El Consell aprova el Pla d'Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana

Tindrà conseqüències econòmiques positives i serà un incentiu per al sector, amb especial atenció al comerç de proximitat

Guardar

comercio-tradicional
comercio-tradicional

El Ple del Consell ha aprovat el Pla d'Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana (Patsecova). Aquest és el primer pla que incorpora un clar enfocament mediambientalista orientat al sector.

Es tracta també del primer pla en la Comunitat Valenciana de caràcter territorial que serveix per a ordenar un sector econòmic privat, a través de disposicions i criteris vinculants que han de ser incorporats en instruments promoguts per les Administracions Públiques, com els urbanístics.

L'objectiu és definir criteris, directrius i orientacions territorials perquè l'ordenació comercial es desenvolupe de manera coherent amb la planificació territorial, assegurant els objectius de qualitat de vida i desenvolupament sostenible contemplats en la legislació valenciana d'ordenació del territori i protecció del paisatge.

Cal recordar que l'elaboració del Patsecova respon al mandat establit en l'article 31 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat de Comerç de la Comunitat Valenciana i a una antiga reivindicació de les organitzacions més representatives del sector que demandaven el desenvolupament d'un instrument que conciliara la planificació comercial amb el territori, preservant les característiques definitòries del qual s'ha denominat el model comercial valencià.

El Consell espera que el pla tinga conseqüències econòmiques positives servint d'incentiu per al conjunt del sector, per a detectar noves oportunitats, estimular la inversió pública i orientar les decisions empresarials, i d'altra banda permetre una major protecció del medi ambient, amb la reducció de la utilització dels vehicles privats.

Cal recordar que en la recta final de la tramitació del Patsecova, la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball va disposar dos períodes de participació pública per a recollir tots els suggeriments, opinions i propostes de totes les administracions, agents i operadors de la distribució comercial, així com associacions representatives dels interessos de les persones consumidores, i altres col·lectius que pogueren estar interessats.

Una vegada el projecte va estar ja en la fase final d'aprovació, i tancats ja els processos de participació i audiència pública, es van rebre nous suggeriments que introdueixen alguns canvis, entre altres, els relatius a la superfície mínima establida per a la classificació dels projectes comercials que passen en algunes tipologies de 1.001 a 1.751 m², modificacions respecte als estàndards d'aparcament, una redefinició de superfície comercial, i aclariments respecte a la necessitat d'autorització autonòmica per a certs projectes.

En aquest sentit, i tenint en compte la premissa de la Conselleria d'Economia Sostenible d'aconseguir el major consens, s'estableix una vacatio legis de la norma fins a l'1 de setembre, que permetrà d'una banda que els municipis tinguen el temps suficient i necessari per a poder analitzar aquesta norma, i per una altra, l'obertura del procediment corresponent per a modificar la norma actualment aprovada partint de l'acord aconseguit que haurà de finalitzar abans de l'entrada en vigor del Pla d'Acció Territorial.

Enfocament del pla

El Patsecova destaca el paper del xicotet comerç de proximitat en el manteniment del dinamisme dels territoris i a garantir l'accessibilitat de la població als comerços.

La proximitat dels comerços que ofereixen béns i serveis bàsics, en particular els de productes alimentosos, revist una importància creixent per a les persones d'edat avançada (el 16,4% de la població valenciana té més de 64 anys i en el 2020 serà el 18,74%), les persones discapacitades (el 9% de la població valenciana), les persones aïllades o que resideixen en zones poc poblades (0,93% en el sistema rural interior), així com per a les ciutadanes i els ciutadans que manquen de mitjans suficients per a posseir un vehicle (17,3% persones per davall del llindar de la pobresa).

El nombre de xicotets comerços de proximitat de productes alimentosos està descendint i aquesta tendència s'està estenent tanmateix a altres sectors del comerç i de la distribució a causa de la creixent polarització dels punts de venda, que se situen, bé en els centres de les ciutats, bé en les zones comercials perifèriques.

Per això, el Pla incideix en la protecció i foment dels xicotets comerços independents, les autoritats locals, les xicotetes productores de matèries primeres agrícoles, les pimes industrials, les persones assalariades, afectats per l'evolució i millora competitiva dels grans grups de distribució.

El Patsecova també aborda el significatiu impacte ambiental del sector del comerç degut als desplaçaments geogràfics de les persones consumidores i al trànsit de mercaderies.

La falta d'eficàcia en el transport i el lliurament de les mercaderies en l'àmbit urbà tenen un impacte negatiu en matèria de congestió de les ciutats, de contaminació i de qualitat de vida dels ciutadans, i constitueix un obstacle important al desenvolupament sostenible del sector comercial.

A més, el comerç és un sector amb un elevat consum d'energia a causa de les necessitats d'enllumenat dels comerços, de refrigeració, de calefacció o climatització.

Destacats