L'ambient de Mestalla era el de les grans nits, la jornada es presagiava emocionant per molts sentits. El record del president més laurat de la història surava en l'aire i el mateix Jaume Ortí s'encarregava des del cel de beneir a este València. El minut de silenci, trencat pels aplaudiments d'una afició emocionada, era l'inici d'una nit per al record. La jornada 13 va servir per a veure al millor conjunt blanquinegre fins al moment. Va controlar al capdavanter en el seu domini de la primera part, tots dos equips van tenir ocasions però va anar el Barcelona el que va manar. El València va acompanyar perfectament en el seu ball al conjunt de Valverde i tots dos se n'anaven amb el 0-0 al descans. La segona part va ser un partit completament diferent. El València va jugar com va voler al capdavanter i després d'un inici de segona part elèctric, Rodrigo en el minut 59 aconseguia el primer gol de la nit per a dedicar-li-ho a l'expresident amb la seua particular perruca taronja. Les genialitats anaven a decidir el partit, el València no va deixar jugar al Barcelona que va aconseguir jugar tan sols uns minuts brillants faltant un quart d'hora. I en eixos moments va arribar l'empat des de les botes de Jordi Alba. Quedava temps per a somiar i el conjunt blanquinegre va assetjar de nou als de Valverde, però ja poc van poder fer. A la rematada un repartiment de punts que ha vist brillar al València.
De genialitats anava a anar la nit. Els primers minuts del partit va servir per a mesurar les forces i intentar veure l'estratègia que anava a seguir cadascun dels contrincants. El joc va estar dominat durant esta primera part el FC Barcelona, qui va tenir clarament la possessió de la pilota i va ser aguantant la pressió a la qual li sotmetia el València. Una lluita continua d'entre dos titans. El conjunt blanquinegre va saber frenar cadascuna de les envestides i va intentar eixir a la contra per a sorprendre a Stegen. Els de Marcelino, en esta ocasió dirigits per Uría, van estar en tot moment perfectament col·locats en el camp, acompanyant al Barça en el seu ball, esperant el seu moment. Les ocasions s'anaven alternant però amb el pas dels minuts van ser els de Valverde els que van disposar de majors i millors arribades a la porta de Neto. Messi, Jordi Alba, Luis Súarez, Iniesta... anaven a poc a poc provant trets des de fora de l'àrea i intentant arribar a l'àrea xicoteta per a aconseguir batre al porter valencianista.
No obstant això, la defensa o el mateix Neto anaven desbaratant les ocasions i intentant desfer-se de la pressió que els blaugrana imposaven per a arribar al camp rival. Vàries van ser les ocasions en les quals la pilota, en les botes de Guedes, Zaza o Rodrigo, va arribar amb perill a la porteria de Stegen. Va ser en esta part quan la jugada polèmica arribaria quan una contra del Barcelona fóra salvada in extremis per Neto, els jugadors del Barça cantaven el gol, que el col·legiat mai va donar per vàlid, mentre els jugadors blanquinegres eixien a la contra. Els últims minuts de la part van ser un intercanvi d'ocasions però finalment tots dos equips van encaminar el túnel de vestuaris amb el 0-0 en el marcador. Tot per decidir amb un Mestalla completament lliurat al seu equip. Restaven 45 minuts per a somiar.
La represa va ser un partit completament nou. El València va eixir a menjar-se al capdavanter. Amb ganes, amb força, amb il·lusió... les primeres ocasions d'esta part van tenir color blanquinegre. Mestalla espentava i el seu equip no volia fallar.
Corria el 59 quan una bonica jugada que iniciava Parell amb una passada per a Guedes, est li cedia a Gaya que centrava perquè Rodrigo sumara el primer gol de la màgica nit. Mestalla esclatava mentre Rodrigo celebrava en el córner el seu tant amb la perruca taronja. Preciós homenatge. Jaume Ortí tenia el seu gol, el que espentava al seu equip a disputar els millors minuts del partit. A continuació vàries van ser les ocasions en les quals els de Marcelino van arribar amb perill. El Barça estava controlat, la defensa blanquinegra desbaratava cadascuna de les arribades, la possessió era local i el València s'havia obert per a controlar tot el camp. La segona part era un partit completament diferent. Restava molts minuts, la qualitat blaugrana podria marcar la diferència però el València havia fet el més difícil, obrir la porteria rival. Ara el Barcelona havia d'arriscar, una segona part en la qual el conjunt de Valverde sol perdre força.
El Barcelona ho va intentar però si la primera part va tenir la possessió de la pilota, quasi un 70%, jugant la majoria de minuts en el camp local, en esta segona part els blaugrana van veure com el València els tancava en la seua part del terreny de joc. Els locals seguien mantenint el seu excel·lent joc defensiu, no permetent pensar al capdavanter, no deixant-li crear, a pesar que en el minut 75 van aconseguir despertar tímidament. Este partit s'anava a decidir amb alguna genialitat, el dubte era que equip vindria. La primera va venir dels locals, la segona de Messi que li posava la passada perfecta a Jordi Alba perquè batera a Net en el 81. Faltaven set minuts i el Barça s'encoratjava. El València es va recompondre i va intentar rematar el treball, els minuts passaven i les arribades amb perill augmentaven. No obstant això, l'empat es va mantenir en el marcador deixant a tots dos equips encara invictes, mantenint distància. La batalla està servida per moltes jornades més.