalitzar l'any amb què dotem de més recursos a la xarxa pública de prevenció, protecció i assistència a les dones víctimes de violència".
Així ho ha assenyalat després de visitar este centre situat en l'avinguda Borriana número 11 de Castelló que hui ha obert les seues portes i que se suma al de València posat en marxa recentment. El cap del Consell ha realitzat un recorregut per les instal·lacions al costat de la vicepresidenta primera i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, la presidenta de la Diputació de Castelló, Marta Barrachina, i l'alcaldessa de Castelló. Begoña Carrasco.
Carlos Mazón ha explicat que este nou espai "oferix una atenció integral i interdisciplinària a les víctimes de violència sexual les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any" i ha avançat que a l'Alacant s'obrirà el pròxim 30 de desembre.
En este sentit, ha remarcat l'esforç del Consell per a posar "en temps rècord" més recursos especialitzats per a lluitar contra esta xacra i ha recordat que "en tan sols any i mig s'ha augmentat el número d'estos centres en un 40%".
Per a Carlos Mazón l'obertura d'estos centres a València, Castelló i Alacant posa de manifest l'obstinació del Consell amb l'erradicació de la violència contra la dona i ha incidit en el fet que en ells es prestarà una atenció especialitzada "des del primer moment i al llarg de tot el procés de recuperació" a dones que hagen patit agressió sexual "independentment del temps transcorregut des del fet o de la decisió de presentar denúncia".
Així mateix, ha assenyalat que els Centres de Crisis 24 hores compten íntegrament amb un equip de 21 professionals de diferents especialitats com a psicòlegs, advocats, treballadors socials o administratius que oferixen serveis essencials com a assistència psicològica, social i jurídica, amb modalitats d'atenció presencial, telefònica i telemàtica.
De la mateixa manera, ha remarcat que estos centres coordinaran esforços amb altres recursos de la xarxa institucional de la Generalitat per a la protecció de les dones "per a garantir una resposta eficaç i global". Actualment, està dotada amb altres centres Dona a Dénia, Torrevella, Sogorb, Sant Mateu, Elda, Iàtova, Xàtiva i Elx, a més dels 28 centres especialitzats, entre Centres d'Emergència, Centres de Recuperació Integral, i Habitatges tutelats, amb un total de 362 places, i el servei d'atenció a través del telèfon gratuït 900 580 888 entre altres recursos com a jutjats de violència sobre la dona, el programa Alba d'atenció a víctimes d'explotació sexual, i les 40 oficines d'atenció a les víctimes del delicte.
Així mateix, ha recordat la contractació de la gestió dels centres Dona 24 hores de la Comunitat Valenciana i dels centres Dona 14 hores de Dénia, Torrevella, Elda i Elx per valor de 43,6 milions d'euros en l'últim ple el Consell.
Major termini per a la inversió del total dels fons europeus
Carlos Mazón ha posat en valor la implicació del Consell per a l'activació dels centres Crisis 24 hores de la Comunitat Valenciana abans de finalitzar l'any amb finançament del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència, que s'emmarca en el programa 'Espanya et protegix contra la violència masclista'.
En este sentit, ha asseverat que es tracta d'"uns fons europeus assignats en 2021 i dels quals ens trobem amb zero euros executats quan assumim el Govern valencià fa any i mig i que, en cas de no ser per l'acció del Consell, s'haurien perdut". Sobre este tema, ha sol·licitat al Govern un major termini per a la inversió del total d'estos fons europeus, que contemplava una partida de més de 5 milions (5.141.242,38 euros) destinats a la lluita contra la violència sobre la dona, i dels quals s'ha executat en temps rècord prop de 2 milions per a la construcció d'estos tres Centres Crisis 24 hores. "És de justícia que eixos diners es destine al seu objectiu inicial i real, que és la prevenció de la violència, i la cura i la defensa de les dones víctimes de violència de gènere", ha ressaltat.
Referent a això, el president ha reafirmat el compromís de la Generalitat en la lluita contra la violència sobre la dona amb l'execució d'estos projectes", garantint a més que esta inversió realitzada de fons europeus "siga utilitzada eficaçment amb l'objectiu de protegir les dones".
També ha insistit en l'existència d'un nou Protocol de Funcionament Intern i Coordinació dels Centres Dona aprovat recentment on han intervingut tots els agents que involucrats en la prevenció i actuació en agressions sexuals: Forces i Cossos de Seguretat, Oficines Víctimes del Delicte, responsables del telèfon 24 hores per a víctimes de la Generalitat, responsables de Centres Dona, Programa Alba, Conselleria Sanitat, Institut Medicina Legal, Direcció General de Família i Infància, Serveis d'Igualtat d'ajuntaments, Creu Roja.
Una resposta necessària
Les dades registrades recentment en la Comunitat Valenciana subratllen la importància de "no escatimar cap esforç en recursos especialitzats que oferixen suport i assessorament a les víctimes", ha assenyalat Mazón, ja que els indicadors sobre violència contra la dona registren un augment en el nombre de denúncies durant l'any 2024 respecte a l'any anterior, i, en paral·lel i com a resultat, una disminució del nombre de víctimes del 12,2% entre els mesos de juliol i setembre de 2024 respecte al mateix període de l'any anterior (2023).
Davant estes xifres, Mazón ha insistit en la importància del funcionament d'estos recursos que contribuïxen al fet que les dones se senten secundades i s'atrevisquen a denunciar i ha posat l'accent en "la rellevància d'estes iniciatives que funcionen, segons demostren les xifres, sense oblidar, pel seu lloc, que cal continuar treballant per aconseguir que cada vegada més es reduïsquen el nombre de dones víctimes d'agressions en la Comunitat Valenciana". En este sentit, ha remarcat que "continuarem treballant cada dia perquè cap delicte quede impune i perquè cada dona sàpia que no està sola".
El cap del Consell ha recordat també el funcionament existent del servei 24 hores de suport a les víctimes posat en marxa el mes de març passat, a través del telèfon 900 22 00 22 que continua sent una eina clau per a brindar suport immediat a les víctimes. Este servei telefònic ha atés 713 crides des de l'inici fins al mes de novembre.
Polseres contra la submissió
Durant la visita al Centre de Crisi 24 hores, s'han presentat les noves polseres de detecció de drogues de submissió química. Sobre este tema, Carlos Mazón ha anunciat "que estaran disponibles en festes de nit de Cap d'Any per a previndre agressions sexuals en espais d'oci".
El cap del Consell ha explicat que este recurs, posat en marxa durant l'estiu amb proves específiques per a determinades drogues "fa un pas més amb el llançament d'estos sensors en forma de polsera".
Així, ha informat que al voltant de 7.500 polseres estaran disponibles en diferents festes de nit de Cap d'Any, per a augmentar la seguretat de totes les dones que puguen patir alguna agressió per submissió química.
Segons les estadístiques de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses (INTCF), en el 88% de les denúncies per agressions sexuals es detecta alguna substància, sent les més freqüents l'etanol –alcohol- (61,7%), els fàrmacs (40,2%) i les drogues il·lícites (27,1%). "Els casos de violacions per submissió química han crescut de manera exponencial en els dos últims anys, es tracta, doncs, d'una situació d'alarma social en augment per a la qual hem de posar tot el que siga a la nostra mà per evitar", ha subratllat.
Quant al funcionament, les polseres tenen un sensor per a detectar, tirant una gota de la beguda, si la mateixa està contaminada amb GHB. En cas que la prova siga positiva, el líquid impregnat deixarà una taca verda.
Estes polseres poden ser utilitzades en diverses proves mentre no done positiu i els usuaris li donen un bon ús i conservació. Una vegada aparega un positiu, s'hauran de rebutjar.
El projecte està desenvolupat per l'Institut Interuniversitari d'Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) de la Universitat de València (UV) i de la Universitat Politècnica de València (UPV), a través del seu projecte NoSum.