La setena jornada de l'Eurolliga oferia un complicat encontre per al València Basket. Els de Txus Vidorreta eren conscients de la qualitat i l'estil de joc que l'AX Olimpia Milan atresorava. No obstant això, les ganes de retornar-li el somriure a l'afició feia creure en les seues possibilitats. Ningú va dir que jugar la màxima competició europea anava a ser fàcil. La igualtat en el marcador va regnar al llarg de tots i cadascun dels períodes que es van jugar. Tan sols en el tercer quart, el València Basket va dominar i va poder obrir una bretxa en el marcador. No obstant això, els italians van anar recomponent-se fins a forçar la pròrroga amb l'empat a 74 en el minut 40 de partit. En els dos temps afegits, els de Pianigiani van trobar l'encert i la inspiració perduda pel conjunt taronja, que van tenir en les seues mans les últimes possessions per a guanyar, per la qual cosa finalment els italians es van emportar la batalla per un 98-103.
En el primer quart va regnar la igualtat en el parquet de la Fonteta. Tots dos equips van estar marcant-se durant estos primers deu minuts i açò es va veure reflectit en uns punts molt similars i en la constant alternança en el marcador. Ni València Basket ni AX Olimpia Milan volien deixar gens a l'atzar i es marcaven contínuament. Una igualtat en forces que va fer que en este primer quart els quatre triples del conjunt taronja foren el més destacat.
En els següents deu minuts la tònica es va mantenir. Va ser el conjunt de Pianigiani el que va començar encistellant però a poc a poc i gràcies a l'encert de Pleiss el conjunt taronja va ser obrint una xicoteta bretxa en el marcador (34-29, min. 15). No obstant això, l'AX Olimpia Milan es resistia a deixar que els de Vidorreta manaren en el marcador i faltant quatre minuts per al descans el lluminós tornava a estar empatat a 34. Els errors en defensa i atac en Eurolliga es paguen i el conjunt italià, en part gràcies a Goudelock qui en este quart ja sumava 12 punts, va saber aprofitar els del conjunt taronja. L'estira-i-arronsa es va mantenir en els següents minuts fins que en els últims compassos el València va aconseguir deixar el marcador amb quatre punts d'avantatge (45-41). Vint minuts i tot per decidir en un partit en el qual les forces estaven d'allò més igualades.
Després del descans, el València Basket va eixir molt despert i en els primers tres minuts, gràcies a l'excel·lent actuació de Green que va sumar 8 punts en este explosiu inici taronja, va obrir una bretxa en el marcador d'11 punts (56-45, min. 23). El temps mort de Pianigiani no va servir per a trencar el parcial aconseguit pels locals que sumaven tres punts més després del triple de Doornekamp. Els de Vidorreta anaven de menys a més i les defenses a les quals sotmetien als italians donaven els seus fruits en els errors visitants que a poc a poc es veien més lluny en el marcador i el terreny de joc. Amb els sis minuts d'este tercer quart compliment, amb un parcial de 10-0 (62-45, min. 25), Pianigiani demanava el seu segon temps mort per a intentar acabar amb la sagnia que el seu equip estava patint. I un poc d'efecte va assortir doncs van ser rebaixant la diferència en els últims minuts fins a deixar-la en sis punts (64-58) per a disputar els últims deu minuts.
Un triple de Jerrells retornava als italians al partit (64-61). Qui estiguera més concentrat, amb major encert i més dur en defensa s'emportaria el partit. El conjunt taronja es va anar mantenint per damunt en el marcador durant els primers cinc minuts del quart, però van començar a fallar tirs fàcils i els rebots ofensius assolits pels italians els concedien segones oportunitats que els acostaven perillosament en el marcador. L'Ax Olimpia Milan va creure en les seues possibilitats, malgrat haver perdut a Goudelock (el seu major anotador fins al moment amb 17 punts) per lesió. El triple de Van Rossom faltant quatre minuts per a acabar posava el +3 (72-69) en el marcador el que donava ales de nou al conjunt taronja. Amb els nervis a flor de pell, el conjunt taronja va tirar d'il·lusió, ganes i esforç i, esperonat per la seua afició, de nou va ser obrint una escassa bretxa en el marcador. Els últims minuts es van convertir en una cadena d'errors per part dels dos equips, en un anar i venir de costat a costat de la pista, que va acabar amb l'empat a 74 faltant 13 segons per a acabar amb un atac taronja. Green es va jugar un triple que no va entrar i les taules van acabar en pròrroga.
El partit es va anar crispant a poc a poc. La primera cistella va ser de l'AX Olimpia Milan contestat per un triple de San Van Rossom que retornava la igualada (77-77). El tir exterior marcava este inici doncs el duel va venir des de la línia de triples (tres triples seguits per cada equip). Cap volia donar el partit per perdut i la guerra seguia en taules en acabar els primers cinc minuts de l'afegit, 85-85. Les forces, la il·lusió, les ganes i la concentració anaven a ser claus en estos últims cinc minuts de partit.
Les defenses es van endurir i l'AX Olimpia va aconseguir traure rèdit dels seus dos primers atacs mentre que conjunt taronja li havia perdut la cara a l'anella italiana (85-90). Els cinc punts inicials els van pesar i faltant tres minuts els italians ja manaven per 8 en el marcador (85-93). Vidorreta parava el partit per a cercar una solució i retornar la confiança als seus xics, Dubjevic retallava distància però els italians havien trobat l'encert i la inspiració en estos últims compassos i poc més va poder fer el conjunt local per a rematar el treball doncs faltant poc més d'un minut un triple de Micov els posava a +10 (90-100). Per molt que ho van lluitar, al final el València Basket va sumar una nova derrota, esta vegada a casa davant la seua afició, per un atapeït 98-103.