Opinión

Els atacs a l’escola, a la llibertat i a la democràcia, són atacs contra tot el poble valencià  

Guardar

Aquests dies hem conegut atacs furibunds contra el model d'escola en valencià. No són atacs aïllats, ja que s'insereixen en la mateixa onada que pretén estigmatitzar l'escola en català a Catalunya i a les Illes Balears i Pitiüses. Tampoc en són aliens els atacs a la llibertat d'expressió especialment a les xarxes socials (cas Datxu Peris) i contra totes aquelles expressions polítiques que no es pleguen al sentir oficial espanyol, que moltes vegades es pretén fer passar per l'únic que té legitimitat a més de la cobertura legal. Una certa incomprensió de l'abast d'aquesta ofensiva, ens pot portar a menystenir-la o a pensar que el tema no va amb nosaltres. Pense però, tot el contrari. L'ofensiva és (també) contra nosaltres i ens afectarà de ple. L'opció sensata és conéixer les raons de fons i respondre conseqüentment.

Si hi ha quelcom que condiciona la realitat política hui en dia al País Valencià i a l'Estat, tots i totes sabem que és Catalunya. Hui sabem que hi ha persones empresonades, encausades i perseguides, per haver plantejat de forma pacífica i democràtica que Catalunya i el poble català puguen decidir el seu futur en llibertat. Aquesta i no una altra és la situació real, independentment de què pensem, dels exercicis d'ambigüitat d'uns i unes i dels altres, d’implicar-nos o de mirar cap a un altre costat. Ens agrade o no, hui tota la política amb majúscules passa per la posició envers el procés democràtic i independentista català i la resposta repressiva de l'Estat Espanyol.

Sembla evident que estem davant d'una profunda crisi estructural del Règim del 78. No és una crisi o un problema del govern de Rajoy o un problema del PP -- amb el suport del PSOE i C's-- és un problema de Règim que va nàixer amb la denominada Transició. Aquest que veiem ara és el veritable model de la Transició. El de les porres, pilotes de goma i puntades contra les urnes i les persones. El que empresona la dissidència política i estigmatitza l’ensenyament de qualitat. El que adoctrina en el pensament únic i criminalitza qualsevol altre. El que imposa una espanya gran i monolítica, que utilitza els mitjans de comunicació per a senyalar i les clavegueres de l’estat per a rematar.

Fins ara eixe Règim del 78 no havia estat interpel·lat amb la força suficient per a obligar-lo a llevar-se la careta d'estat de dret i democràtic. A més Europa li servia de justificadora i havia pogut amagar la seua demofòbia emparat en la constitució. Ara però, el que podem observar és que davant de la gravetat de la crisi oberta per les ànsies de llibertat del poble català, hi ha un pacte d'elits per a salvar al Règim, un pacte on estan la CEOE, l'empresariat de les grans empreses, els grans bancs, la cúpula i amplíssims sectors de l'església catòlica, i també els partits polítics: el Partit Popular, el PSOE i Ciudadanos, i al capdavant de tot plegat Felip VI, que en les darreres intervencions va fer un exercici de disciplinar al bloc que vol sostenir el Règim i posar-lo darrere d'ell en allò que és un moviment d'absoluta contrareforma. Aquest és l'escenari en el qual ens trobem, aquesta és la realitat que domina totes les altres realitats que no tenen més remei que supeditar-se a aquesta.

Cal dir que, si hi ha alguna voluntat de reformar la Constitució, no serà en termes d'eixamplament de les llibertats individuals o col·lectives, ni tampoc de dotar de més competències o mitjans econòmics a la Generalitat valenciana o la resta d'autonomies aportadores. Serà en termes restrictius, perquè el que estan posant en marxa és la contrareforma, i per això estan fent anuncis de l'estil que cal modificar la llei electoral, que la llei de partits s’hauria d'aplicar d'una altra forma, etc. Per tant el que tenim davant nostre no és la possibilitat de trobar-nos amb un escenari millor a curt termini, sinó amb un escenari que va a pitjor. La raó és que l'Estat no té cap altra oferta política. l'Estat ha renunciat a seduir el poble català i ha optat per la repressió a Catalunya i contra totes aquelles persones que plantegen alternatives diferents de l'Espanya uniforme i recentralitzada, per mantenir-les dins de l'Estat. La seua opció és la de mantenir-nos dins a les bones o per força.

No té oferta que fer i, és més, el que està fent l'Estat és una tornada enrere en el sentit de considerar que el que va fer fa 40 anys va ser excessiu, excessivament generós i que el que cal fer ara és recollir rodell. L'Estat està anunciant-nos les mesures que pren i les que prendrà, no sols per a tractar d'aturar Catalunya, sinó perquè un procés similar al català no es puga produir enlloc. Per tant estem en aquests moments davant la disciplina i la disciplinització d'un bloc en l'Estat que vol salvar al Règim, que vol abordar un procés de reformes restrictives i que no té oferta política més enllà que tota la ciutadania, cada home i dona, siga submisa a sa majestat el rei, bons espanyols i espanyoles i lleials a la Constitució Espanyola. Eixa és l'oferta, no hi ha més, i davant del possible rebuig d'eixa oferta només queda l'estigmatització de la crítica, de l'escola i de la pluralitat lingüística, la presó, la Guàrdia Civil, l'Audiència Nacional, la il·legalització de partits i entitats i ja veurem que més coses, però eixa és la realitat.

Davant d'aquest escenari, ens hem de plantejar quin tipus de resposta necessitem. No ens trobem només davant d'uns grups d'incultes i eixelebrats que ataquen una escola destrossant mobles i portes. Ni d'un grup de pares poc implicats a la xarxa educativa que responen amb exabruptes a preguntes tergiversades. Ens trobem davant de grups utilitzats per determinades cadenes informatives com Antena3 com a punta de llança o forces de xoc de tot un moviment involucionista que travessa totes les estructures de l'estat i que ataca amb virulència qualsevol signe de llibertat i democràcia.

La resposta ha de vindre de la mà d'un potent moviment democràtic i solidari que necessita però, que els partits, sindicats i entitats de la societat civil, no miren cap a un altre costat. No estaria gens malament que la resposta concreta des del País Valencià estant, fos en la línia de blindar i aprofundir el model d'escola valenciana que tan bons resultats està donant; de garantir com més aviat millor l'apertura de la nova ràdio i TV À Punt; de connectar TV3 i ampliar a IB3; de garantir la reforma de la llei electoral valenciana eliminant la barrera del 5%; i potenciar en comptes de constrènyer el moviment popular a favor de la gestió directa de la nostra economia superant l’infrafinançament i l'espoli. Contra la involució, més i més democràcia.

Antoni Infante @InfanteAntoniCoordinador de Decidim! @DaDPV

Destacados