L'arxiu d'història oral de la Delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València incorpora (a les seues ja disponibles 117 entrevistes) nou testimoniatges orals més arreplegats a membres de la guerrilla antifranquista coneguda com els maquis, de col·laboradors de la guerrilla i d'un guàrdia civil actiu en aquell moment en la repressió del moviment. "Este tipus d'entrevistes són d'un gran valor perquè les noves generacions coneguen eixa part de la història que s'ha contat incompleta", assegura la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, responsable de Memòria Democràtica.
Es coneix com a maqui al conjunt de grups de guerrillers opositors al règim franquista a Espanya després de la Guerra Civil, que va començar a operar ja durant la contesa. Establits molts d'ells en territori francés, amb motiu de l'exili després de la guerra, l'esclat de la Segona Guerra Mundial els va portar a incorporar-se a la resistència francesa. Va ser el cas d'un dels entrevistats, Adelino Pérez Salvá, àlies 'Teo'.
Uns altres dels testimoniatges arreplegats, com el de Florián García Velasco, 'Grande', o el de Roberto Álvaro Durbán, 'Ceferino', són de membres de l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (A.G.L.A.), que va ser la guerrilla antifranquista més important que va tindre el Partit Comunista d'Espanya durant els anys 1940, dins de la qual van arribar a ocupar càrrecs importants. A diferència de les altres zones a Espanya, l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó denominava a les persones, famílies o grups que ajudaven d'una manera o una altra al sosteniment material de la guerrilla "punts de suport" o "enllaços".
Estos enllaços eren guerrillers experimentats que feien viatges a peu fins a França per a enllaçar amb el partit i tornar amb ordres, material, propaganda i algun guerriller passat des del país veí. A més, eren els que recorrien la distància entre sectors per a portar guerrillers, armes i mandats de l'un a l'altre campament. Així ho descriuen en les seues intervencions Remedios Montero Martínez, 'Celia', Esperanza Martínez García, 'Sole', Pedro Alcorisa Peinado, 'Matías', o José Viadel Ruiz, testimoni excepcional d'aquella època pel seu treball de resiner en les muntanyes de Talayuelas.
Tal com narren els entrevistats, els sabotatges, colps econòmics, requises, ajusticiaments i enfrontaments contra la Guàrdia Civil van ser constants. En este sentit, resulta molt interessant l'aportació de Victoria Alcorisa Monleón, víctimes, ella i la seua família, de tortures en la caserna d'Arrancapins de València.
El franquisme va dur a terme una forta repressió sobre el maqui. Daniel Valera Torrijos, un guàrdia civil destinat en el medi rural de la serrania de Conca que va participar en la repressió d'estos "bandolers", ha deixat constància en el seu testimoniatge.
Tots els testimoniatges arreplegats pertanyen a persones ja mortes, la qual cosa incrementa el valor històric de les seues declaracions en l'Arxiu d'història oral de la Delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València, un repertori en creixement que espera més incorporacions futures.