Guardar

Estem a punt d'arribar a l'equador de la legislatura en la Diputació de València i és moment d'analitzar els canvis i assoliments aconseguits des d'una institució renovada. Finalitzada l'era Rus, en el palau de Batlia tot és molt diferent.

Durant l'anterior legislatura vaig complir amb l'obligació que tota oposició té de fiscalitzar al govern, i la vaig dur a terme com mai allí es va fer. Mentre la majoria li reia les seues "gràcies", jo m'enfrontava dia a dia a un Rus totpoderós.

Al costat dels meus companys, vaig investigar la corrupció i finalment vaig presentar una denúncia que posava en evidència la gestió d'IMELSA, la diputació, CIEGSA, diverses Conselleries i alguns Ajuntaments, entre ells el de València, i que va donar lloc a un procediment que es coneix com el cas TAULA.

No fa mancada ser un linx per a adonar-se de quants enemics poderosos em vaig guanyar a pols. Encara hi ha persones desconegudes que se m'acosten per a donar-me les gràcies per la meua valentia. No obstant això, per a mi no hi havia una altra opció, i sempre he dit que si en política deixes de fer alguna cosa per por o per interés, te n'has d'anar a la teua casa. Desafortunadament, aquesta no és una pràctica generalitzada.

Durant aquesta legislatura mire cap arrere i pense que mai em va passar pel cap que continuaria en la Diputació quatre anys després realitzant funcions molt diferents i que, com a Diputada d'Inclusió Social, Teatres i Memòria Històrica, anava a desenvolupar projectes que he defensat durant anys sense possibilitat de fer-los factibles.

Portar avant un nou model de serveis socials basat en la prevenció i en la justícia social enfront del model assistencialista basat en la caritat que tant havíem criticat, triplicant per tres per a açò la partida pressupostària és alguna cosa que hem pogut fer des de la delegació que dirigisc gràcies també, evidentment, al suport de la resta de l'equip de govern.

Ser la primera administració valenciana a subvencionar les exhumacions de les fosses comunes del franquisme i realitzar projectes com la Memòria a l'escola i la Memòria a la Biblioteca ens demostren els canvis en una Administració que ha passat de ser coneguda per la corrupció a ser-ho per la defensa dels drets democràtics.

Respecte a Teatres hem produït en un any més que del que es feia en una legislatura, hem augmentat l'exhibició a més del nombre d'espectadors i a més hem millorat les condicions laborals de la professió. Encara que no vaig a quedar-me en la complaença perquè espere, al costat del meu equip, seguir avançant molt més, és evident que els canvis en tan sols dos anys són més que considerables.

Governar és un mitjà per a poder desenvolupar polítiques que milloren les condicions de vida de la ciutadania, alguns ho tenim molt clar: quan una persona ix de la institució ha d'analitzar quin és el seu llegat a la societat, que per descomptat no ha de ser el d'haver calfat una butaca. Per açò podré dir quan acabe que el meu pas per la Diputació no va anar en va, ni quan vaig estar en l'oposició ni quan vaig estar en el govern. Que vaig ajudar a construir. I açò compensa moltes renúncies.

Destacats