Era 2011. Després d'anys de 'boom' de la rajola i bancs i caixes d'estalvi amb l'oferta de préstecs per bandera, milers de persones perdien les seues cases -i segueixen- i el sistema financer espanyol patia una gran remodelació. Totes les caixes d'estalvis i les seues finalitats socials desapareixien i es fusionaven, la qual cosa va donar lloc a grans bancs que també protagonitzarien polèmiques, com Bankia.
Resultat d'això, només dues caixes van sobreviure: Caixa Polença, a Balears, i Caixa Ontinyent. Quan la resta prometien crèdits i condicions suposadament increïbles, aquestes entitats van decidir no seguir el corrent i resultar en una economia sana.
La caixa valenciana és l'única supervivent d'aqueix antic model en tota la península i, amb ella, també segueix el model d'"Obra Social": una sort de 'pagament' de l'empresa a la societat de formes diverses; des de formació financera fins a centres per a la tercera edat. No obstant això, han decidit portar-ho més enllà de l''Obra Social' i aquesta retribució a la societat està present en tots els àmbits, des de la concessió de crèdits i la seua repercussió en el medi ambient fins a l'educació financera.
Vicent Ortiz es va tornar la cara coneguda de l'entitat fa anys, després d'eixir el cas de l'entitat en Salvats. És el Cap de Secretària i Obra Social de Caixa Ontinyent. "Amb la pèrdua de les caixes d'estalvi vam perdre 2.000 milions d'euros anuals en obra social. En uns anys patirem i ens adonarem del que s'ha perdut", diu segur.
L'entitat de crèdit d'Ontinyent destina a la seua Obra Social el 25% dels negocis. Enguany equival a 1,8 milions d'euros. Una quantitat que parlant de banca pot no semblar elevada, però en concentrar-se "en un territori molt xicotet i concret es nota moltíssim". Segons els càlculs de l'entitat, 250.000 persones es beneficien directament d'aqueixa "reversió" a la societat.
Ortiz assenyala que aquesta vocació de l'entitat és "dinàmica i diversa". "Es basa en el principi que en cada poble ha de quedar-se la part proporcional dels beneficis que aporta", detalla. Així, a Ontinyent i les comarques confrontants hi ha 23 centres implantats, que van des de Centres de Dia o Clubs de Jubilats, fins a llocs més específics per a persones afectades per l'Alzheimer o de diversitat funcional.
Durant els anys del 'boom' immobiliari es van signar molts crèdits i concessions. Després, en 2007, van passar a signar-se molts desnonaments. "Supose que és més fàcil signar des d'un despatx a 500 Km i tirar a un senyor que no paga... Però ací, que li veus la cara a les persones, si saps que no té on anar, Com ho tiraràs?", reflexiona Ortiz. Això és part del reflex que *Caixa Ontinyent, de la mateixa manera que les xicotetes caixes rurals al llarg de la geografia espanyola i altres xicotetes cooperatives de crèdit, consideren com a "treball de proximitat".
La 'Responsabilitat Social' assenyala el manament d'una empresa de 'retribuir' a la societat uns beneficis a canvi del que aquesta li permet dur a terme i que, en definitiva, li permet enriquir-se. No obstant això, moltes vegades utilitzat de forma agressiva i com a reclam comercial, no amb una intenció sincera. Ortiz no creu que hi haja risc o dubte sobre la intenció de *Caixa Ontinyent perquè, entre altres coses, "no té cap". "El que hauria de ser la Junta General d'Accionistes o el Consell d'Administració l'ocupen persones que representen a la societat i es renoven cada 3 anys. Entren persones del territori que ens aporten una visió actualitzada de la realitat", detalla.
Herència dels problemes de la crisi i d'unes "polítiques comercials molt agressives" per part dels bancs que busquen "usuaris d'alta rendibilitat en llocs d'alta rendibilitat", l'entitat va llançar el programa *Finançat. Es tracta d'un programa amb part presencial, online, pràctica i localitzada en diferents pobles per a "millorar el coneixement financer". "És un programa que beneficia a tots i, coherents amb la nostra Obra Social, és gratuït. La crisi ha destapat el baix nivell de coneixements financers i busquem solucionar-lo", assenyala.
Per a Ortiz aquesta proximitat i la forma de govern de l'entitat té un resultat clar: "Això ens permet que la Caixa tinga els peus en terra".