El Centre del Carme Cultura Contemporània se suma un any més a la celebració del Dia Internacional de la Dona amb diverses accions que busquen donar veu a la dona i visibilitzar-la a través de l’art, l’esport i la tradició. Al mateix temps, una mostra ofereix un recorregut per les fites de les manifestacions del 8 de març fins a les vagues convocades en 2018 i 2019 que es van saldar amb diverses denúncies al moviment feminista.
El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha assenyalat que a través d’aquestes propostes “es busca mostrar sense censures la situació de diverses dones que van ser multades durant les manifestacions de l’últim 8 de març i, d’altra banda, oferir una imatge de germandat i d’inclusió entre totes les dones des de l’art o l’esport fins a la tradició oral o popular, que conviden tota la ciutadania a sumar-se al moviment feminista”.
Pérez Pont ha recordat que “el projecte cultural del Centre del Carme i del Consorci de Museus manté una línia de treball que busca la igualtat i la inclusió social, així com la reconstrucció del relat històric des d’una perspectiva de gènere, que es constitueix com un instrument, a través de la cultura, per a lluitar contra la violència i els estereotips masclistes, i per la justícia social i la diversitat sexual”.
El canvi de model de gestió del Consorci de Museus, en 2016, amb la selecció dels projectes artístics a través de convocatòries públiques va permetre que en 2018 la major part dels projectes seleccionats procediren de dones artistes o comissàries. Un exemple d’això són les exposicions de ‘Trajectòries’, que han mostrat al Centre del Carme l’obra de Teresa Cebrián, Ana Teresa Ortega, Fuencisla Francés i pròximament, la de Maribel Doménech.
A més, la convocatòria ‘Reset. Relectures de gènere i multiculturalitat’ ha desenvolupat diversos projectes d’investigació entorn de les col·leccions dels museus de belles arts de Castelló i Alacant, així com els del Museu d’Art Contemporani d’Alacant o el Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés, sobre el paper de la dona en l’art.
Precisament a través de la convocatòria ‘Altaveu’ per a projectes d’inclusió i cohesió social arriba el projecte ‘Jo també vaig ser piquetera’, l’exposició que es podrà veure al Centre del Carme fins al pròxim 15 de març i que repassa les fites del moviment feminista fins a desembocar en aquestes grans vagues d’aquests dos últims 8-M.
En la mostra es denuncien clarament els fets ocorreguts en 2018 i 2019 durant les vagues feministes de la ciutat de València. L’exposició sorgeix arran de les multes per presumptes faltes d’orde públic durant les jornades de vaga feminista. Les feministes s’enfronten a vint processos sancionadors derivats d’aquestes multes que ascendeixen a 11.000 €, emparades sota la coneguda com a ‘llei mordassa’ (Llei de protecció de la seguretat ciutadana).
Organitzada pel col·lectiu Andròmines, que forma part de la cooperativa valenciana Gola Seca, l’exposició pretén posar sobre escena tota una realitat actual en un context eminentment artístic i feminista i que busca visibilitzar la situació que viuen les dones que intervenen activament en la transformació de la societat i la cultura. L’exposició destaca així mateix que l’art feminista actual continua desafiant les normes i els valors dominants des d’un prisma totalment innovador amb noves formes, configuracions i estils.
D’acord amb la seua reivindicació, diumenge vinent, 8 de març, la mostra romandrà tancada per vaga.
Brodats per la igualtat
Des de la seua façana, el Centre del Carme llança un manifest en forma d’intervenció artística. Es tracta del projecte ‘Hilando vidas’, que ha cobert de llana edificis públics de València per a visibilitzar la dona rural.Durant un any, 650 dones dels 18 municipis de la comarca valenciana de la Serrania han teixit una obra de gran format per a reivindicar i visibilitzar el paper de la dona rural en la societat.
Milers d’hexàgons teixits en llana cobriran les façanes, que simbolitzaran bresques d’abelles, exemple de treball en equip. Les bresques de SORORITAT se sumen a les façanes dels edificis antics per a impregnar de la nova germandat entre dones els murs de les cases. La del Centre del Carme simbolitza un bosc de sororitat.
També a través del brodat manifesten i creen un entorn de reflexió les integrants del taller-club de brodat feminista del Centre del Carme, que des del 31 de gener passat es reuneixen cada divendres al centre d’art.
El club de brodat feminista és un projecte de la professora d’Educació Especial i mediadora cultural Patricia Chamorro per a la creació col·lectiva i col·laborativa, on la inclusió és un eix fonamental. El grup està compost per deu dones, i la mitat d’elles són persones amb diversitat funcional.
Aquesta acció proposa un diàleg col·lectiu i crític sobre el paper de la dona que busca entorns comuns entre els diferents perfils de les participants. Un espai on les dones amb diversitat funcional es perceben com a dones abans que com a persones amb diversitat, i se senten partícips del moviment feminista que durant anys les ha exclòs.
La dona en l’esport
El Centre del Carme inaugura aquest dijous 5 de març una exposició fotogràfica ‘Sobre la dona en l’esport federat de la Comunitat Valenciana’.Es tracta d’un seguiment audiovisual realitzat per Confedecom, juntament amb la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, de les proves, els tornejos, les competicions i els entrenaments de les esportistes que componen les federacions autonòmiques. La mostra és una oportunitat per a homenatjar de manera artística les dones que ens regalen moments esportius memorables.
‘De cors, danses i desmemòria’
Emmarcada dins de la convocatòria ‘Escletxes’ de producció i suport a la investigació, el Centre del Carme presenta l’últim treball de les valencianes Art al Quadrat, ‘De cors, danses i desmemòria’, un projecte de recuperació de la memòria històrica a través de la tradició oral.‘De cors, danses i desmemòria’ és un projecte d’investigació i videocreació que continua la línia traçada per Art al Quadrat sobre la recuperació de la memòria històrica a través del llenguatge contemporani i enllaça amb el seu treball anterior, ‘Les jotes de les silenciades’ (2016).
Aquesta exposició permet continuar mostrant que la repressió que va imposar el franquisme a tota Espanya, especialment en la vida de la dona, no va ser un acte aïllat, sinó que es va utilitzar de manera sistemàtica castrant i marcant diverses generacions de dones. L’objectiu és transcendir el relat històric per a recuperar la memòria de les damnificades per la Guerra Civil i la postguerra, restituint i curant ferides abans que desapareguen les seues memòries.