Esports d'estiu en les platges de València

Guardar

Esports d'estiu
Esports d'estiu

Un estiu tòrrid i humit durant alguns dies, però agradable i fresc en uns altres, com aquests de mitjans de juliol. En els tres mesos que dura aquesta estació, valencians i turistes de totes les parts del món es bolquen a les platges, entre elles la platja de les Arenes i la famosíssima Malvarrosa. El món ix, ja siga per a caminar pel passeig per als vianants, beure un refresc de la tradicional orxata de xufa —perfecta per a aquestes dies — o un cóctel a la nit. Alguns senzillament s'acosten a la costa per a banyar-se en el Mediterrani i refrescar-se en les aigües més càlides d'Europa, a soles o amb els seus fills, que quan no xapotegen, fan castells d'arena i canals sofisticades per a emmagatzemar l'aigua.

CabanyalPerò hi ha uns altres que un diumenge normal, el dia de descans per excel·lència, decideixen fer esports a l'aire lliure. Des que els carrers s'endinsen pels barris del Cabanyal cap a la platja, començant en l'estació de trens situada en la rotonda de Serradora, es pot observar com es comença a activar l'ambient. En direcció a la mar, després de l'antic barri de pescadors i cases de colors, està el carrer Doctor Lluch i el poliesportiu homònim. A passos de la platja i amb la presència de la brisa del mar, es prenen les raquetes i es fan jocs de singles i dobles sota el sol de migdia. De segur la pròxima destinació és la platja per a prendre un bany o algun restaurant per a menjar paella o fideuá.

Ja en el passeig per als vianants, entre palmeres i mercat, el panorama és divers i convida a unir-se. En la vorera apareixen runners que corrent en un sentit o un altre esquivant  famílies errants i xiquets, ciclistes evadint la calor o patinadors arrapant l'asfalt calent amb els seus rollers. Mentre, els turistes s'amunteguen en els diferents llocs per a comprar ombrel·les pel sol, vestits de bany o roba. Per descomptat, hi ha els qui venen protectors solars per a aquells que ho van oblidar a casa o prenen en últim moment la decisió de cuidar-se dels rajos del sol.

Ciclistes

Prou que comence la platja, l'arena pròpiament tal, per al que el tipus d'esport canvie. En aqueixa basta franja d'arena tan característica de les platges valencianes hi ha trobades improvisades de futbol platja, amb equips formats per joves que no passen els vint anys i adults que perfectament sobrepassen els seixanta. En el mateix lloc de la Malvarrosa on s'estan realitzant tornejos d'aquesta categoria en aquests dies, s'improvisen equips diversos, de set o vuit jugadors cadascun, alguns dels quals recentment s'han incorporat al partit. Estan el xiquet inquiet i veloç del mig camp i l'home amb els mitjons grocs fins al genoll i un gruixut pol del mateix color; els dos jugant pel mateix costat i apuntant amb ambició a la porteria contrària.

També hi ha voley, un altre esport que es professionalitza en els tornejos d'estiu. Amb pilotes i xarxes que es poden llogar i tot seguit col·locar sobre els pals disposats, qualsevol grup és capaç d'organitzar-se i començar una. Ací generalment els equips són mixts, de tres o quatre jugadors cadascun, i quan l'experiència no és molta la trobada pot tardar prou a prendre el seu curs. La pilota es perd entre les mans, l'equip contrari no la rep bé, el sol enlluerna. Açò que succeeix és una de les coses que explica perquè aquest esport necessita de posicions i estructures tan definides. En qualsevol cas, les riallades abunden i la diversió és la mateixa.

Paletes

A mesura que s'acaba l'arena més blana i calenta de la platja, es comencen a escoltar les paletes, el so inconfusible de la pilota pegant contra elles. Un dels esports de platja per excel·lència és aquest, que solament necessita dues persones. Alguns es posen en la riba, al costat de l'aigua, per a refrescar-se al mateix temps que juguen. En aquest cas les parelles són prou heterogènies: pares i filles, amics xicotets, iaios i néts. És un esport fàcil d'aprendre i quasi sense regles, mundialment conegut per a atraure a les famílies a practicar-ho.

Però els esports de platja no acaben ací. En detenir-se en la primera línia de platja i mirar cap a l'horitzó es pot albirar com es practiquen més esports entre el blau fosc del mar i el celeste del cel:  n'hi ha els qui prenen els seus bodysurf i s'endinsen una mica, i altres —submergits fins al coll— que improvisen partides de waterpolo. Els que volen relaxar-se trien el pàdel surf, un esport de la Polinèsia que es practica dempeus amb l'ajuda d'un rem per a avançar lentament sobre la superfície de l'aigua. Han d'existir poques pràctiques tan semblades a la filosofia zen.

El sol guanya altura i la vesprada avança. Se segueixen escoltant sons de l’aigua, que està més temperada que mai. Els riures de xiquets s'uneixen als sons de les paletes, mentre el soroll de fons és una mescla de la ressaca de les ones i el so d'un helicòpter de salvament que solca les altures. Més fora, el grup de futbolistes i aficionats de les nostres platges acaba el partit i se senta sobre l'arena: l'home del pol groc al costat del jove prim i àgil, tots dos exhausts, contemplen com avancen lentament els velers en l'horitzó.

Vore Vídeo

Arxivat a:

Destacats