El València Basket va caure en la Fonteta en un final d'infart. El conjunt taronja va aguantar al Real Madrid fins al final. Va barallar, va remuntar, va creure de nou en el triomf i finalment una pilota perduda li va lliurar la victòria al conjunt de Pablo Laso. El Real Madrid va tirar al principi d'Ayón i Doncic perquè finalment apareguera Randolph per a rematar el camí. Els de Txus Vidorreta no van abaixar els braços en cap moments i a poc a poc van ser apareixent Green (14 punts), Pleiss (15), Doornekamp (11) i Will Thomas (15) para, amb l'ajuda de la resta, anar menjant-li terreny al Real Madrid i aconseguir el que ja no suposa cap proesa, guanyar al conjunt blanc. No obstant això, el final era d'infart i els errors en els últims minuts es paguen car. Al final no va poder ser i els de Laso es van adjudicar la primera batalla (82-86).
El València Basket i el Real Madrid es tornaven a veure les cares en la Fonteta després de disputar la final pel títol de Lliga. Vells amics per a un retrobament que va començar amb uns minuts alguna cosa bojos. Els primers tres minuts tots dos equips van mesurar forces amb un empat a 2 en el marcador. A partir d'ací, el Real Madrid gràcies a l'encert d'Ayón, qui va fer un excepcional primer quart, començava el seu domini. El triple de Thomas acostava al conjunt taronja al marcador (9-10, minut 6), Rafa Martínez mantenia al seu equip a prop amb l'11-13 per a després deixar-ho a un punt (16-17)després d'aconseguir el triple que li convertia en el vuité millor triplista de la història de la Lliga, el rebot de Doornekamp propiciava que Abalde posara per primera vegada en l'encontre al València Basket (18-17) i amb açò s'acabava el primer assalt de la vesprada.
En els següents deu minuts la Fonteta va seguir protestant l'actuació arbitral, mentre el seu equip millorava en defensa en els primers minuts d'este quart. Doncic va agafar el relleu d'Ayón quant a puntuació i va ser qui va tirar del seu equip que jugava amb soltesa en atac. Per la seua banda, el València Basket cercava fórmules per a mantenir-se en el partit i que el Real Madrid no se n'anara en el marcador. Abalde va agafar la responsabilitat en estos instant, tenia ganes de demostrar la seua vàlua, i mantenia al conjunt taronja a tres de diferència (21-24, min. 13) i Thomas, màxim anotador de l'equip en eixos moments, ho deixava a un (23-24). El Real Madrid posava terra pel mig amb un +6 en el marcador (23-29) i a poc a poc va aconseguir el control del partit. Faltant quaranta segons per a acabar el quart, els blancs aconseguien la seua màxima renda (34-43) però un inspirat Green sumava dos punts (36-43) i una assistència perquè Sastre endollara un triple que deixava la diferència en quatre punts al descans (39-43).
L'inici del tercer quart marcaria el partit per a bé o per a mal. Uns minuts bojos com al principi del partit van propiciar que el Real Madrid, gràcies tant a Ayón com a Doncic, tornara a manar en el marcador. No obstant això, el València Basket no anava a deixar escapar l'oportunitat de donar-li una alegria a la seua afició i pensava vendre car el partit. Amb una sèrie de bones i intenses defenses i l'encert en el tir no van deixar que la bretxa fóra molt gran. Vives va començar amb el desfici al Real Madrid que va acabar amb l'antiesportiva d'Ayón, i la tècnica a Pablo Laso, que van aconseguir posar per davant en el marcador al conjunt taronja (54-53, minut 17). Els de Vidorreta començaven a creure, la Fonteta esperonava al seu equip i la dupla Pleiss-Doornekamp anava obrint camí mancant dos minuts per a acabar el quart (58-53). Randolph decidia aparéixer per a tallar la ratxa taronja i retornar als blancs a la seua posició de domini (58-59) faltant un minut però el capi contestava als triples (61-59). Després d'empatar el Madrid, Pleiss posava el 62-61 amb el qual s'arribava a l'últim quart. Tot per decidir.
El Real Madrid va eixir amb la cinquena marxa posada. Una fèrria defensa i ràpids atacs que Randoloh s'encarregava a convertir van donar un esglai inicial al València Basket que va tornar a anar per darrere en el marcador (62-69, minut 32). Restaven vuit minuts perquè el conjunt taronja tornara a la concentració i anaren apareixent tots i cadascun dels jugadors per a aportar el seu granit arena i consumar la remuntada. No obstant això, l'empresa s'anava complicant per moments doncs mancant cinc minuts per a acabar el partit el Madrid aconseguia de nou la màxima renda amb +10 (68-78) gràcies a Doncic. El conjunt blanc va ser tancant a Green però Will Thomas semblava faltant quatre minuts per a deixar 4 per sota als taronges (74-78). Últims minuts d'un intens partit en el qual l'afició espentava al seu equip. Primer Sastre amb el seu triple (77-79) i el següent rebot que agafava en defensa propiciaven que Doornekamp endollara el triple que posava de nou al València Basket per davant (80-79). Final d'infart doncs faltant trenta segons Taylor ficava un triple per a posar el 82-84 en el marcador. Després del temps mort el conjunt taronja perdia una pilota que deixava el marcador en el 82-86 final.